Setge als sucres afegits des de l’etiqueta

Estudis recents indiquen que cal reduir la ingesta del sucre afegit als aliments, sigui blanc, integral o qualsevol altre edulcorant calòric. L’agència alimentària europea (EFSA) i l’americana (FDA) coincideixen en l’objectiu final però discrepen en algun detall. Totes dues recomanen que els hidrats de carboni globals no aportin més del 60% de l’energia, i això ve a ser uns 300 g al dia. Però la FDA afirma que a partir dels 4 anys una persona no hauria d’ingerir més de 50 g de sucres afegits al dia, mentre que l’EFSA n’accepta 100. Malgrat això, molts estats europeus redueixen aquest valor a 50. Una altra diferència és que als EUA a les etiquetes hi haurà de dir obligatòriament la quantitat de sucres afegits que conté el producte. A Europa, per ara, no serà obligatori. Una tercera diferència és que la informació nutricional en aquest país anglosaxó es dóna per dosi de producte consumit, valor que el fabricant indica a l’etiqueta. En canvi, a la resta d’Europa s’indica per cada 100 g o 100 ml de producte. És probablement més pràctic i comprensible indicar-ho per dosi, i alguns productes europeus ho incorporen també a l’etiquetatge. Totes dues legislacions fan constar per a cada nutrient quin percentatge de la ingesta diària de referència representa el consum del producte.

Una última diferència, i no la menys important, és la manera com es presenta la informació nutricional. A Europa és força lliure i es pot barrejar amb la publicitat i altres informacions. Al país nord-americà hi ha un sol format per a tots els aliments: un rectangle blanc amb text negre i lletres de mides ben definides, sempre les mateixes. El meu pronòstic és que a Europa s’anirà evolucionant cap al model dels EUA, tant pel contingut com, sobretot, pel format. El rectangle blanc amb el títol “ Nutrition facts ”és envejable per la seva claredat.