Es pot fer un retrat robot a partir de l’ADN?

Gràcies a les pel·lícules i a la televisió, estem acostumats a veure com els policies arriben a l’escena d’un crim, recullen mostres invisibles de la superfície dels objectes i, en un tres i no res, ja han trobat el culpable. A la vida real no és tan fàcil, però els avenços científics dels últims trenta anys sens dubte han facilitat molt la tasca dels detectius. És cert que d’una petita quantitat de fluids corporals s’obté prou informació genètica per identificar una persona, però només si podem comparar-la amb la d’un sospitós o amb la que hi ha als bancs de dades. Tot això podria canviar amb uns nous estudis que asseguren que es pot tenir una idea acurada de l’aspecte d’un individu a partir del seu ADN.

L’any 1984, al departament de genètica de la Universitat de Leicester, Alec Jeffreys va descobrir que hi ha unes regions en l’ADN humà que són especialment variables. Tant, que és pràcticament impossible que dues persones les tinguin iguals, excepte que siguin bessons idèntics. Però, en canvi, aquestes regions són molt similars dins dels membres d’una mateixa família. De seguida es va adonar que aquesta peculiaritat es podia aprofitar per generar el que s’ha acabat anomenant empremta genètica : una mena de codi de barres d’ADN que, igual que l’empremta dactilar, és únic de cadascú i es pot utilitzar per identificar o establir lligams de parentiu.

Gràcies a una altra tècnica, inventada el 1983 per Kary Mullis, anomenada PCR, es poden amplificar quantitats mínimes d’ADN i aconseguir-ne així la quantitat suficient per llegir la informació que conté. Amb algunes modificacions, actualment encara s’utilitzen aquests dos mètodes, tant en proves de paternitat com en investigacions criminals. Però les millores en els aparells que analitzen l’ADN han permès fer passos de gegant en els últims anys, i ara ens podem plantejar coses que, fins fa ben poc, eren impossibles.

Les noves tècniques

Avui es pot llegir el genoma sencer d’una persona en pocs dies i per menys de mil dòlars, mentre que el primer cop que es va fer, a principis de segle, va costar 3.000 milions i es va tardar 15 anys a completar la tasca. Gràcies a això també hem descobert nous gens i les seves funcions i sabem generar mapes de la variabilitat genètica arreu del món.

Aprofitant tota aquesta informació, l’anomenada genòmica forens e ha pogut anar més enllà del codi de barres del doctor Jeffreys i fa un temps que està intentant predir com és físicament una persona a partir només d’una mostra biològica. Tot i que, en principi, això pugui semblar ciència-ficció, les eines actuals ja poden proporcionar aquesta mena dades. Només cal saber quins gens defineixen trets físics com el color de la pell, dels cabells i dels ulls, l’alçada, l’amplada de la cara o el nas, etc. Alguns ja els coneixem, d’altres encara no, però cada dia se n’afegeixen de nous a la llista. Un article publicat recentment a la revista PNAS pel grup de Craig Venter, un dels pioners de la genòmica moderna i també un personatge sovint envoltat de polèmica, afirma que ja poden extreure prou informació de l’ADN per reconèixer un individu.

Els científics van llegir la informació genètica de 1.600 voluntaris, als quals també se’ls van fer fotografies en 3D de la cara. Després es van usar potents ordinadors per trobar associacions entre petits canvis en l’ADN i les característiques físiques conegudes, relacionades amb el rostre, l’alçada, el color de pell o fins i tot l’edat. Segons els resultats que han presentat, els algoritmes els permeten identificar correctament una persona a partir de les fotografies del grup un 75% de les vegades.

No tothom creu que sigui un avenç. Els crítics assenyalen que per escollir una persona d’entre 1.600 i encertar-la tres de cada quatre vegades només cal saber-ne l’edat, el sexe i el grup ètnic, que són coses que fa temps que se saben llegir a l’ADN. No serviria de gaire, doncs, afegir informació de gens que determinin la forma de la cara, com proposa Venter. En tot cas, a mesura que els estudis de genètica de poblacions vagin generant dades, és molt possible que els algoritmes de Venter facin més bona feina i, al final, aconsegueixin generar autèntics retrats robot.Salvador Macip és metge i investigador de la Universitat de Leicester.

QUÈ PASSA AMB LA PRIVACITAT?

Tot i que encara no sigui possible dibuixar amb prou exactitud la cara d’una persona a partir del seu ADN, el més probable és que d’aquí pocs anys s’hagin superat els problemes tècnics que avui encara estan pendents de resoldre. Això voldrà dir que només amb un pèl o una gota de saliva o de sang n’hi haurà prou per reconèixer-nos, encara que no estiguem registrats a cap base de dades ni fitxats per la policia. Els experts en ètica avisen que això podria representar un cop important a la privacitat, ja que seria molt fàcil saber, per exemple, on hem estat en tot moment. Cada minut perdem unes 35.000 cèl·lules de la pell, totes elles amb prou informació genètica per permetre identificar-nos, cosa que equivaldria a anar deixant fotos nostres a tot arreu on anem o perdre el DNI a cada cantonada. En el futur caldrà, doncs, regular qui té accés a aquesta informació i de quines maneres es fa servir.