Xavier Querol Carceller: “Un cotxe dièsel del 1997 contamina com 35 cotxes d’ara”

D’aquí tres mesos entra en vigor les restricció de circulació per als vehicles sense l’etiqueta ambiental de la DGT a tota la ciutat de Barcelona, una bona part de l’Hospitalet, i també Cornellà, Esplugues i Sant Adrià. És una bona notícia.

Bona notícia però arriba tard. Pensi que l’1 de gener del 2010, les 57 ciutats alemanyes més grans van posar en vigor una mesura exactament igual que la de Barcelona. La vam redactar nosaltres al primer Pla de Qualitat de l’Aire i va ser aprovada per l’últim consell de ministres de Zapatero, el 4 de novembre del 2011. Però hi va haver eleccions, va guanyar el PP, va entrar el ministre Cañete i es va retardar l’etiquetatge dels vehicles. O sigui que ara aplicarem una mesura que ja s’aplica a 280 ciutats europees. I no hi pot haver 280 ciutats equivocades.

Per què hem trigat 10 anys?

Perquè aquí hi ha hagut una por increïble a tocar el cotxe. Però a mi em sobta molt, perquè la societat catalana és una societat moderna, que accepta els canvis, que està a l’avantguarda. Llavors no podem donar la culpa només als polítics perquè, si nosaltres no ho demanem, ells tampoc ho faran.

Què hi guanyarem?

Estem parlant de 50.000 cotxes afectats, però no vol dir que desapareguin tots. Primer, quanta gent afectada dirà que no agafa el cotxe mai més i passa al transport públic o se’n compra un d’elèctric? Segon, a l’àrea de Barcelona entren 500.000 cotxes al dia. Per tant, estem parlant d’una reducció de menys d’un 10%. La mesura hauria d’anar acompanyada de transport metropolità amb autobusos i pàrquings dissuasius a la perifèria i carrils bus que els facilitin l’accés a les ciutats. Hi ha altres mesures que redueixen de debò el nombre de vehicles, com ara el peatge per entrar a la ciutat: a Milà han reduït el trànsit un 20% i a Estocolm un 30%. A Nova York valdrà 12 dòlars entrar a Manhattan. Per reduir l’efecte col·lateral socialment discriminant del peatge es pot crear un carril per on puguin passar gratis els cotxes amb almenys tres persones. Després, la restricció al pàrquing a l’exterior, que sigui exclusivament per a veïns del barri. I molt important: la distribució urbana de mercaderies. Si electrifiquem o hibridem una furgoneta, l’efecte és com 10 cotxes privats. I no repartir entre les 7 i les 10 hores, que és quan no hi ha vent a l’àrea metropolitana. Repartim una mica més tard, quan està més ventilat. Barcelona té 7.000 restaurants. Cada restaurant rep set furgonetes al dia de mitjana. Per tant, hem de fer una logística molt més intel·ligent.

I les superilles?

Les superilles aïllen la gent de l’exposició a la contaminació del vehicle. Però si les posem a l’Eixample central, traurem els cotxes d’un carrer i els posarem en un altre. Per tant, hem de reduir el nombre de cotxes i els hem de fer més nets.

Amb aquesta reducció, ¿millorarà molt la qualitat de l’aire de l’àrea metropolitana de Barcelona?

Un cotxe dièsel del 1997 contamina com 35 cotxes d’ara. Sabem que estem retirant les parts més cancerígenes de la contaminació.

Quan vostè parlava de por al cotxe, ¿era por al votant o als fabricants?

El joc polític que es va fer amb la mesura dels 80 km/h va fer més mal del que ens pensem. L’oposició política de l’època en va fer una eina d’atac, quan no era la mesura més important. Va ser més important controlar les obres o fer el transport públic més net de tot Europa. Però algú va pensar: “Si retirem els 80 km/h, guanyarem”. Crec que molts polítics van agafar por a ser més restrictius.

Com és la qualitat de l’aire a l’àrea metropolitana de Barcelona?

L’hem millorat moltíssim. Tenim la sort de ser europeus, en medi ambient. Europa ens va imposar una directiva que, de fet, no era la més estricta, perquè els suecs la complien des del principi. Gràcies a la directiva, la Central Tèrmica d’Andorra, a Terol, que emetia sofre com cinc vegades Dinamarca, abans tirava 11.000 mil·ligrams per metre cúbic i ara en tira 900, i això ho respiràvem aquí. El 70% de l’òxid de nitrogen que respira un barceloní ve dels tubs d’escapament, gairebé tot del dièsel. El problema de Barcelona és que és molt densa, i tots els punts d’emissió compleixen la legislació, però quan els ajuntes veus la magnitud del problema. Tenim tota la barreja d’òxids de nitrogen del port, de l’aeroport, de les centrals tèrmiques, dels vehicles... La marinada entra pel Besòs, s’enfila per Tagamanent, passa a la plana de Vic i es genera ozó.

¿Un gran creuer no contamina molt més que el nostre humil cotxe?

