Xabú: la droga per aguantar maratons de feina i sexe

Barcelona"Vaig estar quatre dies sense dormir, pràcticament sense menjar". El Vik era mariner. Viatjava per tot el món en un vaixell de mercaderies. Fins que l’any 2010 va trobar el seu port. Barcelona. Allà hi vivia la seva germana. Allà va trobar la seva dona. Allà va tenir la seva filla. I allà, prop de la Monumental, va obrir un restaurant japonès amb dos socis més, filipins, com ell. El Vik es va convertir en un esclau de la feina. Començava a les 8 del matí aixecant la persiana del local i acabava molts dies a les 2 de la matinada. Això i el fet que no pogués anar fins al seu país quan va morir el seu germà el van dur a consumir. Xabú. És el nom amb què els filipins anomenen la metamfetamina, també coneguda com a cristall o ice. "No podia dormir, no volia parar de treballar, em sentia fort", explica aquest home de 44 anys. Cada vegada en necessitava més. Es va arribar a gastar 20 euros diaris. El xabú el va fer fora del restaurant. El xabú el va abocar a recollir ferralla durant cinc anys. El xabú va fer que estigués a punt de perdre la seva dona. De perdre-ho tot.

La metamfetamina és "un estimulant que té efectes més potents que la cocaïna i l’speed, es necessita menys dosi i dura més hores", explica Mireia Ventura, tècnica d’Energy Control. Es consumeix fumada o inhalada, provocant una gran eufòria fins que desapareix el seu efecte. Llavors, arriba l'addicció. Fatiga. Insomni. Pèrdua de gana. Més xabú. La seva eclosió s’ha de buscar als anys 90 a la República Txeca. A Catalunya va trigar molt més a arribar. L’any 2016 l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) hi va posar el focus perquè va començar a detectar-se al barri del Raval. La comunitat filipina era una de les més afectades, tot i que les responsables de l’ASPB, Maribel Pasarín i Montse Bartolí, remarquen que "no és l’única comunitat que en consumeix" i que cal lluitar contra "l’estigma" que això suposa. És en la mateixa línia que el consolat de les Filipines, que assenyalen el xabú com una "preocupació" més que no pas un "problema" i asseguren que d’entre els 14 i 16.000 filipins residents a Barcelona els consumidors d’aquesta droga no s’acosten ni a l’1%.

El xabú es consumeix per aguantar més hores a la feina. Com ho feia el Vik. Raval. Restauració. Filipí. Una associació d’idees contra la qual lluiten les autoritats. En aquest entorn també va caure en l’addicció el Roderick. Té 43 anys i va arribar el 2009 a Barcelona. Un amic li va oferir la droga i va estar 8 anys consumint. Tres vegades a la setmana, 10 euros cada cop. Va perdre la feina que tenia fregant plats en un restaurant per acabar replegant ferralla. Vivia amb la seva germana fins que el seu cunyat va dir prou. Al carrer. Malvivint en una tenda de campanya al mig del Raval. Un dia gairebé s’hi queda. El van ruixar amb gasolina mentre dormia i el van cremar. Els efectes del xabú i la vida a la intempèrie es reflecteixen al seu rostre. Dents demacrades. Pell castigada. Mirada perduda. La medicació també es nota. El Roderick ara està en un centre de dia i col·labora amb una entitat —Agape Intercultural— que ajuda els drogodependents del barri. Atenen unes 30 persones. Sobretot filipins. Sobretot xabú.

La Marivic Pitogo ho és tot a Agape. Mana. Ordena. Supervisa. Escolta. Una dona gran, catalana, amb una gran depressió, acut al local perquè necessita parlar. La Marivic hi conversa mentre l'anciana menja alguna cosa que li preparen els voluntaris. "Quan estàs decaigut, pots consumir. Quan estàs a dalt de tot, també pots consumir", diu sobre la droga aquesta activista que també dirigeix l'església evangèlica vinculada a Agape. Ella és una de les persones que més bé coneix el fenomen a Barcelona. Sap on hi ha la droga. Quins narcopisos operen. Fins i tot va arribar a rebre una carta anònima amb totes les adreces on es podia aconseguir. El problema, segons ella, que a Barcelona el xabú "és una malaltia" i la gent "no té por de consumir", mentre que a les Filipines, després que el president Rodrigo Duterte emprengués una guerra contra el xabú, "és un delicte i pots anar a la presó".

