Xavier Aragay: “L’escola innovadora no fa nens sobreprotegits”

BarcelonaEspecialitzat en el canvi educatiu, Xavier Aragay defensa que l’educació s’ha de centrar en la persona. Va ser fundador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i director general de la Fundació Jesuïtes Educació. Amb més de 25 anys d’experiència i lideratge en el sector educatiu, ara mateix encapçala Reimagine Education Lab. Ha publicat el llibre Reimaginando la educación (Paidós Educación).

Tothom diu que cal millorar l’educació però, a l’hora de la veritat, sovint som conservadors respecte al canvi. De què tenim por?

L’educació no canviarà si cada una de les persones que hi estan involucrades no canvien. A vegades es pensa que això del canvi va d’una nova tècnica. No és veritat. Hem seguit la inèrcia d’un sistema educatiu del segle XIX que es basa en un professor que té el coneixement i en un alumne que l’escolta passivament. El model se centra en continguts, currículums i assignatures. Hem de deixar de mirar tot això i fixar-nos en la persona.

Molts pares es mostren favorables a la innovació però asseguren que no tenen cap prova que els demostri que funcioni. N’hi ha?

Al llibre proposo un exercici molt important. Un nen de tres anys sortirà de l’escola cap al 2032. Si els pares tenen la sort que el seu fill vagi a la universitat, en sortirà cap al 2037 i començarà la seva vida adulta cap al 2040. ¿Com serà llavors el món? ¿Què podem fer per donar-li una educació per al 2040? El que és segur és que la selectivitat i les proves PISA no existiran. Per tant, el llegat que li podem deixar és que tingui iniciativa, que entengui el món, que s’entengui a si mateix... L’estructuració del caràcter, del seu pensament. Per això famílies i escoles hem de caminar juntes, perquè si no els estem fent un frau.

¿La innovació educativa passa necessàriament per eliminar exàmens i deures?

No es tracta d’eliminar sinó de transformar. Els exàmens i els deures són eines. ¿O és que hem de fer deures perquè l’objectiu és aprendre a fer deures? ¿O fem els exàmens difícils perquè la vida és molt dura i la letra con sangre entra? Amb l’educació innovadora desapareixen els deures clàssics, però perquè no tenen sentit. És una bestiesa. El que no desapareix és l’avaluació contínua i que doni feedback. Són eines que recol·loquem. No confonguem els mitjans amb els fins.

Vostè ha liderat el projecte d’innovació educativa Horitzó 2020 a les escoles dels Jesuïtes. ¿Com ho han notat els alumnes?

Vam comparar 100 alumnes d’ESO del nou sistema amb els de l’antic amb nivells socioculturals molt semblants. Els de pedagogies actives són més autònoms, tenen més creativitat, saben treballar en grup... En canvi, als de la metodologia antiga no els agraden els treballs en equip. Un dels principals canvis és la il·lusió que posen per anar a l’escola. Els pares ens diuen que abans simulaven tenir febre per no anar-hi i que ara, quan tenen febre, volen anar-hi igualment.

Una de les crítiques que es fa a l’escola innovadora és que els nens estan sobreprotegits. Per què es diu? És cert?

L’escola innovadora no fa nens sobreprotegits. No és cert. Més aviat tot el contrari. Quan hem comparat alumnes dels diferents mètodes hem vist que s’han espavilat més, que estan menys protegits i que són més autònoms que els altres. Els del sistema tradicional estan pautats, manats i dirigits. Vivim en una societat que protegeix els nens.

Si bé les escoles i els instituts estan vivint una onada d’innovació, la universitat es resisteix al canvi.

A la universitat li arribarà un tsunami i haurà de canviar molt. És la suma de la globalització, de la tecnologia, de generacions que pujaran de manera diferent... Si hem format bé l’alumne i li hem donat eines, sabrà què haurà de fer.

Per què la universitat no està immersa en l’onada d’innovació?

Jo també em faig aquesta pregunta. Sobretot pel que fa a les facultats d’educació, que haurien de ser les líders d’aquest canvi. Em consta que alguns rectors tenen aquesta preocupació, però és cert que institucionalment no s’està entomant el canvi. Els hem de demanar que ho facin, que posin en marxa aquesta reflexió.