"Vull tenir els llavis com apareixen a TikTok"

Barcelona / GranollersTé 18 anys, però continua fent cara de nena. És alta, prima i esvelta, i arriba a la clínica d'estètica acompanyada de la mare. A la sala d'espera hi ha dos grans pòsters de joves esculturals i maquíssimes que posen de forma seductora, i un ventilador enorme que no deixa de fer voltes. “Digue'm, en què et puc ajudar?”, pregunta la persona que finalment les atén, en una estança que no té res de consulta mèdica. Hi ha dues butaques, una taula baixa de vidre, una cadira d’oficina i un escriptori amb un ordinador. La noia de 18 anys contesta: “Vull posar-me més pit. Tinc una foto”. I immediatament després treu el mòbil de la butxaca i mostra una fotografia d'una influencer que s'exhibeix amb biquini davant de la càmera. "Em sembla molt bé perquè és un pit natural, petitó, i tu ets primeta", respon la persona de la clínica d'estètica mirant la fotografia. La noia de 18 anys gairebé no té pit.

Aquesta reportera va presenciar aquesta escena sense identificar-se com a periodista en una clínica de Barcelona de la cadena Dorsia, que alguns anomenen el Zara de la medicina i cirurgia estètica pels preus econòmics i perquè els seus centres estan creixent com a bolets a Espanya. En té més d'un centenar, molts en règim de franquícia. Només a la província de Barcelona n'hi ha vint-i-set. La Societat Espanyola de Medicina Estètica (SEME) ha presentat un informe aquesta setmana en què destaca que l'edat per fer-se el primer retoc estètic a Espanya ha baixat dels 35 als 20 anys i que, sens dubte, la medicina estètica és un sector en expansió en què es mouen molts diners.

A Catalunya hi ha actualment 557 centres autoritzats de medicina estètica, un 12,2% més que abans de la pandèmia. I al conjunt de l'Estat, 6.305, amb un increment encara més gran, del 20,2%. La facturació total en aquestes clíniques va ser ni més ni menys de 3.585 milions d’euros l’any passat, segons l’estudi de la SEME. A això cal afegir els centres que no tenen llicència, que són molts. L'intrusisme és un dels greus problemes d'un sector amb uns beneficis que cada cop són més suculents. N'és una prova que fins i tot el fons de capital de risc Peninsula Capital, promogut per l'expresident d'Endesa Borja Prado, s'ha interessat pel negoci: al juliol va adquirir una participació majoritària de les accions de Dorsia.

“De totes les cirurgies que hi ha, jo crec que la de pit és la més simple. No comporta cap risc perquè es treballa entre pell, múscul i, a tot estirar, greix”, explica la persona de la clínica Dorsia a la jove de 18 anys i a la mare, que l'escolten atentament. “I, a més, dolor com a tal no en tindràs. Quan et despertis de l'anestèsia notaràs com si haguessis fet flexions i tinguessis agulletes, però res més”, continua detallant.

“I les pròtesis? Se les haurà de canviar cada deu anys?”, interromp la mare, a qui no se la veu gaire convençuda, malgrat que l'operació sembla que sigui la cosa més senzilla del món segons les explicacions de la representant de la clínica. “A Dorsia utilitzem pròtesis de la casa Motiva, que són les millors d'Europa. Tenen garantia per a tota la vida. No te les hauràs de canviar mai més”, respon. La representant de Dorsia també assegura que la jove de 18 anys podrà tenir “visites il·limitades amb el cirurgià de per vida”, i conclou: “Pensa que si el pit encara no t'ha crescut, difícilment se't desenvoluparà”. L’operació costa 7.390 euros, però hi ha una oferta d’estiu i ara només val 4.795 euros. A més, és possible pagar a terminis durant cinc o fins i tot vuit anys. En definitiva, si no s'opera és perquè no vol. No pot tenir més facilitats. L'ARA ha intentat contactar reiteradament amb algun responsable de Dorsia en les últimes dues setmanes, però no ha rebut resposta.

La doctora Anna M. Torres, que és vicepresidenta de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica, confirma que ha crescut la demanda de joves d'entre 18 i 25 anys que volen fer-se intervencions estètiques arran de la pandèmia, i ho atribueix al molt temps que han passat enganxats a les xarxes socials per les restriccions imposades. Segons diu, les operacions més sol·licitades per les noies són l'augment de llavis, la rinoplàstia (és a dir, el retoc del nas) i l'increment o la reducció dels pits. Els nois, que són minoria, també es fan rinoplàsties, però sobretot demanen ginecomàsties (reducció de la glàndula mamària per un creixement excessiu a causa d'un desequilibri hormonal) i otoplàsties (retoc de les orelles quan sobresurten molt).

“Les adolescents normalment venen acompanyades de la mare”, explica la doctora. I segons diu, els progenitors també són els que acostumen a pagar totes aquestes intervencions, que no són gens barates. “Un augment de pit pot oscil·lar entre els 6.000 i els 7.000 euros. I una infiltració de llavis amb àcid hialurònic, entre 300 i 400 euros”, detalla.

