Malic al Malic

Malgrat els anys transcorreguts, cada cop que passo pel carrer Fusina m’enrecordo del desaparegut Teatre Malic. Per a qui no hi hagués anat, cal dir-vos que era una sala d’esperit llibertari i escenari minúscul situat en un soterrani (abans un antic forn de pa), al qual s’accedia per unes escales estretes. Formaven la platea una seixantena de cadires de boga, on el públic era a un pam de l’artista. I a peu de carrer disposava d’un bar amb quatre taules, que reunia tertúlies improvisades. Per a tota una generació d’amants del teatre va ser un laboratori heterodox, on es van poder veure espectacles de titelles per a adults, monòlegs humorístics, recitals de poesia, cabaret o òperes de butxaca, qualsevol gènere hi tenia cabuda.

Quan el Teatre Malic va obrir l’any 1984 era un espai pioner presentant propostes de petit format, i va passar a ser la primera sala alternativa que hi va haver a Catalunya. A repèl de la grandiloqüència que posteriorment agafarien les arts escèniques, va continuar amb les programacions fins que el desembre del 2002 va tancar les portes definitivament, fart de no rebre l’atenció ni el suport d’unes institucions públiques només interessades en teatres nacionals i grans esdeveniments. Per al meu soci Rafael Metlikovez i per a mi mateix, aquella va ser la nostra llar durant uns quants anys. Hi anàvem a actuar o com a espectadors, fora d’hores de feina a prendre la cervesa i petar la xerrada. Potser per aquest motiu, quan passo pel carrer Fusina encara m’emociono.

Quina no seria la meva sorpresa quan fa uns dies, no gaire lluny d’allà, vaig topar amb un amic d’aquells anys, i vaig assabentar-me que portava un restaurant al passeig Pujades batejat amb el nom de Malic. Com el seu homònim, el restaurant Malic és un local de petites dimensions que en comptes d’un soterrani té una terrassa i un pati interior. Va obrir només fa tres mesos i està situat al número 27, on abans hi havia La Panadella, una casa de menjars mítica en la dècada de 1970, molt coneguda pels transportistes que hi paraven a dinar quan tornaven de descarregar mercaderies al veí mercat del Born. Llavors es portava una carta més casolana i abundant, ara es proposen plats més elaborats i cosmopolites com cebiches i tàrtars.

Al capdavant del negoci hi ha Jaume Feixas, com ell mateix es defineix: “Nascut a Cal Vaquer d’Esparraguera, de família dedicada a l’hostaleria”. Potser per ser fill del poble de la Passió, el jove Feixas va deixar l’ofici familiar i durant molts de temps va treballar de tècnic de llums en diferents teatres. Fa quatre anys, casat i amb dues criatures, va tornar a la seguretat sedentària de l’hostaleria. Així va regentar la cafeteria del Centre Cívic Sandaru, l’antiga fàbrica de refrescos del carrer Buenaventura Muñoz, on l’antic propietari de La Panadella anava de vegades a impartir cursos de cuina. Va ser gràcies a ell que va trobar aquest local i va decidir posar-li el nom de Malic en homenatge a la sala on va ser més feliç. Segons m’explica, ja ha tingut molts amics d’aquella època dinant a casa i espera tenir-ne molts més. Li agradaria que l’establiment agafés ambient teatral i que les parets nues s’omplissin de cartells i fotografies. Està obert a organitzar presentacions i petites actuacions de tota mena. Mentrestant, fins al 10 de gener es pot veure l’exposició Figures del desdoblament, al Centre Arts Santa Mònica. La mostra és una idea d’Anna Valls i Toni Rumbau (històric director del Malic), que reflexiona sobre l’alteritat mitjançant un recorregut pel teatre de titelles; un altre exemple que el Malic continua ben viu a Barcelona.