Francisco Javier Vera: "Vull dir a tothom que s'ha de cuidar la vida, perquè està en risc"

BarcelonaAmb dotze anys, el colombià Francisco Vera s’ha convertit en un dels referents mundials contra el canvi climàtic i en reclamar que s’escolti la veu dels nens i nenes. A més de fundar i liderar el moviment Guardians per la Vida, amb l’objectiu de promoure la consciència ambiental, és assessor infantil del Comitè de Drets del Nen de l’ONU. També ha estat nomenat ambaixador de bona voluntat de la Unió Europea, i aquest any ha publicat el llibre Pregúntale a Francisco: ¿Qué es el cambio climático?, per promoure la divulgació mediambiental, tasca que també porta a terme a les xarxes socials, on acumula desenes de milers de seguidors. L'ARA ha parlat amb ell després que impartís una conferència davant nois de la seva generació, en un acte organitzat per Fundesplai i l’associació Plant For The Planet.

D’on neix la teva passió i sensibilitat pel medi ambient?

— Sorgeix a partir del municipi on vaig créixer des dels dos anys, Villeta (Colòmbia). És un entorn natural, verd, i créixer allà és meravellós, sempre t’estàs relacionant amb la naturalesa. És un petit ecosistema, amb unes vistes precioses a la serralada dels Andes, hi ha un riu, vius envoltat d’animals. Sòcrates deia que els nens som els millors filòsofs, perquè sempre estem pensant i qüestionem les coses. Des de molt petit jo ja pensava en cuidar la vida, en cuidar aquest trosset de Terra que li toca a cadascú. La família (la meva mare és animalista) també ha estat un gran suport per a aquesta sensibilitat que tinc per la naturalesa. 

Aquesta estreta connexió amb l'entorn de Villeta va motivar el teu activisme.

— Va ser el primer pas, em va començar a crear consciència. Avui en dia, una persona recicla i diu que és activista. Però per ser activista primer s’ha de tenir una consciència, i jo la vaig adquirir a partir d'aquest vincle amb el meu territori. L'activisme per mi comença quan vaig a les primeres marxes i mobilitzacions. És a dir, l'activisme correspon a una acció, però també a un discurs polític. Això no vol dir que sigui partidista, sinó que tingui un impacte en els governs i la societat. 

Quin missatge vols transmetre amb aquestes accions i discursos?

— Que no hi ha planeta B. Hi ha coses que són òbvies, com que s’ha de cuidar la vida. Però aparentment, per a la humanitat no hi ha gairebé res obvi: perquè ens matem, perquè creem guerres, perquè assassinem la naturalesa. El missatge que vull fer arribar és dir-li a tothom que s'ha de cuidar la vida, perquè està en risc. Està en risc pel canvi climàtic, per l’escalfament global, per les guerres… També és un missatge clar dirigit als governs, perquè governin per a la vida, i perquè nosaltres, com a ciutadans, exercim la nostra ciutadania. És a dir, ens podem mobilitzar, alçar la nostra veu per mitjà d'organitzacions, i fins i tot, podem crear les nostres.

A més d'exercir la nostra ciutadania, quines altres mesures proposes per revertir aquesta situació de risc?

— En el nostre dia a dia sobretot es tracta de ser més austers. Amb la roba, amb el consum de carn, moure'ns de manera sostenible, reemplaçar el plàstic... El més important és actuar des de la consciència i el cor.

Des dels poders polítics s'està fent prou?

— No. S’estan adoptant accions insuficients, poc ambicioses davant d'un problema d'una magnitud tan immensa com és el canvi climàtic.

Malgrat tot, et mostres optimista i reivindiques l'"ecoesperança".

— Exactament. La gent viu amb molta angoixa i preocupació aquesta situació mediambiental tan apressant, és a dir, tenim ecoansietat. En canvi, jo aposto per l'ecoesperança, o sigui, assumir aquesta situació amb esperança. Però una esperança que no estigui buida, sinó plena de compromisos i accions concretes. Personalment, considero que aconseguirem fer un canvi perquè el planeta millori.

Greta Thunberg ha influenciat el teu activisme?

— Ha estat una font d'inspiració i motivació. M'acostumen a comparar amb ella, però crec que cada activisme té contextos diferents. 

És més difícil que t’escoltin o et prenguin seriosament perquè tens dotze anys?

— Clarament. Vivim en una societat que no té en compte l’altre. I l'altre també pot ser la naturalesa, les dones, els infants… Aquests ciutadans que sempre han tingut veu, però que no ha estat escoltada, sinó que ha estat silenciada, maltractada, oprimida.

Hauríem d’escoltar més la mainada? 

— Sí. Els adults també han sigut nens, han passat pel mateix i tenen un nen interior. I els nens i nenes també sentim, tenim una opinió. És un deure per part dels adults trencar amb el sistema adultocèntric i començar a escoltar els petits.

Has creat el moviment Guardians per la Vida, has fet un discurs davant del Senat de la República de Colòmbia i has publicat un llibre. Hi ha alguna altra fita professional que t'agradaria aconseguir?

— Vull seguir transformant des d'on sigui, possiblement des de la política. M'agradaria ser president. Ara sobretot estic centrat en el medi ambient, però crec que les causes són transversals.

A banda del medi ambient, quines són les teves passions? 

— La ciència. M'interessa molt la física quàntica, per exemple, el principi d'incertesa de Heisenberg o les lleis de Maxwell. També em captiva la geografia i la història. És molt important conèixer bé la història, perquè si no estem condemnats a repetir el mateix error.