La influència de les xarxes socials

Lucía Nieto té 18 anys, viu a Granollers i ella també va anar amb la seva mare a una cirurgiana plàstica. És una jove atractiva, prima, de formes marcades, i que va curosament maquillada. Tot just ha acabat el batxillerat i ara pretén preparar-se per superar les proves per fer-se mosso d’esquadra. “Volia tenir els llavis com apareixen a TikTok o a Instagram quan poses el filtre de llavis més grans”, exposa. Així que, quan va arribar a la majoria d'edat, el 2 de febrer passat, va demanar a la seva mare una infiltració als llavis amb àcid hialurònic com a regal d'aniversari.

“Jo no estic en contra que es faci un retoc si ho fa amb cap, perquè a mi també m'agrada cuidar-me”, argumenta la mare, la Sara, que prefereix que no es publiqui el seu cognom i escolta les raons que dona la seva filla per haver-se infiltrat els llavis, asseguda al seu costat al menjador de casa. De fet, ella mateixa també es va fer un augment de llavis fa gairebé un any i mig. Això sí, afirma, es va assegurar que tant la seva filla com ella estiguessin en bones mans, amb una professional de confiança. “Jo treballo com a tècnica de radiologia en un hospital i sé que no es pot jugar amb aquestes coses”, declara.

Abans de la infiltració, la Lucía es va fer un tip de mirar “vídeos d'experiències” a internet on altres noies explicaven com havien viscut tot el procés. Tenia por que li fes mal, confessa. “Em vaig haver de posar una crema anestèsica, i em van punxar dues vegades al llavi superior, i una altra a l'inferior”. Els llavis li han quedat francament bé, amb una forma natural. "No volíem tenir una boca d'ànec", aclareix la mare. L'àcid hialurònic és una substància que va absorbint el cos al cap del temps fins a gairebé desaparèixer.

“Si una persona amb 18 o 20 anys no és capaç d'assumir la seva imatge, encara menys ho farà quan sigui més gran. Per tant, tot això anirà a més i no sabem com s'acabarà”, adverteix el doctor Fernando Saenger, amb una llarguíssima experiència al sector i que és director de la clínica estètica Opción Médica, a Barcelona. “Em fa la sensació que els joves creuen que els tractaments mèdics són com anar a un supermercat i comprar un producte, i no és així, hi pot haver complicacions”. Segons diu, ell no està en contra que se sotmetin a tractaments estètics, però opina que el metge també hauria de “fer una tasca educativa”.

Una altra cirurgiana plàstica, la doctora Marisa Manzano, que treballa a l'Hospital Sant Joan de Déu, explica que fins i tot a la sanitat pública estan detectant un augment d'adolescents que acudeixen a la consulta especialment angoixats pel seu cos, cosa que no passava abans. Per exemple, nois preocupats perquè tenen una mica de pit o noies a qui no els agrada la forma de les seves mames. “No fem cap intervenció en menors de 18 anys si és només per raons estètiques. Però de vegades la línia no és clara entre la cirurgia estètica i la reparadora”, afirma. Per exemple, a un nen que té les orelles molt sortides se l'opera perquè no tingui problemes psicològics. Però per què aquest cas sí i d'altres no?

El que no hi ha dubte és que la demanda de tractaments estètics cada vegada és més gran i, en conseqüència, cada cop es necessiten més metges formats en aquesta matèria. A Espanya, a diferència d’altres països, la formació en medicina estètica via MIR no existeix. Per exercir-la cal llicenciar-se o graduar-se en medicina i posteriorment cursar un postgrau o màster específic. L'any passat un 15% més de facultatius van triar formar-se en aquesta especialitat, però així i tot no hi ha prou metges preparats. És un altre motiu que converteix l'intrusisme en un dels greus problemes del sector.

La doctora Esther Mayol, que és presidenta de la secció de medicina estètica al Col·legi Oficial de Metges de Tarragona i és especialment combativa contra l'intrusisme, declara: “El nombre de clíniques no autoritzades és impossible de saber perquè no estan afiliades, però es calcula que estan per sobre de les autoritzades”. És a dir, superarien el mig miler de centres a Catalunya. “Les clíniques han de mostrar clarament el número de registre sanitari” i “el títol del metge també ha d'estar visible”, recorda. Per la seva banda, la cirurgiana Anna M. Torres recomana als joves que vagin acompanyats a aquests centres i sempre demanin una segona opinió.

La Lucía diu que l'any que ve s'haurà de tornar a infiltrar els llavis perquè aleshores l'àcid hialurònic ja haurà desaparegut. Confia que la seva mare li torni a pagar la intervenció. A més, també li encantaria fer-se una rinoplàstia. “És que no m'agrada el meu nas de perfil”, es queixa. “Doncs jo no t’acompanyaré amb això –salta la mare ràpidament–, perquè quan entres en un quiròfan, saps com hi entres però no com en surts”. La Lucía assegura que no s'opera el nas per por i perquè evidentment tampoc no té diners. Però que ara, quan consulta les xarxes socials, cada cop li apareixen més anuncis sobre rinoplàsties que li recorden cada dia que el seu nas no li agrada.