La xifra oculta del tràfic de persones: "Les víctimes moltes vegades no es reconeixen com a tal"

BarcelonaVius a Bangladesh i les teves perspectives de futur són només misèria. Et contacten un grup de persones del teu país que viuen a Espanya i t'ofereixen feina i progrés. Et paguen el viatge i et diuen que demanis asil per poder entrar i treballar al país. Davant del buit, et sembla la millor opció i acceptes. Però, un cop a Espanya, res és com t'havien promès. Tens un deute pel vol i les facilitats que t'han ofert, i l'hauràs de pagar amb jornades impensables de treball, sense descans, i sota coacció si se t'acudeix alçar la veu. D'entrada, no et paguen, però més endavant et donen un sou, per sota del mínim legal. Ho acceptes tot: és millor que el que tenies a Bangladesh. Sempre t'han explicat que la policia no t'ajudarà en res, tot el contrari, que per ser irregular et tornaran al teu país. Un dia la policia intervé al lloc on treballes i et diu que ets una víctima de tràfic d'éssers humans (TEH) per explotació laboral. No te'n fies, ni t'ho creus.

Aquest és un cas real amb què s'han trobat els Mossos d'Esquadra últimament. "Les víctimes moltes vegades no es reconeixen com a tal", afirma Luis Moreno, cap de la Unitat Central de Tràfic d'Éssers Humans de la Divisió d'Investigació Criminal. Per millorar en la identificació dels casos de tràfic de persones, el cos ha incorporat 11 efectius a la unitat dels Mossos, que a partir d'ara estarà formada per 19 agents. D'aquests professionals, cinc s'encarregaran d'atendre les víctimes i "intentar obtenir la màxima informació de manera empàtica i amb el mínim de declaracions". La condició de víctima reconeguda planteja la possibilitat de denunciar, i si donen el seu consentiment, de rebre un acompanyament per poder regularitzar la seva situació o tornar al seu país d'origen. Només quan la policia té prou indicis sòlids, les víctimes són reconegudes encara que no ho denunciïn.

Entre el 2016 i el 2022 s'han reconegut 51 víctimes de tràfic de persones a Catalunya, però la dada podria ser molt més gran. Els Mossos parlen d'una "xifra negra", perquè "la coacció i l'adoctrinament" que els traficants exerceixen sobre les víctimes fa molt difícil que aflorin les denúncies. "Necessitem que les víctimes siguin valentes", ha dit Moreno, tot i que també ha afirmat que són els Mossos els que habitualment "van a buscar les víctimes", sobretot en entorns especialment vulnerables, com ara pisos de prostitució i plantacions clandestines de marihuana.

Nou investigacions obertes

Actualment, la unitat especialitzada té obertes nou investigacions per tràfic de persones: quatre són per explotació sexual, tres són per explotació laboral i dues per dur a terme activitats delictives. En aquest últim cas, "la falta de col·laboració i de reconeixement de les víctimes pot fer que acabin sent, a més de víctimes, autores d'un delicte", ha explicat el sergent Moreno. A més, una altra branca del tràfic d'éssers humans pot ser per traficar amb òrgans.

Una de les prioritats dels Mossos ara és formar millor els professionals que estan en contacte amb potencials víctimes per identificar casos de tràfic de persones. Per exemple, es formaran treballadors de la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), de presons i de centres sanitaris. Entre la informació que es dona a la formació hi ha el perfil de la víctima, que pot ser molt ampli però que en general engloba persones vulnerables i en risc d'exclusió. En són un exemple els joves tutelats o les persones refugiades, com les que han arribat de la guerra d'Ucraïna. En aquest sentit, els Mossos van desplegar operatius en punts clau d'arribada de refugiats, com ara l'estació de Sants, per crear "espais segurs" i evitar possibles actuacions de xarxes de tràfic de persones.

"No sabien ni de l'existència de la pandèmia"

Un cas extrem de la situació en què es poden trobar les víctimes i la necessitat de suport i acompanyament és el resolt el mes de juny del 2021. Els Mossos van desmantellar una organització criminal assentada a Barcelona que es dedicava a la captació, transport i introducció de manera il·legal de persones procedents de la Xina a Espanya per cultivar marihuana. Els membres de l'organització obligaven les víctimes a contreure deutes d'entre 10.000 i 30.000 euros, els retiraven la documentació i els forçaven a treballar per a l'organització amb la finalitat de tornar aquests diners. Aquests fets van passar durant el confinament i algunes de les víctimes vivien tancades i immerses en una "bombolla" d'explotació que va fer que alguns no sabessin ni de l'existència de la pandèmia mundial.