Societat21/07/2013

Xavier Sala i Martín: "Si augmentés la productivitat dels treballadors els empresaris no els abaixarien el sou"

Antoni Bassas

Vostè és, en essència, un venedor?

No. Jo vull que l'altre s'ho passi bé. Si s'ho passa bé, ja comprarà.

Aleshores, un bon venedor?

A mi el que m'atreu és l'impossible, perquè res és impossible.

Començo per la crisi, i preguntant com els nens al cotxe després d'un viatge que ja dura moltes hores: queda gaire?

Cargando
No hay anuncios

Bé, a diferència dels pares que van en cotxe i que tenen el GPS, a les crisis no se sap.

Doncs, hem tocat fons?

No. Ara el problema greu és que hem rescatat el sistema bancari perquè dèiem que, si se'l deixava caure, tots els que depenien del crèdit s'ensorrarien. I què ha passat? Doncs que un cop rescatats no donen crèdit. Tenim uns bancs vius que estan morts, són uns bancs zombis. Han xuclat 37.000 milions d'euros de diner públic i no han aconseguit donar crèdit al sector productiu, que està tancant i fa una bola de neu.

Quina seria la solució?

Cargando
No hay anuncios

El Banc Central Europeu. El BCE ha fet algun programa a l'1% als bancs perquè prestessin. Però els bancs, que són molt llestos, i per complir amb els requeriments de Basilea (si presten al govern és sense risc i si presten a una empresa és amb risc), el que han fet és que els diners que vénen del Banc d'Espanya a l'1%, els presten al govern al 4%. Un negoci d'un 3% sense arriscar-se ni passar per les pimes, que és el que necessitem. Penseu que el 67% de l'economia europea és de les pimes.

Com és que no sembla haver-hi cap economista capaç de trobar una sortida a la crisi?

Hem proposat moltes sortides. Per exemple, que els crèdits del BCE estiguessin condicionats a donar-ne una part a les pimes. Per cada euro que presti, n'ha de deixar dos a les pimes. O una devaluació fiscal. És a dir, com que no pots devaluar la moneda i abaratir els productes, pots apujar l'IVA i abaixar les cotitzacions socials. O fer la unió bancària a nivell europeu, i crear un fons comú de garantia de dipòsits i de rescat...

¿Insistir en la disciplina fiscal i en l'austeritat continua sent una solució o ara ja és un error?

Cargando
No hay anuncios

Això és un debat erroni. Estàs dient: ¿retallem avui o retallem demà? Si tens dèficit, has de demanar préstec, i això s'ha de tornar. Catalunya està pagant 1.900 milions en interessos. La partida d'interessos és la segona més gran de la Generalitat, després de la de sanitat. I d'aquí un parell d'anys serà la primera. És veritat que l'austeritat et redueix la demanda, és veritat que apujar els impostos enmig d'una crisi t'agreuja la crisi, però no fer-ho vol dir que la crisi la tindràs l'any que ve.

Li pregunto per l'austeritat perquè a la Xina i a Alemanya els estan baixant les exportacions. De què li servirà a Alemanya que les economies del sud d'Europa tinguin els números nets com una patena si ningú no els compra els cotxes que fabriquen?

A Alemanya li interessa que puguem comprar, però creuen que la manera d'aconseguir-ho és l'austeritat: si quadres els comptes, els mercats confiaran en tu, aleshores et podràs finançar i, a partir d'aquí, podràs començar a créixer.

I per créixer?

Cargando
No hay anuncios

La clau de tot és l'oferta. Has d'aconseguir que els teus treballadors siguin més productius. El problema d'avui és que el que un treballador aporta a una empresa (que és la productivitat) en aquests moments és més petit que el que l'empresa paga al treballador (que és el salari). Hi ha dues maneres de solucionar-ho. La primera, la no desitjable, és abaixar salaris. La segona, la bona, és invertir en els treballadors i en l'entorn en què treballen perquè amb les mateixes hores puguin produir un 20% més. Invertir en preparació dels treballadors i en tecnologia, reduir la burocràcia... Tot això serveix per augmentar la productivitat. Si produeixen un 20% més, als empresaris ja no els interessarà abaixar els salaris un 20%.

Com es pot afrontar la competència de països com la Xina?

Això és com quan tens un restaurant i ve algú i te n'obre un al davant i fa el mateix que tu al mateix preu. La solució no és vendre la coca-cola cinc cèntims més barata que ell. L'única manera de competir és fer una carta nova, una decoració nova. A Barcelona hi ha un restaurant que es diu Rías de Galicia. Comença la crisi i, esclar, era un desastre perquè el marisc és massa car. Un dia hi va a dinar en Ferran Adrià i diu: "Poseu dos espais: un que es digui espai cru, amb les tonyines d'aquesta manera... i després poseu aquí la part del menú de foc..." Escolta, està ple. I estaven a punt de tancar! Canvies el concepte. La innovació l'hem de fer tots.

Quants anys ha estat a la universitat, entre l'època d'estudiant i ara que és professor?