En tones és veritat, però el plomall del creuer se’n va cap a Montjuïc i entra a Barcelona d’una manera dispersa. En canvi, quan jo vaig amb una criatura agafada de la mà per portar-la al col·legi, el tub d’escapament està a un metre i mig del nen. I no tots els carrers són igual. La Diagonal està contaminada i està ventilada. Però el carrer Balmes, per exemple, que té menys cotxes que la Diagonal, és un carrer encanyonat sense ventilació i, per tant, la contaminació és més gran. La Meridiana té molt de trànsit però la tenim en direcció cap al nord, ve la marinada, entra per la Meridiana i ho neteja tot. En canvi, a qualsevol dels carrers perpendiculars (València, Mallorca) el que fa la marinada és arrossegar-hi la contaminació i els costa molt més de netejar-se.

Amb cotxe elèctric, adeu problemes?

El cotxe elèctric hi contribuirà molt, però també contaminarà, perquè continuarà emetent partícules en suspensió. El sutge, els frens i les rodes d’un dièsel nou són el 30% del que emet un cotxe. Això se sap des de fa molt de temps. Jo admiro molt Schwarzenegger, que com a governador de Califòrnia ja va veure que el trisulfur d’antimoni, que es posa perquè no grinyolin els frens, és cancerigen, i va fer una llei per prohibir-lo.

Aleshores concloem que, de fet, és viure el que contamina.

Sí, però igual que vam prohibir el carbó a les calefaccions i vam posar gas natural, hem de treure cotxes i facilitar l’ús de transport públic. Traurem soroll, guanyarem espai, tindrem més verd i menys contaminació i la qualitat de vida serà molt millor.

Quina contribució ha fet a tot això el carril bici?

El carril bici és molt bo, és molt millor l’efecte cardiovascular que tens a l’anar en bici que el possible efecte negatiu que tinguis als pulmons per la contaminació. El que passa és que molts dels usuaris venien del transport públic, no venien del 4x4.

Vostè ara quin cotxe es compraria?

Ara ho tindria difícil. Jo no he tingut mai un dièsel perquè dedicant-me al que em dedico... Tinc un benzina, però jo no em preocuparia tant.

Molta gent pensa: “¿Ara m’haig de comprar un cotxe si d’aquí a quatre dies l’hauré de tenir elèctric?”

Però pensem qui és ambientalment més net: ¿una persona que té un dièsel aparcat i el fa servir cada quinze dies quan se’n va al Pirineu i va tota la setmana en transport públic, o un que té un cotxe elèctric per anar cada dia a la feina i després té un benzina o un dièsel per anar al xalet? Doncs segurament el del dièsel seria més net. I, amb el cotxe elèctric, hem de canviar la manera de produir electricitat. Tenim una baixa proporció de renovables, tenim les quatre centrals tèrmiques de Barcelona i si tots agafem cotxe elèctric i l’endollem a les tèrmiques, aquestes centrals tiraran fums i els pobres cosins de Vic rebran la contaminació igual. Per tant, el cotxe elèctric és necessari, però és necessari sobretot fer el paper del bisturí del cirurgià, que si tens el braç amb un bonyet no et talla el braç.

Ara que ho ha tornat a esmentar, ¿la contaminació de Barcelona va cap a la plana de Vic?

A l’estiu, gairebé cada dia, perquè tenim molta radiació solar, poc vent i poca pluja, a causa de l’anticicló de les Açores. Amb el vent aturat, la terra a la Plana s’escalfa molt més ràpid que el mar, que fa un efecte més de refredament. I llavors aquesta pujada fa que aquest buit sigui aplanat pel vent que ve del mar. Puja per la C-17 i allà a Tagamanent i el Figaró, on s’encaixa molt, fa un efecte de succió bestial, i la velocitat del vent allà s’incrementa moltíssim. Llavors, la gent de Vic a les tres de la tarda notarà que el vent puja de cop. Després d’això viatja cap al Pirineu, s’injecta a dalt i a dalt sí que tenim el vent del nord. Llavors se’n va cap a baix, cap al mar altre cop, s’enfonsa perquè la marinada ha deixat un buit i torna a entrar l’endemà. I quan tenim aquest cicle dos o tres dies seguits, l’episodi de contaminació és greu.

¿Vostè reduiria els vols comercials més curts com Madrid-Barcelona?

Seria una possible bona mesura, però per qüestions climàtiques més que de qualitat de l’aire.

Però hi deu haver alguna relació entre la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic.

Totalment, però no sempre van en fase, és a dir, el dièsel emetia una mica més de CO 2 i s’hi va donar suport perquè climàticament era molt millor, però embrutava la qualitat de l’aire. En canvi, les estufes de biomassa serien per escriure’n un llibre. S’hauria de cremar amb unes calderes que siguin de baixes emissions que no produeixin contaminació, com al Tirol.

En el canvi climàtic, on acaba la veritat i on comença l’alarmisme?

No podem dir que la causa d’un episodi de gota freda sigui el canvi climàtic, n’hi ha hagut sempre (les rambles són rius secs que s’inunden), però el Panel Intergovernamental de Canvi Climàtic -els experts- avisa que la freqüència de les inundacions i dels episodis extrems s’està incrementant. Però no hi ha dubte: l’increment de la temperatura de la Terra en els últims anys és increïble, això és un fet.