La Marivic és un termòmetre de la presència de xabú al Raval. Hi ha altres indicadors. Els Mossos en van trobant a les seves operacions, però sense detectar-ne un increment substancial. L’ASPB té dos tipus de dades. El programa de reducció de danys, gent que va a consumir al CAS Baluard del Raval per fer-ho sota supervisió, i les persones que inicien tractament per intentar superar l'addicció. Un procés que dura 10 anys de mitjana. Pasarín i Bartolí apunten que el nombre de consumidors a Barcelona es manté estable. Ni puja ni baixa. El més habitual és el policonsum, i l’alcohol continua sent la droga més habitual. Després la cocaïna i l'heroïna. "En la foto global el xabú no és el gran problema", asseguren. Però admeten que tenen poc historial de la metamfetamina. "La fotografia necessita més temps, no el podem menysprear". De fet, segons les dades de l’ASPB, va ser l’única droga que va pujar pel que fa a nombre de persones que iniciaven el tractament. De 105 a 133 entre el 2019 i el 2021. Molt lluny, però, dels 762 casos de cocaïna del 2021. Pel que fa al programa de reducció de danys, l’any 2021 la metamfetamina va suposar el 6% dels accessos per consumir a Baluard. El 2022, un 7,6%.

Els nivells de la droga a les aigües residuals són un altre indicador. L’Observatori Europeu de les Drogues fa anàlisis constants. A escala europea, el 2021 van augmentar totes les drogues menys l'MDMA (coneguda com a èxtasi), segons les dades recollides en 75 grans ciutats del continent. A Barcelona, però, el nivell detectat de metamfetamina va baixar —era any covid— després de molts anys de creixement sostingut. Es van trobar 62,13 mg d'aquesta substància per 1.000 persones/dia. El 2011 la quantitat era de 8,43 mg, el 2017 de 48,95 i el 2019 es va tocar sostre amb 106,83.

Maratons sexuals

L'investigador Percy Fernández assenyala un altre ús comú de la metamfetamina. Del xabú a la tina. És la paraula que s'utilitza durant les sessions de chemsex, maratons de sexe sense control amb drogues per poder aguantar més. "La gent que surt de festa no està interessada en aquesta substància perquè dura massa hores. Però hi ha una tendència de consum en població vulnerable, que abans fumava crac i ara pren metamfetamina. Falten anys per detectar aquest tipus de població, està més amagada, les dades de què disposem no són reals. No s’estén en població general, sinó dins del sensellarisme i el chemsex", explica Ventura, d'Energy Control, que afirma que la comunitat filipina és molt tancada i perquè acabin demanant ajuda o acudeixin a un centre hospitalari "s'han de sentir molt perduts", ja que reconèixer el consum "provoca rebuig". En canvi, entre la població que usa la tina hi ha menys estigma. Ara com ara, Energy Control té identificats tres laboratoris al Raval de metamfetamina: un el gestionen nigerians; l'altre, mexicans, i un tercer, filipins.

Mares consumidores

Malgrat els esforços del consolat i l'ASPB per evitar que la metamfetamina s'associï a la població filipina, un estudi de l'Hospital del Mar del 2022 assenyala la necessitat d'abordar aquesta qüestió. Les responsables de la investigació consideren que hi ha "una falta d'identificació d'aquest problema a Europa" quan, en realitat, es tracta d'un "fet present" al seu hospital. Entre el 2013 i l'abril del 2021 van atendre 51 casos de xabú, gent que consumia sense finalitats recreatives. Més del 90% dels usuaris eren filipins, i en 32 casos es va detectar una patologia psiquiàtrica, en 16 cardíaca i en 10 neurològica (7 d'ells tenien psiquiàtrica i cardíaca alhora). Dos d'aquests pacients van acabar morint. L'Hospital del Mar va detectar 12 casos de nadons en els quals la mare havia consumit xabú. El primer el 2013. En una ocasió hi va haver malformació cerebral del nadó i deu de les dotze mares van acabar perdent la custòdia dels seus fills. Fonts del centre asseguren que actualment no hi ha un repunt remarcable del consum dins la comunitat filipina, però sí que arriben més episodis de gent que l'utilitza per practicar el chemsex.