El Zoo tancarà l’any amb les pitjors xifres des del 2006

BarcelonaLa mort del Floquet de Neu, el 2003, va suposar un cop molt fort per al Zoo de Barcelona, que va veure com el nombre de visitants de l’any següent queia fins als 868.401 -un descens del 12% en relació amb l’any anterior- i que progressivament va anar aixecant el cap fins a superar, el 2006, la barrera del milió de visitants. Però ara, després d’un altre canvi important, com la fi dels espectacles de dofins el 2015, el Zoo torna a viure hores baixes. Les xifres no acompanyen la instal·lació, que viu immersa en la celebració del 125è aniversari i en ple debat sobre el sentit de tenir animals en captivitat al cor de la ciutat al segle XXI. El Zoo tancarà el 2017 amb una baixada del 7,6% del nombre de visitants en relació amb l’exercici anterior (es passa d’1.007.343 a 930.000) i la previsió per al 2018 és encara més baixa: 900.000, i caldrà veure quin impacte tindran sobre el turisme els atemptats del 17 d’agost.

Si es confirmen les previsions, en només tres anys el Zoo haurà perdut 150.000 visitants, segons va denunciar el grup municipal demòcrata després d’assistir a la reunió del consell d’administració de Barcelona de Serveis Municipals, l’empresa que s’ocupa de la gestió del parc. En paral·lel a la baixada de visitants hi ha, òbviament, l’empitjorament dels resultats econòmics: es preveu tancar l’any amb unes pèrdues de més de 5,6 milions d’euros, una xifra un 30% més alta que la del 2016.

Vist l’escenari, i mentre es treballa en el nou pla estratègic que ha de servir per actualitzar el model de zoo, una de les decisions que ja es van anunciar en el consell d’administració és una pujada de les tarifes, congelades des de feia quatre anys. Així, es preveu que el 2018 l’entrada general s’encareixi 1,5 euros i arribi als 21,40 euros.

El govern municipal remarca que cal “actualitzar” el model de zoo i que, per això, actualment es treballa en un pla estratègic que tindrà com a pilars la conservació, la recerca i l’educació. “El Zoo necessita un canvi”, apuntaven ja a l’abril, quan van anunciar els primers passos del grup de treball Model de Futur del Zoològic de Barcelona, que es va constituir per generar la reflexió necessària sobre aquestes instal·lacions i que inclou des d’associacions animalistes fins a grups polítics i treballadors. El grup ja ha acordat pautes com que el Zoo ha d’anar més enllà de les seves pròpies instal·lacions per projectar la protecció dels hàbitats o que la recerca ha de ser una funció prioritària. Per a l’equip de Colau, la baixada de visitants és una conseqüència de l’impàs, i de la necessitat d’implementar el canvi de model.

Marta Gomà, presidenta de l’associació animalista Depana -que forma part del grup de treball per repensar el Zoo-, apunta que el principal problema és la “lentitud exasperant” amb què es fan els canvis i posa l’exemple de la sortida dels dofins, que continuen en una instal·lació que no els garanteix el benestar. També assenyala la successió d’obres i la “imatge descuidada” que ofereix el parc. Per a Leonardo Anselmi, coordinador de Zoo XXI, és una “obvietat” que la gent “demana una altra cosa” al Zoo, però lamenta que el grup demòcrata critiqui la baixada de visitants quan, diu, durant el seu mandat “la majoria d’entrades venien de promocions i de 2 x 1”.

Els dofins, pendents del seu nou destí

Barcelona no tindrà dofins al Zoo a partir de l’any que ve. Ni sense fer espectacles. Així ho va decidir el ple a finals de l’any passat i actualment s’estudia quina serà la millor sortida per als sis dofins del centre -dos dels quals ja van ser traslladats a l’Oceanogràfic de València-. El comissionat d’Ecologia, Frederic Ximeno, va confirmar que estudien enviar-los a un santuari marí -un refugi de cetacis al mar on els dofins estarien en semillibertat-, que podria ser el que s’està construint a l’illa grega de Lipsi. Però no es descarta un altre lloc del Mediterrani o dels Estats Units.