Xavier Sala i Martín: “Que l’economia de mercat és millor que la planificada pot deixar de ser cert”
L'economista acaba de publicar 'La invasió dels robots i altres relats d''Economia en colors''
John Kenneth Galbraith va dir que l’única funció de la predicció econòmica és fer que l’astrologia sembli una mica respectable. Però l’economia funciona a partir de previsions.
Previsions, no prediccions. Fas una hipòtesi, un pre-supòsit. Els metges també fan presupòsits, i diuen que si el cor té molt greix, tindràs un atac de cor. Però no et diuen si als 63 anys i sis mesos tindràs un atac de cor.
Quants segles portem d’estudi de l’economia, com a especialitat?
Els grecs parlaven d’economia. La paraula ve del grec. Però era més de gestió de comptabilitat familiar. El pare de l’economia tal com l’entenem avui es diu que és Adam Smith, i el primer llibre és La riquesa de les nacions. Per tant, des del 1776.
Després de tants anys de recursos intel·lectuals posats al servei de l’economia, ¿encara funciona a batzegades imprevisibles?
Puc fer una anada d’olla brutal, ara? Durant aquests 250 anys hem après que la millor manera d’organitzar la nostra economia és l’economia de mercat. L’ésser humà és l’únic ésser capaç de ser ric. No has vist mai un lleó ric. La raó per la qual som capaços de generar riquesa es comprova al matí quan anem a un bar a fer un cafè, ve de la capacitat de cooperar. Hi ha un senyor al Brasil que planta, un senyor a França que rosteix, un senyor xinès que fa la tassa, un italià que fa la màquina. I una senyora posa un negoci perquè amb una fracció del teu salari paguis un cafè que tu tardaries sis mesos a aconseguir. La nostra força ve de la cooperació. Durant el segle XX hem demostrat que aquest sistema era superior a un altre, en què un senyor des de dalt deia: “Tu, fes 60 cafès”. Per què era superior el mercat a la planificació, en el comunisme?
Per què?
Era superior perquè era senzill. Els planificadors no saben quants cafès s’han de fer i havien de fer uns càlculs brutals. Vam demostrar durant el segle XX que el mercat era superior fins al punt que les economies planificades es van enfonsar totes, o s’han transformat en dictadures pobres, com a Corea del Nord. Però ara, i aquesta és l’anada d’olla, em pregunto si la cosa està canviant. Estem vivint una Quarta Revolució Industrial tecnològica que dona als planificadors una capacitat computacional que no tenien durant el segle XX. I segona, la Revolució Industrial que estem vivint ara permet entrar dins el cervell dels éssers humans. Amazon sap que si no t’envia el paquet en 48 hores, hi ha una enorme probabilitat que el cancel·lis. I què fan? Miren com actues a internet, i depenent dels llocs que visites prediuen en dues setmanes d’antelació què compraràs: amb un 95% de certesa dues setmanes abans que prenguis la decisió de compra. Si això ho poses no al cap dels directius d’Amazon sinó als cervells de dictadors, ells sabran el que voldrem. Per tant, les dues coses que van fer que el mercat fos superior durant el segle XX potser estan desapareixent. Per tant, les lliçons que hem après al segle XX, que el mercat funcionava molt millor que la planificació, era una veritat subjecta a les tecnologies del segle XX. El propietari d’aquestes dades es pot convertir en el gran lord que domini el món en el futur. Cada vegada més els hospitals utilitzen la intel·ligència artificial per predir el que dèiem que no es podia predir: quin dia et sortirà el tumor. Tinc un amic amb la tradició familiar que els mascles de la seva família tenen càncer de pròstata. Li han proposat extreure aquest gen en els seus descendents. Els occidentals hem dit, com que som èticament superiors, que nosaltres no clonarem éssers humans.
Però...
¿No hi entrarem per qüestions ètiques? ¿I si ja existeix la tecnologia? Aquesta setmana el primer cotxe intel·ligent va matar una persona. Fixa’t el problema ètic que suposa. Els cotxes intel·ligents faran desaparèixer la major part d’accidents. N’hi seguirà havent, però hauran d’estar programats. Hi haurà un algoritme que dirà al cotxe que arriba a un semàfor: “Intenta aturar-te, tingues com a prioritat salvar vides humanes”. Però si no et pots aturar, i a la dreta hi ha una senyora gran i a l’esquerra un nadó, contra qui vas? Qui escriurà el codi “En cas de dubte, mata la senyora gran”? I què diràs a la filla de la senyora gran?
O sigui, que en aquests 250 anys d’estudi de l’economia la humanitat no estava davant una transformació tan profunda.
I, per tant, totes les coses que hem après en 250 anys poden deixar de ser certes. Fins i tot la lliçó principal, que és que l’economia de mercat funciona, perquè aquesta lliçó estava subjecta a la tecnologia del segle XX. El que creiem que hem après amb una tecnologia pot no ser cert amb una altra.
Des d’aquest punt de vista, com hem d’educar les futures generacions?
