Marta Fernández: “Amb les xifres a la mà no es detecta més violència a Barcelona”
Comissària i cap dels Mossos a Barcelona
BarcelonaLa cap dels Mossos d’Esquadra a Barcelona, la comissària Marta Fernández, fa balanç de l’activitat delictiva d’aquest estiu a la ciutat.
Què s’ha fet aquest estiu per no igualar el nombre de delictes del 2019?
— En l'àmbit de turistes estem en xifres elevades i similars a les del 2019. Influeix molt que se sistematitza la feina. No ens posem a treballar al maig perquè al juny comença l’estiu, sinó que són mesos previs d’estudi, anàlisi i disseny. A diferència d’anys enrere, s’ha potenciat la unitat d’anàlisi i hem fet una tasca incisiva en l’estudi de fenòmens, les xifres, què passa, on, per què... Tot això d’una manera coordinada amb les unitats que poden aportar informació.
També s’ha actuat contra alguns lladres concrets.
— S’ha revisat el pla Tremall [contra els multireincidents], que es va dissenyar el 2020, però quan realment s’ha vist la seva eficàcia ha sigut en postpandèmia: funciona, però hem fet algunes modificacions. Hem creat el grup Titani [contra els lladres de rellotges], perquè ens hem d’adaptar al que passa. La policia va al darrere del delinqüent, però hem d’intentar que no sigui així. A part d’aquestes accions, també és molt remarcable la implicació, dedicació i expertesa dels professionals que treballen a Barcelona.
¿Faltava una feina d’anàlisi i d’especialització? ¿Calien més efectius?
— És una mica de tot. Aquesta feina ja es feia. El que passa és que hem avançat en la sistematització i ens hem readaptat a les problemàtiques. Una qüestió vital és la intel·ligència i l’anàlisi, i hem millorat. I potser en aquell moment faltava avançar en això.
Quin és el perfil dels delinqüents més habituals?
— Són persones joves i els coneixem. Els multireincidents no només cometen un delicte en concret. Tot i que en alguns casos operen en grup, la majoria actuen sols. És un únic autor que sostreu principalment mòbils; els rellotges són un 8%, encara que se’n parli molt. Tenen menys perícia que els delinqüents que es dedicaven al furt. Això fa que alguns casos, que inicialment són furts, acabin en un robatori amb violència o intimidació i que aquestes xifres puguin augmentar. També és cert que els casos amb lesions que requereixen assistència hospitalària estan en els mateixos números d’altres anys: un 2,5%. Amb les xifres a la mà no es detecta més violència.
També han fet més detencions.
— Si es comparen les xifres de detencions del 2019 i el 2022 són molt similars, però respecte als robatoris amb violència o intimidació al carrer augmenten un 17% els arrestats que cometen aquest delicte. Això és una mostra que el sistema està funcionant, també amb la tasca col·laborativa d’altres actors, principalment la Guàrdia Urbana.
Els furts, el delicte més nombrós a la ciutat, s’estan recuperant sense la distància física del covid.
— Quan hi ha més aglomeracions, hi ha més oportunitats, això és indiscutible. Però estem uns 5.000 furts per sota del 2019, un 22% menys. No diria que s’estan recuperant. Hem de treballar perquè no es recuperin. Per exemple, les accions que s’han dissenyat al transport públic, incloses les ordres d’allunyament [als carteristes reincidents], han influït en aquesta reducció.
Se sap per què han crescut les denúncies d’abusos però no d’agressions sexuals?
— Una de les potes del pla contra les violències sexuals és l’anàlisi d’aquesta informació, i això s’està fent des dels serveis competents. Ells donaran les explicacions i quines lectures en fan. El que puc avançar és la dificultat per determinar on està la línia: si es denuncien més o si hi ha més delictes. No està vinculat amb el fenomen de les punxades.
A què s’atribueix que s’hagi detectat més gent amb drogues i armes prohibides?
— S’ha fet més pressió. Evidentment amb més controls, més detecció.
¿Es reben més avisos per conflictes al carrer?
— Comparat amb el 2019, hi ha més activitat policial perquè tenim més requeriments. Es nota menys tolerància i més crispació. Tot el que està relacionat amb la convivència i l’ocupació de l’espai genera més conflicte.