Cargando
No hay anuncios

Vaig anar a estudiar als Estats Units l'any 1985.

Doncs aleshores té 28 anys de perspectiva per contestar-nos la pregunta de la setmana, després de l'exclusiva de l'ARA sobre les matrícules dels graus en enginyeria: quant ha de costar una matrícula universitària?

A veure, el cost és molt més elevat que el preu que paguen els ciutadans. Per als joves que no poden pagar el preu de cost, s'han de crear ajudes. Però les ajudes han d'estar lligades a fer les coses bé. No pot ser que tinguin matrícula gratis durant sis convocatòries. A tu la societat et paga els estudis amb els seus impostos. I, per tant, si suspens, a la segona convocatòria te'ls pagues tu. Nosaltres et donem una oportunitat, però una oportunitat que has d'aprofitar. Després, vas al bar de la Pompeu Fabra i no hi pots entrar: la gent jugant a daus...

A la Colúmbia no passa?

Cargando
No hay anuncios

A la Colúmbia ni tan sols hi he vist un bar.

De les universitats a les pensions. Vostè ha afirmat que, en cas d'una Catalunya independent, les pensions s'apujarien un 10%.

Sí. Com funciona el sistema? S'agafen les cotitzacions de la Seguretat Social i es donen als jubilats. Per tant, el que cobren els avis depèn del nombre d'avis, del nombre de joves, del salari que cobrin els joves i del nombre de joves que treballen. A Catalunya la ràtio d'avis per treballador és més baixa. És a dir, hi ha més joves a Catalunya que no pas a Espanya, la taxa d'atur és més baixa i a sobre els salaris són més alts. Si tots aquests calés dels joves catalans anessin a parar als avis catalans, sortirien un 10% més de pensions, no menys.

I en el conjunt de l'economia? L'hi dic perquè la setmana passada Carles Capdevila va entrevistar Alain Minc, economista francès que havia afirmat en un article a La Vanguardia que les empreses d'una Catalunya independent no es beneficiarien d'un mercat interior potent, que seria una economia sospitosa perquè no està complint els objectius de dèficit i que li hauria d'acabar demanant diners a l'FMI.

Cargando
No hay anuncios

Sembla que estigui descrivint Espanya, aquest senyor. Primera: qui viu del mercat intern? Quin mercat intern tenen Singapur o Suïssa? Això del mercat intern és important per als Estats Units i para de comptar. Per què hem creat la Unió Europea? Per tenir un mercat intern gros. I, per tant, el que hauria de fer Catalunya un cop sigui independent és tenir el mercat més obert possible. Els mercats financers han tancat el crèdit a la Generalitat de Catalunya formant part d'Espanya. Què vol dir l'argument "si sortiu d'Espanya no tindreu accés al crèdit"? És mentre estem a Espanya que no hi tenim accés. Hem d'anar al ministre Montoro a pidolar que sisplau ens doni una part dels impostos que nosaltres mateixos paguem. Si tu ets independent, els teus impostos es quedarien aquí. Els mercats financers ho veurien.

Com argumenta als Estats Units el cas de Catalunya?

Als Estats Units el que jo he notat és que la gent veu molt atractiu el debat sobre el dret a decidir. Parlo de la dona que decideix divorciar-se.

L'audiència espanyola respon que l'analogia no és una dona i un marit, sinó que és un cos amb un braç.

Cargando
No hay anuncios

Això té com a implicació que nosaltres som propietat seva, som el seu braç. Però si ells volen votar, jo hi estaria d'acord: votem tots, fem un referèndum.

Tots vol dir tots els espanyols ?

Tots els espanyols, votem tots. Llavors sabrem que nosaltres som el 60% de la gent que volem marxar.

Ara que passem per Madrid, Bárcenas ha declarat al jutge aquesta setmana que a la comptabilitat oculta del Partit Popular hi figuren donacions per valor de set milions i mig d'euros. On vol posar l'accent? ¿En el sistema d'adjudicació d'obra pública, en les constructores, en Rajoy, en Bárcenas, o en els votants?

En el Lazarillo de Tormes . Tothom ha trobat la mar de divertit que els pícaros robessin calés.

A Catalunya també devem haver llegit el Lazarillo . Segons el jutge, CDC va rebre diners de Ferrovial.

Nosaltres, lamentablement, en formem part. I per això marxar seria bo, ja que la cultura que s'ensenyaria a les escoles seria diferent, i també per reformar el sistema judicial. Ja és hora que Millet trepitgi la presó. Al Millet el van enganxar més o menys el mateix dia que al Madoff, i el Madoff ja fa anys que és a la presó. El Millet no anirà mai a la presó perquè quan el condemnin ja serà massa gran. Com ha passat amb el senyor Núñez. És a dir, la justícia no funciona, i això crea sensació d'impunitat, i això perjudica enormement l'economia. Una Catalunya independent tindria l'oportunitat, perdó, tindria l'obligació d'abordar-ho des del moment zero.