Wert diu que la Generalitat "està d'acord" amb la reforma de l'accés a la universitat, tot i la nova plantada

MadridEl ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha "valorat negativament" l'absència del secretari d'Universitats de la Generalitat, Antoni Castellà, a la reunió de la Conferència de Política Universitària, en què s'han debatut els aspectes de la nova llei d'educació (Lomce) que regulen l'accés a la universitat.

Wert ha explicat que Castellà li ha enviat una carta "perfectament correcta" en què exposa els motius de l'absència en la línia dels plantejaments de la consellera Rigau. Amb tot, ha assegurat que ell "sap" que "el secretari general [d'Universitats de la Generalitat] està d'acord amb el que diu la Lomce" pel que fa a les universitats. "Ell ho dirà o no ho dirà", ha sentenciat.

Wert ha fet aquestes manifestacions després de la Conferència General de Política Universitària, que s'ha celebrat amb l'única absència del secretari d'Universitats de la Generalitat, Antoni Castellà, després que la consellera va abandonar ahir, dimarts, la sectorial d'Educació en repulsa per la reforma educativa que vol impulsar el ministeri.

La Generalitat va emetre ahir un comunicat en què anunciava que no assistiria tampoc a la reunió d'aquest dimecres pel desacord amb l'esborrany de la reforma educativa, que "suposa una agressió directa contra la llengua catalana, l'Estatut i deixa en runes el model català d'accés al nostre sistema universitari".

Segons el Govern, "el nou avantprojecte és marcadament reglamentista i margina la Generalitat", perquè elimina les proves de selectivitat (PAU) i les substitueix per una revàlida al final del batxillerat, en què l'Estat s'atribueix la competència per "marcar els criteris, establir les característiques i fixar els continguts" d'aquesta prova.

A la roda de premsa posterior a la reunió d'aquest dimecres, el ministre ha deixat clar que valora negativament "qualsevol absència", i ha tornat a reiterar que la reforma que impulsa no suposa un atac a la immersió lingüística. Wert s'ha mostrat "confiat" que "serem capaços de restablir el diàleg en aquest i en altres temes".

Segons el ministre, "no respon a la veritat" dir que ni el document original ni el que va presentar ahir el ministeri "impedeix el model d'ensenyament" de Catalunya perquè simplement "estableix els límits" que es deriven de les sentències dels tribunals, com la que es va emetre l'1 de juliol en què es declara la nul·litat de determinats articles d'un decret de la conselleria d'Ensenyament sobre l'ús del català.

També ha tret importància al fet que el català deixi de ser matèria troncal i passi a ser específica, perquè, segons el ministeri, "no és veritat que les troncals siguin les úniques importants". La diferència entre les troncals i les que no ho són, ha dit, és que les troncals les determina el ministeri per a l'ensenyament a tot l'Estat.

"No he reculat"

Wert també ha hagut de respondre a diverses preguntes sobre la interpretació que el diari 'El Mundo' fa del segon document que el ministeri va presentar dimarts. El rotatiu acusa el ministre d'haver "reculat" davant Catalunya i de no garantir l'enseyament amb el castellà com a llengua vehicular a Catalunya.

El ministre ha afirmat que "no ha reculat" en incloure l'exàmen de llengua cooficial i de literatura a les proves d'avaluació finals d'ESO i batxillerat, sinó que ha "aclarit" aspectes que no quedaven ben recollits en el primer esborrany. En aquest punt, ha dit, "tenia raó Catalunya".

En la reunió d'aquest dimecres, el ministre i els representants autonòmics han abordat les noves proves d'accés a la universitat que estableix la Lomce. Un cop eliminada la selectivitat, hi haurà revàlides finals a l'ESO i al Batxillerat que marcarà el ministeri d'Educació. Les universitats que ho vulguin podran fer les seves pròpies proves d'accés.

La qüestió es tornarà a debatre el dia 20 de desembre, quan hi ha convocada una altra Conferència d'Universitats. Serà l'endemà de la sectorial d'Educació del dia 19, quan el ministeri d'Educació i les comunitats hauran de tancar el text del projecte de llei.