Una plaça sobre rodes

La descobreixo perquè una amiga em diu que en aquesta plaça hi ha una botiga de bicicletes Brompton. Vull que me n’informin. No sé res de bicicletes, encara menys què és una Brompton, però en vull encarregar una als Reis. Via Laietana avall, darrere de l’edifici de Correus, gairebé tocant a mar, s’amaga la plaça dels Traginers. “ Distrito 1°, Barrio 6°, Calle del Correo Viejo ”, llegeixo a la placa. Vinc del carrer Ample, on he aparcat el cotxe i m’he creuat el Museu de la Marihuana, que té una exposició permanent sobre la història i l’ús del cànnabis a tot el món.

La plaça és diminuta i els edificis que l’envolten, tot i no ser gaire alts, fan que el sol gairebé no es noti. També el tapen les restes de la torre de defensa de l’antiga muralla romana que es conserva imponent amagada rere quatre arbres. El poc sol no és impediment perquè les terrasses dels pocs bars que es reparteixen l’espai siguin plenes. Quatre taules mal contades on has de ser ràpid si vols agafar lloc. Consumir fora, un 10% més car que dins, però l’indret s’ho val. No cada dia pots dir que t’has pres una cervesa contemplant una muralla romana. Aquesta és una de les principals queixes del col·lectiu Fem Plaça, una iniciativa dels veïns de Ciutat Vella que ja fa temps que es dediquen a ocupar les places d’aquest districte que, segons ells, els han sigut robades per passar a mans de turistes i bars. La seva principal reivindicació és reclamar espais perquè els veïns puguin seure i gaudir de les seves places sense haver de consumir.

Si vols seure a la plaça dels Traginers ho has de fer en una de les terrasses o en l’únic banc de pedra que hi ha, davant l’edifici més lleig del lloc. Una típica construcció dels anys setanta, sense cap mena de personalitat, meitat rajola blava i meitat color groc, aixecat sobre una zona descuidada on hi ha restes d’escombaries. Quan jo hi sóc, hi seuen quatre treballadors d’una obra pròxima havent dinat mentre es fumen una cigarreta abans de tornar a treballar. També hi descansa estirat un sensesostre mentre subjecta amb una mà el carro de supermercat, carregat de plàstic i ferralla, que ha aparcat al costat mentre fa el que sembla una becaina.

L’altra queixa dels veïns és que la zona ha estat envaïda per tota mena d’artefactes a rodes que serveixen de vehicle turístic per descobrir la ciutat. Les bicicletes encara les perdonen, tenen un toc bohemi, però al centre de la plaça, on hi ha una petita font, els turistes hi fan pràctiques de trixi i segway. És un lloc tranquil, sense cotxes i, si has de fer el ridícul, tens garantit que no et veurà gaire gent.

‘Trixis’ i ‘segways’

Els primers són els anomenats bici-taxis, uns tricicles que ja fa una pila d’anys que circulen per Barcelona. Els segons, un vehicle de dues rodes en què vas dret i segons com t’inclines avança o s’atura. I allà al mig te’ls trobes tots, amb el casc posat mentre posen a prova el seu equilibri abans d’emprendre la ruta turística pel Gòtic. És una plaça en què segons a quines hores hi ha més gent sobre rodes que caminant.

Al migdia tots els negocis que hi ha a la plaça tenen la persiana abaixada. Això permet comprovar que no n’hi ha cap que hagi escapat als grafits. I en alguns els missatges són contundents: “Fora del barri, tourist go home ”. Em diuen que la plaça és punt habitual de reunió de pintors i músics. Quan jo hi sóc no n’hi ha ni dels uns ni dels altres. A les 15.00h, quan obren la botiga de Brompton, comencen a aparèixer les bicicletes. Gent que ve a passar la revisió, a comprar-ne o a informar-se.

M’explica el noi que m’atén que el seu avi i la seva mare van néixer i créixer en una antiga casa, a tocar de la plaça, que ja no existeix. Els van expropiar per enderrocar-la i deixar a la vista les restes de la muralla romana. També em diu que hi va haver uns anys, quan els cotxes podien entrar-hi i la plaça encara era de sorra, que es va convertir en el lloc de reunió dels quinquis de l’època.

Avui, en canvi, en un dels blocs d’habitatges hi penja el cartell d’una immobiliària que ven pisos reformats. Busco a la web. N’hi ha per 450.000 euros. Muralles romanes conviuen amb el disseny més innovador. Lloguers antics amb preus de final de crisi. Bicicletes de tota la vida amb artefactes a rodes. La veïna amb bata de boatiné i els turistes amb els pals de selfie.