Els barcelonins semblen invisibles

Sobre com voldria que fos la ciutat de Barcelona d’aquí a l’any 2025, hi ha tres coses que m’agradaria que hi fossin i n’hi ha tres que m’agradaria que desapareguessin.

Entre les que sí que voldria que hi fossin, m’agradaria veure més barcelonins. Els barcelonins han passat a ser invisibles a la ciutat. Res sembla fet per a ells. Als carrers i passejos més interessants, les botigues, les cafeteries i els locals són per a altres. Per això m’agradaria veure, com es veia abans, conciutadans anant a les seves ocupacions i ocis, veure i saludar algun conegut.

També m’agradaria viure en una ciutat on tot el que és nostre, el que un vol veure i disfrutar amb calma, fos alguna cosa més que un reclam per atreure autocars de turistes. Voldria veure els parcs arreglats amb cura i els carrers nets, no només aquells que són a les zones turístiques.

I, en el mateix sentit, m’agradaria veure que es comercia amb alguna cosa més que amb moda i tapes. Potser alguna llibreria més, algun local on es pugui prendre un te sense massa soroll, potser alguna galeria d’exposicions com les que hi havia hagut temps enrere. Més voreres per les quals poder transitar sense haver de passar contínuament entre terrasses i motos.

En aquesta Barcelona del 2025 voldria que haguessin desaparegut algunes coses. Els nens i nenes que no van a l’escola. Les persones sense feina i sense sostre. M’agradaria estar segur que a la ciutat de d’aquí deu anys tots tenen les seves necessitats bàsiques cobertes.

També voldria que desaparegués l’incompliment general i sistemàtic de totes les normes de civisme, per part dels estrangers i -ai!- dels natius.

I també m’agradaria no veure més als carrers de la ciutat les borratxeres i la prostitució.

Economista nascut a la Seu d’Urgell el 1944, ha ocupat diversos càrrecs d’alta responsabilitat a l’administració pública i a l’empresa privada. És el titular de la Càtedra Banc de Sabadell de Mercats Emergents de l’Iese.