Paul, el ximpanzé holandès que viu a Edimburg i ha après a demanar pomes amb un accent 'escocès'

BarcelonaTé 22 anys i és un emigrant. Ara fa cinc anys que Paul, amb vuit ximpanzés més, va ser transportat des d'un safari holandès fins al zoo d'Edimburg, on es va adaptar sense problemes. De fet, s'ha adaptat tan bé que ha arribat a copiar l'accent 'local'. La descoberta d'aquesta habilitat comunicativa sembla una anècdota però no ho és, ja que demostra la capacitat dels nostres ancestres per comunicar-se i per aprendre.

Als ximpanzés els agraden molt les pomes. Són llaminers, i s'estimen més la fruita que no pas la verdura. Entre les fruites, els agrada especialment les pomes, i al zoo d'Edimburg en reben moltes. En demanen als seus cuidadors, i ho fan cridant. Però no tots criden de la mateixa forma. Quan van arribar al zoo escocès, tant Paul com la resta del grup demanaven les pomes fent servir un so amb un tonalitat molt aguda, una diferència molt acusada respecte dels ximpanzés d'Edimburg, que emeten un so baix i greu. Aquest vídeo de la BBC permet comprovar aquest contrast entre els sons originals i els adoptats després d'anys de convivència a Edimburg.

Doncs bé, aquesta diferència s'ha esborrat. En només cinc anys, Paul, Fred i la resta d'emigrants holandesos han adaptat l'accent 'local' i avui, quan volen pomes, emeten el so baix característic dels animals que van arribar al zoo d'Edimburg abans que ells. La descoberta, publicada al 'Current Biology', suggereix que els ximpanzés poden aprendre nous sons de la mateixa manera com els humans aprenem noves paraules.

Pels investigadors, la troballa és important per aprofundir en l'estudi de quines eines comunicatives feien servir els ancestres comuns d'humans i ximpanzés. Katie Slocombe, doctora en Psicologia de la Universitat de York i autora principal de l'estudi, explica com fins ara es creia que els sons que emeten els ximpanzés tenien un component emocional, i es limitaven a expressar els seus sentiments davant d'objectes o situacions. El que evidencia el canvi de tonalitat és que hi ha un sentit funcional en el 'llenguatge' dels primats.

Els ximpanzés holandesos no van completar el seu aprenentatge en un dia o dos: van caldre anys per consumar el canvi. Un canvi que només va ser possible després que els dos grups –l'holandès i l'escocès– deixessin de viure de forma separada i passessin a conviure com un únic grup.