Societat14/09/2021

La zona esportiva de la UB, la ubicació més factible per al nou Clínic

Els estudis d'alternatives situen aquest espai de la Diagonal com l'opció on seria més senzill aixecar-hi el futur hospital

BarcelonaNi el recinte de l'Escola Industrial, ni el solar de l'antiga caserna de bombers al carrer Provença, ni opcions que fa menys temps que s'exploren, com el recinte de la Fira de Montjuïc o la caserna del Bruc. L'emplaçament que a hores d'ara té més números d'acabar acollint la necessària ampliació de l’Hospital Clínic és la zona esportiva de la Universitat de Barcelona (UB), al límit entre Barcelona i l'Hospitalet. Així ho recollirà l'estudi d'alternatives d'ubicació que s'està ultimant, segons ha avançat La Vanguardia i han confirmat diferents fonts a l'ARA. La decisió final s'haurà d'acordar en el marc de la comissió paritària que es va crear entre les diferents administracions implicades: Ajuntament, Generalitat i Diputació de Barcelona. Però l'opció de la Diagonal s'erigeix ara com la que genera més consens, sobretot perquè és on seria més fàcil començar abans les obres sense necessitat de salvar reticències de cap administració i perquè els 100.000 metres quadrats de les actuals instal·lacions esportives permetrien construir el gran edifici que es necessita sense amenaçar, com passava amb l'Escola Industrial, cap patrimoni protegit.

La condició perquè el projecte anés endavant en aquesta ubicació seria que el Clínic mantingués la part hospitalària de districte, la que dona atenció a l'Esquerra de l'Eixample, al seu emplaçament actual, que és una condició expressa de l'Ajuntament. I després també caldria trobar la manera de compensar la universitat, segurament amb una permuta de terrenys. Al plat dels punts favorables hi ha que els terrenys de la UB aporten facilitats de connexió en cotxe i la possibilitat que el projecte acceleri l'allargament pendent de la L3 del metro més enllà de la Zona Universitària i també doni servei a l'Hospital de Sant Joan de Déu, que ara té la parada més pròxima a un quart d'hora a peu. També es té l'objectiu que el nou Clínic serveixi per cosir la frontera entre Barcelona, l'Hospitalet i Esplugues, i per donar vida a un espai que ara els caps de setmana queda mort.

Cargando
No hay anuncios

Pel que fa a les altres ubicacions que també s'han explorat es descarta el recinte de l'Escola Industrial, que és el que quedava més a prop de l'actual hospital i el que, fins ara, s'havia analitzat com a més factible. Ajuntament i Diputació, però, ja van deixar clar que no avalarien que es malbaratés aquest espai patrimonial amb una sobreocupació de metres quadrats per al nou edifici, ja que s'hi volien preservar els usos veïnals. Va ser llavors quan es va decidir obrir el ventall per analitzar ubicacions alternatives i plantejar una ampliació trossejada. Al febrer les tres institucions van firmar un protocol que les comprometia a tirar endavant d'una vegada per totes l'ampliació, bloquejada des de fa més d'una dècada. El primer pas: estudiar alternatives, que és el que s'ha de tancar els pròxims dies.

Altres alternatives

La possibilitat de la caserna del Bruc sembla més complicada per qüestions urbanístiques i per la dificultat afegida de tancar un acord amb el ministeri de Defensa. I a la Fira, que era una de les opcions que els veïns contraris a l'ampliació a l'Escola Industrial demanaven explorar, el projecte hospitalari xocaria amb els plans del govern municipal d'impulsar-hi un minibarri. També hi ha altres plans ja en marxa per a l'antiga presó Model, que és una de les opcions que apareix de manera recurrent en el debat sobre el Clínic.

Cargando
No hay anuncios

L'acord amb la UB podria ser senzill, segons diferents fonts consultades per aquest diari, tot i que la universitat prefereix no pronunciar-se encara sobre un projecte del qual assegura no tenir informació. Actualment en aquests terrenys hi ha instal·lacions com pistes de tenis i pàdel, una piscina i un camp de futbol de gespa artificial.

La previsió és que abans que s'acabi el mes es presenti l'estudi d'alternatives, que han capitanejat Ramon Sanabria des del punt de vista arquitectònic i Ramon Canal des de la visió sanitària. A partir d'aquí, les diferents institucions haurien d'acordar la ubicació final durant aquesta tardor i desencallar, d'aquesta manera, un projecte que fa anys que cueja i que la pandèmia ha fet més evident que és necessari.