De zones fantasma a barris: el pla de Barcelona per als polígons

BarcelonaBarcelona vol mantenir i reforçar els seus polígons industrials però integrar-los millor dins de la trama: que deixin de ser espais amb uns estàndards urbanístics molt pitjors que els de la resta de barris i que puguin atraure noves empreses de nous sectors tecnològics i més treballadors. Aquest és el punt de partida de l'estratègia que està dissenyant la ciutat per regenerar els teixits productius al marge del Besòs. És a dir, els polígons del Bon Pastor, el Torrent d'Estadella, la Verneda Industrial i Montsolís, a cavall de Barcelona i Sant Adrià de Besòs. Un àmbit d'unes 175 hectàrees que actualment està dominat per petites i mitjanes empreses (només el 9% de les 739 tenen més de 50 treballadors) i on els últims anys hi ha anat guanyant terreny l'activitat logística –bàsicament, magatzems–, sobretot per la deslocalització de la producció cap a altres comarques i països, i hi ha un 6,9% de naus buides (51) i poca relació entre unes empreses i les altres.

L'Ajuntament té clar que vol mantenir l'ús industrial en aquests espais –i no fomentar-hi usos econòmicament més rendibles com l'habitatge– però que cal seduir-hi nous negocis de la indústria 4.0 i l'economia verda i circular sense que això suposi expulsar els que ja hi ha. Una de les premisses és que cal portar-hi com a mínim un 50% més dels 10.000 treballadors que hi ha ara i més activitat en forma d'equipaments públics o privats, però no nous habitatges dins del que són els polígons.

"Més massa crítica", en paraules de la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, perquè aquests espais no siguin el Far West a partir del vespre o cada cap de setmana, com remarca Ramon Gras, CEO d'Aretian, l'empresa nord-americana que redacta el masterplan sobre el teixit industrial del Besòs i que aquesta setmana ha participat en les jornades que s'han fet sobre el tema. A banda de gent, també es considera que ho falten projectes tractors en noves tecnologies que n'atreguin d'altres i evitin que la zona es converteixi en una mena de complex de magatzems. Fins ara l'Ajuntament hi ha anunciat la compra de dues naus amb l'objectiu d'instal·lar-hi projectes d'aquest tipus.

33.000 nous veïns

No es preveu més habitatge dins dels polígons, però sí molts més en els barris veïns a partir de projectes com el de la urbanització de l'antiga Mercedes, al Bon Pastor, l'operació de La Sagrera, l'ampliació del centre comercial de La Maquinista, el sector Prim o les Casernes de Sant Andreu. En total, l'Ajuntament calcula que en els pròxims anys a la zona hi haurà un creixement de població de 33.000 persones i 14.000 nous llocs de treball, que han de contribuir a portar més moviment als polígons.

L'altra pota clau és la millora de l'espai públic i aquí el govern de Colau torna a apostar pel concepte superilla, ara ja no entès com la quadrícula de carrers amb vies principals i d'altres reservades als veïns, que és la idea urbanística original, sinó com una visió general de com millorar-hi els carrers (més verd, nous espais, millor mobilitat...). És el que han batejat com a "superilla productiva".

Es vol que aquesta estratègia serveixi per acabar amb l'aïllament tradicional dels polígons i que passin a estar realment connectats amb la resta de la ciutat, vincular-los a la resta de la trama urbana. "La clau és que aquestes zones siguin atractives, que les empreses que ja hi ha no en vulguin marxar i que les noves es plantegin l'eix del Besòs com una bona ubicació, que siguin barris i no polígons", relata Sanz. I els participants en les jornades sobre el projecte també van coincidir a remarcar com a punts fonamentals la clusterització de la zona, és a dir, que les empreses i les institucions d'aquest àmbit estableixin lligams entre elles i comparteixin coneixement, i la col·laboració público-privada per rellançar-lo.

La idea és que, com va passar al 22@, hi hagi una associació d'empreses de la zona que lideri la transformació i que s'estableixin aliances amb espais propers com el campus Diagonal-Besòs de la UPC, el districte 22@ o el Parc Tecnològic de Barcelona Activa o el futur projecte a les Tres Xemeneies del Besòs, on es preveu un pol audiovisual, o les seus universitàries que es preveuen a l'antic recinte de la Mercedes al Bon Pastor.

El que es vol evitar és que, com exposava Lorenzo Di Pietro, director executiu d’emprenedoria de Barcelona Activa, ara hi hagi una empresa d'aeronàutica que es passa cinc anys a la incubadora i que quan surt no troba un lloc adequat on instal·lar-se a Barcelona. O, com afegia el rector de la UPC, Daniel Crespo, que les universitats de la ciutat generin llicenciats i màsters molt ben valorats i que marxen a treballar fora i després no se'ls pot portar de tornada cap a Barcelona.