Wert crispa l'escola catalana

BARCELONA.Pagar l'escolarització en escoles privades a les famílies que vulguin que el seu fill sigui educat en castellà és una de les opcions que estudia el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, per complir amb la seva amenaça de "resoldre aquest problema en aquesta legislatura".

Després de presentar la seva reforma recentralitzadora de l'educació, el ministre ha destapat també les seves cartes en una qüestió en què no s'havia mullat prou fins ara. Per Wert les sentències del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística "deixen clar que no n'hi ha prou amb l'atenció personalitzada" en castellà que la llei d'educació de Catalunya (LEC) garanteix per a les famílies que ho demanin a P-3 (12 de 50.000, aquest curs). Per això, el ministeri d'Educació està estudiant diverses fórmules per esquivar el model d'escola en català i "garantir el dret d'estudiar en castellà" a Catalunya i les Balears.

Fonts del ministeri van explicar a l'ARA que hi ha "diverses possibilitats" sobre la taula, una de les quals seria establir "convenis amb centres privats" perquè escolaritzin en castellà els alumnes que ho demanin. La proposta, afegeixen, està en fase d'estudi "en tots els departaments del ministeri", incloent-hi els serveis jurídics, que analitzen la viabilitat legal de la mesura, tenint en compte que les competències en la matèria són de la Generalitat.

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ja va advertir ahir mateix que aquesta opció seria "il·legal" perquè suposa separar els nens per raó de llengua, cosa que la LEC no permet. A més, la consideració del català com a llengua vehicular que imposa la llei seria d'aplicació també en aquests centres privats, i encara més si reben ajuts públics. Per la consellera la proposta de Wert és "fruit de la impotència" davant del model d'escola en català.

La "ignorància" del ministre

El mateix president de la Generalitat, Artur Mas, va tornar a recordar al ministre que els resultats dels alumnes catalans en llengua castellana estan per sobre de la mitjana dels de la resta de l'Estat. Mas va envestir contra la "ignorància" del ministre Wert i va criticar també la vinculació que ha fet entre l'augment de l'independentisme a Catalunya i l'educació que es dóna a les escoles. "No entén res del que passa a Catalunya ni ho vol entendre", va valorar Mas.

Les sortides del ministre d'aquests dos dies també van portar cua en cercles polítics. Pel portaveu del PSC, Jaume Collboni, tant les declaracions sobre l'independentisme com la proposta de subvencionar escoles privades que ensenyin en castellà defineixen Wert com "un bon nacionalista espanyol", però "no ajuden a tranquil·litzar els ànims ni aclarir el futur". A l'altra banda, la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va justificar la proposta del ministeri defensant la "responsabilitat" del govern espanyol de "garantir" l'ensenyament en castellà. En canvi, el president de Ciutadans, Albert Rivera, es va posicionar en la línia de Convivència Cívica Catalana -una plataforma que defensa la preeminència del castellà a l'escola- i va criticar que el ministeri busqui vies alternatives per al castellà a les escoles, en lloc de "fer complir les sentències" del Suprem.

La comunitat educativa catalana, en canvi, agrupada en la plataforma Som Escola, va tornar a defensar el model d'ensenyament en català que s'aplica a Catalunya i va considerar "alegal" que se subvencionin alguns centres privats perquè ensenyin en castellà. "Com ho farien? Perquè són molt poques famílies. Si una és de cada punta del territori, els posaran un bus per anar totes juntes a una mateixa escola? És kafkià i és inaudit", va opinar la portaveu de Som Escola, Teresa Casals. En la mateixa línia, el secretari de l'Associació Rosa Sensat, David Altimir, veu la proposta del ministeri com una "mesura desesperada d'algú que vol trencar un model que està donant bons resultats". Altimir, que hi veu només "interessos polítics", va voler expressar també la "indignació" del professorat català amb el ministre per haver-los acusat "d'ensinistrament ideològic". "És una falta de respecte i una afirmació inacceptable -va dir- per part d'un ministre que, avui més que mai, considerem que no és el nostre".

Els juristes posen en dubte la legalitat de la mesura

Els serveis jurídics del ministeri d'Educació estan encara analitzant les possibilitats legals de subvencionar centres privats perquè ofereixin ensenyament en castellà. Tot i que falten molts detalls de la proposta -no és segur si seria una mena de concert o bé es pagaria la matrícula a les famílies que surtin del sistema públic perquè volen l'educació en castellà, per exemple-, els juristes consultats per aquest diari no creuen que sigui viable legalment.

El catedràtic en dret administratiu Joaquim Ferret recorda que tots els centres escolars, públics i privats, s'han de regir per les normes educatives que fixa la Generalitat de Catalunya, que és qui té la competència. "Tant si reben subvencions de l'Estat com si no, han de complir la llei" i ni la llei d'educació de Catalunya (LEC) ni la de política lingüística no permeten separar els nens per raó de llengua, apunta. "El que està prohibit està prohibit i per més que es doni una subvenció, els centres han de complir la llei", afegeix.

La solució catalana és una altra

El catedràtic recorda que des de l'inici de la democràcia les lleis catalanes van optar per "una via diferent de la solució basca i valenciana" i va fugir de fer "escoles separades" per al castellà i el català. El model d'immersió lingüística és el vigent a les lleis catalanes, de manera que "si el govern espanyol creu que és inconstitucional, que l'impugni o el suspengui per llei -diu Ferret-, però si no ho fa, la llei s'ha de complir".

De fet, a parer del jurista i notari Lluís Jou, exdirector de Política Lingüística de la Generalitat, el més destacable de la proposta del ministeri és que suposa un "reconeixement que, des del punt de vista institucional, no poden forçar el sistema català" per imposar-hi el castellà. "No deixa de ser curiós que ells mateixos no hi vegin un altre camí", apunta irònicament. Pel jurista, la mesura no seria legal des del punt de vista competencial. "L'Estat no pot subvencionar escoles si la competència catalana és plena", diu. Però més enllà de legalitats, Jou creu que la proposta de Wert reflecteix certa visió "colonialista", d'una "metròpoli que envia la seva població a les colònies i els posa escoles perquè no hagin d'aprendre l'idioma del territori".