Wert consuma l’atac al model d’immersió

BarcelonaEn una de les seves cèlebres sortides de to, el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, va dir una vegada que ell és com “un toro, que s’embraveix amb el càstig”. I és ben cert que fins ara s’ha esforçat a aplicar les seves polítiques amb obstinació taurina. Igual que va tirar endavant la seva llei orgànica de millora de la qualitat educativa (Lomce) sense assumir cap de les crítiques que li plovien de tots els sectors educatius, ahir va aprovar finalment el decret de llengües sense moure’s tampoc ni un mil·límetre de la seva determinació de fer pagar a la Generalitat l’escola privada dels alumnes que demanin el castellà.

És més, en converses informals amb els periodistes, va insistir que aquesta mesura s’aplicarà sí o sí el mes de setembre vinent, malgrat que el període de matriculacions està tancat. En el mateix consell de ministres en què el titular d’Interior, Jorge Fernández Díaz, va haver d’escenificar certa marxa enrere en la llei de seguretat ciutadana, Wert va aconseguir aprovar gairebé intacte el seu decret de castellà. No es va arronsar ni tan sols davant del clatellot legal que li va donar el Consell d’Estat en el dictamen -no vinculant, però amb un gran pes moral- publicat el mes de juny passat.

Dues observacions

“El decret aprovat avui ha recollit dues observacions essencials que formulava el Consell d’Estat”, va assenyalar el ministre Wert com a petita concessió en la roda de premsa posterior a la reunió del govern. El Consell d’Estat criticava que s’apliqués la mesura sense un càlcul seriós dels costos, de manera que el ministeri ha fixat una quantitat màxima que pot rebre un alumne per escolaritzar-se en un centre privat en castellà: 6.057 euros per curs. “Això no significa que sempre s’hagi d’exhaurir aquesta xifra, sinó que aquest serà el límit quan les despeses del centre privat el desbordin”, va puntualitzar el ministre. Segons detalla el decret, el govern de l’Estat avançarà els diners a la família i el ministeri d’Hisenda els “retindrà” a compte de la transferència a la Generalitat en el còmput que farà cada tres mesos.

“Això és un abús de poder. És confiscar l’autonomia. Com que tenen la paella pel mànec amb els diners, ens diuen el que hem de fer i, si no ho fem, ens retenen diners. Això és il·legal i ho recorrerem”, va respondre ahir mateix el portaveu de la presidència de la Generalitat, Francesc Homs, per anunciar un recurs al decret aprovat ahir. De fet, el Govern ja té recorreguda la Lomce al Tribunal Constitucional (TC) en diversos punts, entre els quals hi ha la disposició addicional sobre la llengua que dóna origen a aquest decret. El ministre Wert, però, va negar que es tracti de cap “abús” i va assegurar que està “molt tranquil” respecte a la “constitucionalitat” del decret.

El Consell d’Estat també retreia la “falta de precisió” del text en “qüestions rellevants”, com el requisit que diu que es pagarà l’escola privada quan les escoles públiques de la zona de l’alumne que ho demana no utilitzin el castellà com a llengua vehicular en “una proporció raonable”. Això vol dir “que només s’utilitzi el castellà en l’assignatura de llengua i literatura castellanes”, va especificar ahir el ministre.

Aquesta puntualització vindria a dir que amb una sola assignatura no lingüística -més enllà de la de llengua i literatura castellana- que s’impartís en castellà ja s’estaria complint “el deure constitucional de garantir la presència” del castellà a les escoles que, segons Wert, busca “preservar” el seu decret. De fet, una assignatura més afegida a la de llengua castellana seria l’equivalent al 25% de l’horari lectiu, la mateixa proporció que va fixar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en les seves últimes interlocutòries, que afecten cinc centres escolars, quatre escoles concertades i un institut públic.

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha fet mans i mànigues per evitar complir aquestes sentències i almenys fins que va acabar el curs el mes passat ho havia aconseguit. Però el curs vinent ja no li quedarà més remei. De fet, Rigau havia evitat fins ara pronunciar-se sobre què faria a partir del setembre en aquests casos a l’espera del que diria finalment el decret del ministeri. I el decret ha quedat com estava. Ahir mateix la consellera va tenir paraules molt dures per a l’aprovació definitiva de la norma. Va interpretar la mesura com una “multa al català” que “pot superar les que es posaven en l’època de la dictadura” franquista.

La consellera Rigau va insistir que la norma “és molt difícil, si no impossible, d’aplicar a Catalunya”, on les escoles privades també posen en pràctica el model d’immersió lingüística en català. En el sistema públic, però, hi ha un 13% d’escoles que ja imparteixen alguna assignatura en castellà més enllà de la matèria de llengua castellana.

Per això, la consellera va reiterar ahir que el castellà ja està present a les escoles catalanes, però va advertir que el sistema lingüístic català no treballa “ni amb percentatges ni amb hores”, sinó que “la proporció que marca la presència del castellà és determinada en cada projecte educatiu, en cada projecte lingüístic, segons la realitat sociolingüística”.

Doble línia per raó de llengua

En una intervenció al Parlament, la consellera va denunciar “una ofensiva legislativa, però també una ofensiva de model” del govern espanyol, per establir “una doble línia” a les escoles catalanes i separar els nens en funció de la seva llengua. Unes paraules que el portaveu del PP de Catalunya, Enric Millo, li va rebatre, acusant la consellera d’orquestrar “una campanya bruta i de difamació” contra els populars.

Millo va negar que la intenció del PP sigui separar els nens per raó de llengua. Amb tot, una proposta de resolució que el seu grup va entrar al Parlament l’abril passat demanava precisament “eliminar la prohibició de separar els nens en grups classe” que fixa la llei d’educació de Catalunya (LEC) i crear als centres d’educació infantil “línies en català i castellà que permetin satisfer la demanda expressada pels pares a la preinscripció”.