Xiva, la ciutat fantasma on ningú sap on és ningú

Xiva (València)Segurament Xiva és la millor definició de la calma després de la tempesta. Però una calma gens tranquil·litzant, sinó més aviat dramàtica, extrema i trista. És una ciutat fantasma. Sense llum, sense aigua, sense cobertura, sense res. Només les pampallugues llunyanes de les llanternes dels telèfons deixen entreveure la catàstrofe. Xiva s'ha emportat una de les pitjors parts de la DANA, que s'ha engolit cases, ponts i cotxes. Xiva és una ciutat desconnectada de tot i de tothom, on per arribar-hi i per sortir-ne, cal, sobretot, tenir sort.

A 30 quilòmetres cap a l'interior de València, Xiva és una població de 16.000 habitants on pràcticament no s'ha pogut entrar ni sortir des de les tràgiques inundacions d'aquest dimarts. Aquest dijous al vespre, l'ARA hi ha pogut accedir gràcies a una obertura temporal (d'aquí la sort) dels talls a les carreteres. Uns talls justificats, perquè l'A-3, unes de les principals artèries d'Espanya, s'ha convertit en un escenari postapocalíptic al seu pas per aquesta localitat. Amb cotxes, camions i autobusos bolcats i coberts de vegetació. Desenes i desenes de vehicles abandonats. No és exagerat dir que sembla una escena d'una pel·lícula de zombis.

Xiva és en bona part un territori per descobrir. D'aquí que la seva alcaldessa digui que hi pot haver "centenars de morts". Segons fonts de la Policia Local, al tancament d'aquesta edició hi havia una dotzena de desapareguts i sis morts. La majoria es concentren en un polígon. Molta gent sortia de treballar i la DANA se'ls va endur els cotxes. Encara troben cossos a dins dels vehicles, i també a fora, d'aquells que van intentar escapar, segons fonts policials. La neteja no s'ha acabat i aquest balanç és absolutament provisional.

Això ho sabem nosaltres, però no la majoria d'habitants de Xiva. Ningú no sap quanta gent ha mort, ni tan sols quin dia és. "A quin dia estem?", pregunta l'Imma. Se sorprèn quan la resposta és "Dijous". Està en uns baixos sense porta a tocar del riu amb la Neus, la seva filla de 13 anys, la seva mare i el gos. No tenen ni llum –tampoc tele, ni internet, ni calefacció–, només una mica de menjar i aigua que els han donat. Demana si tenim cobertura, i en un extrem del carrer sembla que n'hi ha. Demana que li enviem un missatge a la seva germana, perquè ella no en té. "Soc un periodista que ha estat parlant amb la teva germana Imma. Només vol que us digui que estan bé, i que ho digueu a la família!". La resposta tarda cinc minuts a arribar: "Moltíssimes gràcies, de veritat, estàvem superpreocupats i amb molta impotència", respon la germana. L'Imma somriu i el gos borda. 

L'Ester ha baixat avui amb el seu fill i el seu marit a Xiva a veure les seves germanes. No sabia què es trobaria. L'últim missatge d'ells que va rebre és que el riu s'estava menjant les cases. "I ells la tenien al costat del riu", va dient. Han agafat dotze garrafes d'aigua i menjar. Per si de cas, perquè no sabien què es trobarien. Ni tan sols si serien vius. Dos dies amb aquesta incertesa. Però eren vius, i demà hi intentaran tornar. 

També hi ha el cas del Miguel, que dimarts es va quedar penjat a 20 quilòmetres de Xiva quan tornava de treballar. Ni la seva parella sabia si ell estava viu, ni ell sabia com estava la parella. Ha tornat aquest dijous com ha pogut. Ha hagut de caminar quatre quilòmetres. Però s'han reunit. "No sabia què em trobaria", va recordant. Hi van caure 500 litres per metre quadrat en 24 hores. Han passat 48 hores i la situació continua sent desconcertant.

Desconnectats

Xiva és una ciutat que ara viu uns quants segles enrere. S'acaba la bateria dels mòbils i no saben com carregar-los. Als cotxes, sí, però es poden quedar també sense bateria, o s'acaba la benzina. Avui, per fi, han pogut anar a pobles propers a fer benzina. Al supermercat "no queda res", diu una veïna. A la fruiteria, de moment, encara hi ha aliments. Mengen, sobretot, pasta. Però només aquells que tenen sort i tenen un càmping gas, ja que les vitroceràmiques no funcionen. Beuen l'aigua que els porten en garrafes. I es netegen amb l'aigua d'una bassa artificial del centre de la ciutat o van a una font als afores. Ningú sap realment l'abast de la tragèdia.

No saben quants morts ha causat el temporal DANA, ni tan sols quants desapareguts hi ha al seu poble. "158, ja? Quin desastre", se sorprèn una veïna. "Des de Barcelona... i com heu arribat?", comenta una altra. L'Ajuntament reparteix aigua i menjar, i la Policia Local no para de patrullar. Però necessiten ajuda. Tothom parla d'un barri, més avall de l'església, on no queda res, i de nit no s'hi pot baixar. "Tinc moments d'eufòria i moments de plorera", diu l'Imma. Amb la carretera cada cop més desbrossada, s'espera que aviat Xiva pugui sortir, per fi, d'aquest terrorífic bucle.