La zona 0 de la crisi turística a Barcelona

BarcelonaFins a 47 persianes abaixades –nou, amb cartell anunciant el traspàs– en un carrer amb uns setanta locals. És la imatge pandèmica que ofereix encara el carrer Ferran, l'artèria que connecta la Rambla de Barcelona amb la plaça de Sant Jaume, i que, sense el domini turístic habitual, viu amb uns ritmes de recuperació de l'activitat econòmica molt per darrere de la mitjana de la ciutat, que ja funciona al 87%. El centre va a una altra velocitat –amb un nivell de recuperació de vora el 60%– i això es nota de manera flagrant al carrer Ferran, amb una minoria de resistents i sense el bullici habitual de visitants. "El problema és que això ha anat deixant de ser un barri i les botigues s'han anat enfocant al turista", lamenta Àngela Calvet, de la botiga de marroquineria artesana Calpa, després de fer el recompte terrible de les persianes.

Continuen tancades botigues de souvenirs, d'alimentació, bars i hotels com el Rialto. I qui no trigarà a fer-ho de manera definitiva és la farmàcia La Estrella, l'establiment amb més història del carrer. Però en aquest cas no per la falta de turistes, sinó perquè la propietat no els renova el lloguer, tot i que també han notat la forta baixada de vendes.

La farmàcia va obrir l'any 1840 i, com recull el llibre de botigues emblemàtiques Guapos per sempre, la va regentar, entre d'altres, l'avi del polític Manuel Carrasco i Formiguera i compta amb elements singulars com un rosetó de porcellana, terra de mosaic ben conservat i sostre de fusta. L'establiment té parts protegides pel catàleg de patrimoni de l'Ajuntament, com la façana i els paraments interiors, que es conserven. Tot aquest patrimoni, que no només era història, fins ara, els pròxims dies tancarà per sempre perquè no s'ha aconseguit un acord amb el propietari del local i de tot l'edifici. L'adeu definitiu serà segurament la setmana que ve.

Una farmàcia "atípica"

"El propietari no vol renovar. Fa més d'un any que els titulars de la farmàcia s'esforcen per arribar a un acord i no hi ha hagut manera", explica Monica Piñol, que substitueix la farmacèutica titular, Anna Enrich. Ella va agafar la llicència de l'establiment, el 2010, quan l'anterior propietari, Carles Mallol, es va jubilar. I llavors ja hi va haver suspicàcies sobre si en la nova etapa es mantindrien els elements originals. Ara la llicència es trasllada a una nova farmàcia a la Vila Olímpica i el personal continuarà atenent la clientela a l'establiment que ja tenen al carrer Banys Nous. Fa anys que la del carrer Ferran és una farmàcia "atípica", com reconeix Piñol.

Aquí el més habitual no és que els clients entrin amb una recepta de la seguretat social per endur-se els medicaments que els han demanat, sinó que hi entrin turistes que busquen crema solar o productes per digestions difícils. "És una farmàcia on donem molt consell i rebem poca recepta", explica la farmacèutica en una mena de radiografia de la zona. Durant la pandèmia, tot i poder estar oberts, van veure com la clientela els queia en picat: no hi havia turistes i al barri queden pocs veïns resistents.

La farmàcia tancarà i amb ella una mica (més) d'història del carrer, on queden pocs supervivents, com la Llibreria Sant Jordi, condemnada també a traslladar-se per una pujada de lloguer, o la botiga de belles arts, que hi és des del 1969. "Les que han plegat ja no tornaran", diagnostica Enric Moj, de Belles Arts Ferran, que assegura que els que estan oberts són els pocs negocis de proximitat que s'havien mantingut durant els anys de la massificació turística, tots amenaçats per possibles pujades de lloguer que els farien inviable continuar.

Moj explica que al carrer s'han demanat lloguers de fins a 18.000 o 25.000 euros mensuals i que això, òbviament, no està a l'abast de qualsevol comerciant. "És la crònica d'una mort anunciada", assegura, i afegeix que molts propietaris han preferit llogar els locals a "màfies" que poden pagar lloguers més alts i que les administracions els han fet poc costat. "La pandèmia ha fet una selecció natural", afegeix Josep Morales, de la Llibreria Sant Jordi, convençut que els negocis que han tancat tampoc oferien res de massa valor per a la ciutat.

"El carrer Ferran és la zona 0 de l'impacte de la pandèmia", assegura Gabriel Jené, de Barcelona Oberta, que no dubta que els locals es tornaran a omplir aviat perquè, diu, aquí la ciutat s'hi juga el seu futur: "Si es mor el centre, es mor Barcelona". I què obrirà? "Dependrà del tipus de turisme que vingui. Obrirà allò que s'adeqüi a la nova demanda", respon.

Aquest diagnòstic no el comparteix l'Associació de Veïns del Gòtic, que rebutja parlar en termes de qualitat del turisme i posa el focus en la quantitat. "El que necessita el barri són menys turistes i més veïns", defensa Martí Cusó. Veu en la crisi de la pandèmia el moment per canviar "el model de ciutat" i abandonar el creixement exponencial del turisme de l'última dècada: "No és possible canviar el model comercial només amb plans d'usos, sinó que cal habitatge públic, regulació de preus de lloguer comercial, aturar la promoció turística i protegir el comerç que ha resistit".