Xoc entre el Govern i l'oposició per la gestió dels resultats de PISA

BarcelonaEls mals resultats de PISA s'han convertit en els protagonistes del ple del Parlament d'aquest dimecres. Abans de la sessió de control al Govern –traslladada a la tarda per la declaració del president, Pere Aragonès, al jutjat per Pegasus–, el cap de l'executiu català ha volgut agafar la paraula per "donar la cara" pels mals resultats educatius i ha convocat tots els grups parlamentaris la setmana que ve per consensuar mesures per pal·liar la situació. Ara bé, amb la mà estesa no n'hi ha hagut prou per acontentar l'oposició: tots els grups han anunciat que assistiran a la trobada d'Aragonès, però han lamentat que el president no hagi comparegut fins "vuit dies després" de fer-se públic l'informe i han acusat l'executiu català de voler "centrifugar" responsabilitats.

El líder del PSC, Salvador Illa, en aquest sentit, s'ha mostrat disposat a "ajudar", però també ha demanat a Aragonès que si realment vol consensuar les mesures per sortir de la crisi educativa, suspengui les que va anunciar dilluns la consellera d'Educació, Anna Simó. Entre altres coses, la titular del departament, que també va sortir en roda de premsa una setmana després dels resultats de l'informe, va anunciar un pacte per treballar amb la comunitat educativa i millorar la inclusió dels alumnes vulnerables, l'educació universal i gratuïta dels 0 als 3 anys; un pla per fer més extraescolars, o la millora de la formació dels docents. Ara bé, també va dir que no preveia grans canvis perquè l'educació no necessitava ara, a parer seu, cops de volant.

De l'educació a la sequera

Però els socialistes han dut la crítica més enllà i han assegurat que amb la gestió de la crisi per PISA plou sobre mullat. Segons Illa, els mals resultats acadèmics se sumen a la resposta del Govern a la sequera, la baixa implantació sobre renovables a Catalunya i la saturació de l'aeroport de Barcelona. El cap de l'oposició ha acusat el Govern de recrear-se en el "soroll buit" establint "objectius irreals", la qual cosa ha merescut la rèplica del president: "L'amnistia era un irreal i avui és una realitat", li ha etzibat. Aragonès s'hi ha tornat i ha acusat Illa d'haver adoptat un to catastròfic per dir aquest cap de setmana que Catalunya estava "sense aigua i a les fosques" i amb els nens "que no saben ni llegir, ni escriure ni sumar". "Pensava que ho havia dit Núñez Feijóo", ha ironitzat.

Junts tampoc ha sigut més benevolent que el PSC. El president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, ha lamentat que Catalunya se situï ara sota la mitjana europea i espanyola en educació i ha carregat contra el Govern per introduir massa "eixos" a l'escola i "oblidar llegir, comptar i escriure". "Això és una agonia", ha assegurat el mateix Batet durant la sessió de control, que no només ha citat l'àmbit educatiu sinó també la sequera, ja que considera que el Govern no ha actuat amb iniciativa: "Anuncien mesures i amb 24 hores rectifiquen", ha dit, en al·lusió a la rectificació del conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, sobre el tancament de les dutxes als gimnasos.

Per a la CUP, per esmenar els mals resultats cal començar per implementar els "consensos" que ja hi ha a la comunitat educativa, mentre que, per la seva banda, la presidenta d'En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, ha llançat un dard contra l'aposta del departament per l'aprenentatge per competències, acusant-los de "sacralitzar les pantalles" i menystenir "els llibres", les "classes magistrals" i l'estudi. Vox, Cs i PP han aprofitat els resultats de PISA per carregar novament contra la immersió lingüística. Ignacio Garriga, Carlos Carrizosa i Alejandro Fernández han negat que l'escola catalana sigui un "model d'èxit" i han acusat el Govern de supeditar l'educació al seu projecte ideològic.

"Crisi educativa"

Qui també ha pres la paraula durant la sessió de control ha estat la consellera d'Educació, Anna Simó, que ha insistit que les mesures que el departament ha posat sobre la taula es nodreixen de les conclusions del debat monogràfic del Parlament sobre educació celebrat al juny. Simó ha parlat directament de "crisi educativa", tot i que ha fet una crida a la calma i ha demanat deixar treballar els centres. "Compromís, inversió i acords de país", ha defensat la consellera, que ha anunciat que enviarà una nova comunicació als docents aquesta setmana expressant-los el seu suport.

Per al Govern, una de les claus per implementar les millores que demana l'oposició és poder-hi destinar més recursos. I això no podrà ser si no hi ha nous pressupostos per al 2024, ha avisat Aragonès, mentre el Govern continua les converses sobre els comptes amb la incògnita de si repetirà aliats o si apostarà per altres sumes ara que la CUP s'ha avingut a negociar-los. Des d'ERC, Josep Maria Jové encara ha fet un últim apunt: sense un bon finançament "singular" per a Catalunya serà impossible arribar als compromisos d'inversió que els partits han exigit al Govern.