Xavier Marcé: “Barcelona ha d’ampliar el perímetre turístic”

BarcelonaNo vol posar xifres al recàrrec de la taxa turística que Barcelona, a proposta d’ERC, ha acordat demanar al Govern. Xavier Marcé, regidor de Turisme, diu que no mesura l’èxit turístic en xifres globals -de rècord, aquest any- i envia un missatge tranquil·litzador a hotels i apartaments turístics.

Com calmaran els operadors que ja han tret les urpes davant de l’anunci del nou recàrrec?

Ja els estem calmant, amb diàleg. Explicant-los clarament què és el que va aprovar el ple: demanar al Parlament que permeti a l’Ajuntament tenir capacitat normativa i obrir el diàleg amb els operadors per planificar a llarg termini quina ha de ser la seva contribució econòmica a la ciutat. Fer-ho fora del diàleg seria absurd.

Els apartaments alertaven que ja els van triplicar la taxa fa dos anys i que ara el recàrrec podria ser una nova multiplicació per tres.

Que es digui un màxim, que són els quatre euros per persona i dia de recàrrec, és una xifra de referència. Si algú ja té una taxa turística alta, podria no haver de pagar cap recàrrec.

¿Els apartaments no en tindran?

No ho puc preveure encara. La fase en què som és la d’obrir possibilitats i no hi ha un marc ja establert. Les xifres que ja estan aportant els allotjaments es van decidir a partir d’un diàleg amb ells.

Però sembla difícil que algú es presti a apujar-se la taxa.

A ningú li agrada que li apugin els impostos. Només té sentit fer aquest augment quan som capaços d’argumentar per a què utilitzarem l’increment. Jo tampoc tinc cap voluntat d’apujar res, només de veure com seria raonable aplicar-ho.

Però el govern municipal parlava d’un increment mínim d’uns 30 milions anuals.

Especular amb xifres és irresponsable. Aquests 30 milions són una quantitat equiparable a la que ingressaria la ciutat si es quedés el 100% de la taxa turística actual.

Els hotelers volen que altres sectors que es beneficien del turisme també paguin taxa. Això s’estudia?

El conjunt del món turístic hauria de ser capaç de diversificar les aportacions a la ciutat per fer front a objectius promocionals i mitigar els costos del turisme. S’ha d’analitzar, però és un objectiu que tenim: veure de quina manera es poden aplicar modalitats diferents de taxa o de tarifa de pàrquing. Una cosa és pagar per aparcar un autocar que va a les Fonts de Montjuïc, per exemple, i una altra, una taxa turística.

Fa uns dies presentava unes xifres de rècord del turisme a Barcelona aquest 2019. La ciutat ha tocat sostre?

Barcelona concentra la major part del turisme en un perímetre de menys de 30 quilòmetres quadrats, hauríem de ser capaços d’ampliar-lo. Això vol dir crear nous imaginaris turístics, nous productes..., i no només a la ciutat.

Creu que determinats discursos del mandat passat, com comparar els creueristes amb una plaga de llagostes, han contribuït a crear rebuig al turisme?

Han contribuït a crear un estat d’opinió, seria absurd negar-ho, però també a fer-nos més conscients que hi ha externalitats del turisme que hem d’afrontar sense dilacions. Em quedo amb el canvi de tenir una mirada crítica cap al turisme. I pel que fa als creueristes en concret, hi ha una política de no incentivar-ne el creixement però sí de millorar les condicions d’accés i atracament a la ciutat. Hem de buscar un sistema per poder dirigir els creueristes cap a destins menys massificats. Que no ens trobem que arriben a la Rambla i decideixen lliurement què volen fer.