Un científic a l’aula d’educació infantil
Hi ha un cert consens a l’hora d’afirmar que falten vocacions -terme antic- per als estudis científics i tecnològics. Per pal·liar-ho es desenvolupen diversos projectes dirigits a tots els nivells: campus tecnològics d’estiu, concursos de robòtica, promoció de vídeos de YouTube amb experiments, conferències per als joves -i les joves, especialment- i moltes iniciatives més.
El programa Exper(i)ència, de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), posa en contacte una escola o un institut amb un científic emèrit. Es pacten activitats a desenvolupar depenent de l’edat de l’alumnat, dels interessos del centre i de la disponibilitat i coneixements del sènior. Als nivells de batxillerat o a l’ESO es fan xerrades, s’orienten projectes d’investigació, s’acompanya en visites a centres de recerca, es fan experiments avançats... Però què passa amb els nivells d’infantil o primària?
Qui signa aquest article ha col·laborat amb una escola d’educació infantil i primària durant els dos anys que ha durat el projecte. L’escola té una vocació científica que li ve d’anys, i defineix un tema transversal anual, que enguany ha sigut l’aigua. Hi ha hagut sessions de formació de l’equip de mestres, col·laboració en el disseny d’experiments, demostracions a les aules i activitats globals per al Dia Mundial de l’Aigua, per citar algunes de les activitats que s’han fet.
S’està formant en química els alumnes de P3, P4 o P5, fent tot això? Evidentment que no. Però aconseguir que facin experiments manipulatius, que després verbalitzin el que ha passat, que hi reflexionin, i fer-los pensar què passaria si es modifiquessin alguns aspectes dels experiments, contribueix a posar les bases de la metodologia científica. És a dir, les bases de tota la formació posterior en ciències i en moltes altres matèries.