En lloc d’ensenyar professions, hem d’ensenyar eines que et permetin educar-te en qualsevol cosa en qualsevol moment. El que no pot fer el robot són les coses que fem els humans. Les emocions, l’empatia. Aquesta és una de les meves crítiques al sistema educatiu. Fixa’t que ensenyem els nens a ser robots. A comptar, solucionar problemes, escriure, interpretar textos. ¿Has vist alguna classe d’introspecció? ¿Hi ha alguna classe d’empatia? El que el robot no pot fer és agafar-te la mà i dir-te que ho superarem junts. I si t’agafa la mà i t’ho diu no te’l creuràs, perquè és un robot. La medicina ha de canviar, ha de deixar d’emfatitzar les coses mecàniques i ensenyar a agafar la mà. Hem d’ensenyar empatia, a tornar a ser éssers humans, perquè no serem mai substituïts com a éssers humans.
Quina definició dones a ésser humà?
Totes les característiques que tenim nosaltres que no tenen els robots. La consciència, l’ètica, la capacitat. Una de les professions més buscades avui dia a Silicon Valley és la de filòsof.
Tens un fill petit. Quants anys té ara?
Dos i mig.
¿T’ha ensenyat o has après alguna cosa a partir del seu comportament?
Enormes quantitats de coses. Per exemple, la base de la intel·ligència artificial que els nens tenen de manera natural. Al meu fill, si li ensenyen una caricatura d’un gat, diu: “Gat”. Ha sigut capaç d’extreure l’essència de la felinitat a base de veure fotos i gats. Això és l’essència de la intel·ligència artificial. Ho fan tots els nens del món, però no sé com ho fan. Li intento fomentar la curiositat. Tota la informació que hem fet els humans al llarg de la història la tenim a la butxaca amb el telèfon. Només hi ha una barrera entre això i tu mateix, que ets tu mateix. L’has d’anar a buscar. El que et portarà a buscar-ho és preguntar-te coses. L’eina més important que tenim per donar als nostres fills és ensenyar-los a ser curiosos. Ens aturem al carrer, veu una pedra, una papallona, i ens estem estona preguntant-nos coses. Hi ha dues coses que està prohibit fer el dia de l’examen. Consultar Google i consultar els teus companys. Però després, a la vida, les dues coses que fas són aquestes. Hem d’ensenyar als nostres nens a fer preguntes. Fixa’t que no hi ha cap classe de preguntes. Al contrari.
Tu ho faries millor que Montoro?
No. Jo hi posaria un mico ensinistrat. Aquest sí que ho faria millor. Jo, no. Jo no sabria fer de polític, li cantaria les quaranta a Su Majestad i em farien fora. Ara, no crec que s’hagin de tenir grans coneixements per ser ministre d’Economia. No cal ser economista, s’ha de ser gestor. Montoro no crec que prengui les decisions. La raó per la qual les autonomies estan escanyades, els ajuntaments també i, en canvi, el govern central segueix sent un gat engreixat no la pren Montoro, és una estratègia del seu partit. És l’ocasió d’or per recentralitzar el país. Qualsevol ministre hauria fet exactament el mateix. A l’hora de fer la comptabilitat, un robot o un mico ensinistrat ho farien igual.
La teva dona treballa al Manchester City com a nutricionista del primer equip. Està a setmanes de guanyar la lliga anglesa.
Si veieu partits del City, la meva dona està darrere el Pep, és una d’aquelles persones amb xandall lila just darrere. Els queden dos partits. Si guanyen el pròxim partit a fora, el següent partit és contra el United de Mourinho al camp del City. He parlat amb el Pep i diu que li és igual, que han de guanyar com més aviat millor, però jo diria que li fa il·lusió que sigui contra el United.
Parlant del Pep, ¿la gent l’ha entès amb la seva decisió de portar el llaç groc?
Sí. Veig els partits i, com que la meva dona hi ha d’anar hores abans, jo agafo un tramvia fins a l’estadi i allà hi veig moltíssims llaços grocs. Per a uns deu ser que el deteriorament de la democràcia en un país europeu importa a qualsevol país europeu. Per a d’altres és simplement un gest de suport al seu entrenador, que els ha canviat la vida. El City era un equip a Segona Divisió fins fa poc. Els del United es miraven el City com el Barça es mira l’Espanyol. Ara, de sobte, han fotut banys a tothom, jugant com jugava el Barça abans. Els anglesos del City veuen un futbol que només veien per la tele quan el feia el Barça. Si ataquen aquest entrenador que t’ha canviat el món, que s’ha convertit en una mena de déu dins el City, la gent respon. La meva dona és allà perquè el Pep, que és un obsés dels detalls, els obliga a esmorzar i dinar cada dia junts. I vigilen cada dia què mengen, i la meva dona ha de parlar amb qui faci el sopar perquè també mengi el que ha de menjar. Hi ha tres coses que es noten de la preparació física, incloent-hi la dieta. La primera és que les lesions musculars desapareixen. Segona cosa que passa: en els últims 10 minuts de partit, quan tots els equips s’ensorren, el City està dalt de tot. Tercera cosa, al final de la temporada, quan tots comencen a perdre forces, el City està fort. Per tant, a banda de ser un geni de la tàctica, hi ha una part científica de metodologia matemàtica, la precisió que té per preparar: preparadors físics, nutrició, metges, tot l’equip que té al voltant. Un punt de cada banda, tot suma i fa aquests miracles que acabaran passant a la història.
En termes nutricionals, qui és més disciplinat, tu o els futbolistes?
Els futbolistes. Jo soc molt poc disciplinat. Faig bondat quan tinc la meva dona al davant. Quan se’n va, pam.