Un any després del temporal Gloria, Teresa Cunillera s'ha reunit amb els representants de la Taula de Consens per anunciar que el ministeri té a punt d'enllestir el Pla de Protecció del Delta de l'Ebre, amb la previsió de desplegar-lo durant el 2022. Un pla que ja va despertar malestar al territori fa uns mesos, perquè assumeix deixar retrocedir la costa deltaica. Per la seva banda, el conseller del Territori, Damià Calvet, va refermar ahir en declaracions a Catalunya Ràdio el seu compromís a amb la protecció del Delta: "La Generalitat vol doblar l'aportació econòmica per recuperar la barra del Trabucador i les actuacions d'emergència, però també actuar en els instruments de planificació”. El Govern pressiona perquè s'impulsi la comissió mixta que preveu el Pla Delta, on s'han de prendre les decisions entre les dues administracions i també el territori. Mentrestant, alcaldes i entitats socials i econòmiques del territori desconfien d'unes institucions que fins ara no han estat capaces d'acordar una estratègia per salvar el delta de l'Ebre.
La zona zero del delta de l’Ebre
Un any després del temporal 'Gloria', la fragilitat es fa evident a l'istme del Trabucador
Sant Carles de la RàpitaEls tractors del delta de l'Ebre estan acostumats a moure's pels camps d'arròs inundats d'aigua de reg. En canvi, veure'ls circular literalment pel mig del mar és poc habitual, per bé que no excepcional. De fet, cada vegada menys. Des que fa un any el temporal Gloria va trencar l'istme del Trabucador –que uneix la plana del Delta amb la península de la Punta de la Banya–, aquesta barra de terra ha quedat submergida en diverses ocasions. L'última, durant el temporal de fa tan sols deu dies. I més enllà d'alterar l'ecosistema i l'aparença d'una de les zones més salvatges del litoral català, la desaparició de la barra ha tingut un impacte directe sobre l'explotació de les salines de la Trinitat, l'única salina productora de sal marina de Catalunya, a la qual només es pot accedir a través de la barra del Trabucador.
"Després de calcular que la restauració de la barra es pot allargar unes quantes setmanes, hem optat per contractar una brigada de tractors que treballen contra rellotge i circulen a mitja càrrega i en una profunditat d'aigua que es mou al voltant dels quaranta centímetres, per poder evacuar sacs de sal i cobrir la demanada", explica Joan Sucarrats, gerent d'Infosa, l'empresa que gestiona les salines. El temporal de neu Filomena, justament, ha disparat la demanda de sal de gel per evitar la formació de glaç a les carreteres.
Aquesta és una solució a la desesperada per no perdre clients i evitar una parada de quatre mesos, com ja va passar l'hivern passat amb el Gloria. Des de llavors, Infosa ha invertit més d'un milió d'euros en el manteniment de la barra del Trabucador, amb excavadores que han intentat aixecar una pista sorrenca sobre les aigües, a mercè dels temporals i amb els treballs paral·lels del servei de costes del ministeri per a la Transició Ecològica. "Serà complicat mantenir aquest nivell de despesa, per això demano una solució urgent tant a l'Estat com a la Generalitat per a la protecció del Trabucador i de la línia costanera del Delta", afegeix Sucarrats.
Paral·lelament, la companyia ja ha redactat un projecte per construir un pantalà i poder evacuar la producció via marítima, però de moment és un projecte incipient que ha de superar els processos administratius pertinents. "S'ha de poder preservar l'estabilitat del Trabucador i garantir-hi l'accés per carretera o, si no, l'activitat salinera deixarà de ser possible", explica Sucarrats. I si acaba l'activitat, morirà una de les zones clau del Delta, des del punt de vista natural.
"A les salines la densitat d'ocells és fins a disset vegades superior a la d'altres hàbitats de salobrar natural del delta de l'Ebre. Hi hivernen més de 100.000 ocells aquàtics i s'hi reprodueixen més de 4.000 parelles de flamencs, que troben a la Punta de la Banya un lloc perfecte per niar atesa la manca de depredadors terrestres i la gran quantitat de menjar en forma d'invertebrats que hi abunden gràcies a l'activitat salinera", explica l'ornitòleg i assessor ambiental Cristian Jensen Marcet. "Si no preservem aquest espai, tot el Delta notarà una davallada de població d'ocells. Aquesta és la zona zero del delta de l'Ebre pel que fa a la seva riquesa ornitològica. Per això va ser declarada Reserva Natural, amb un grau de protecció més exigent que les normatives que regeixen el Parc Natural", afegeix.
A la recerca fórmules de consens
La solució per restablir la barra del Trabucador –que abans del Gloria tenia una amplària de fins a 120 metres– no és gens fàcil, perquè aquest tram de terra, com la major part del Delta, és per definició dinàmic, un dinamisme condicionat per l'aportació de sediments, els corrents d'aigua o la formació del talús marí. La Taula de Consens del Delta, un fòrum que agrupa els ajuntaments de la zona i les comunitats de regants, aposta per l'aportació de sorres des d'altres llocs, com a mesura d'urgència mentre no es desguassin els sediments acumulats als embassaments, i pren com a model sistemes de gestió de sediments que s'han implementat als Països Baixos.
Des de l'entitat conservacionista SEO BirdLife reivindiquen potenciar les platges amb dunes i zones naturals que facin de coixí davant les pujades puntuals del nivell del mar. "Sigui una fórmula o una altra, demanem als agents implicats en la protecció del delta de l'Ebre, i especialment a les institucions, que busquin el consens urgentment. Perquè ara fan un estudi, ara un altre, però no hi ha manera que es concretin accions i inversions veritablement eficaces. Mentrestant el Delta es va morint”, conclou Joan Sucarrats.