La Voyager 1, a l'última frontera

BarcelonaFa 35 anys que va abandonar la Terra i encara viatja incansable. La Voyager 1, un autèntic prodigi de la ciència, va iniciar el seu viatge en una època sense les innovacions tecnològiques dels nostres dies. Malgrat tot, ha aconseguit una autèntica proesa: no només fer un llarguíssim viatge, en termes d'anys i d'espai, sinó arribar més lluny que cap sonda. Els científics creuen que la Voyager 1 està a punt d'abandonar el Sistema Solar per endinsar-se en l'espai obert.

Aquesta no és la primera ocasió en què s'anuncia que la sonda està a punt de sortir del Sistema Solar. De fet, l'aparell ja ha seguit en cinc ocasions l'òrbita en la qual es troba actualment. Amb tot, els últims estudis científics publicats a la prestigiosa revista 'Science' i recollits per la NASA coincideixen a apuntar que ara sí, que aquesta és la definitiva. Segons aquests estudis, la sonda és encara al Sistema Solar, però està a punt d'abandonar-lo. Tot i ser encara a l'interior del Sistema Solar, ja fa un any que l'aparell és fora del camp magnètic del Sol.

La zona per on viatja la Voyager 1 és una regió plena de turbulències. Ja fa nou anys que avança per aquesta zona, en els confins del nostre sistema. Es tracta d'una regió que delimita el Sistema Solar i el separa de la resta de l'Univers. Els últims estudis creuen que la sonda acabarà traspassant aquesta última frontera, una zona que serveix de protecció de tot el Sistema Solar. Ningú no s'atreveix a posar-hi una data: pot ser una qüestió de mesos o d'anys. Però els científics estan convençuts que ho farà. Quan això passi, haurà entrat en l'espai obert, aconseguint una fita històrica.

A 17 quilòmetres per segon, la Voyager 1, que va deixar la Terra el setembre del 1977, viatja amb un disc de coure on hi ha tota mena de sons i imatges per explicar com som els humans i com és la vida a la Terra. Una mena de targeta de visita per a possibles trobades amb altres éssers vius. Però a més d'aquesta informació la sonda també transmet dades a la Terra, un corrent d'informació que, si res no falla, no s'interromprà fins al 2025, quan se li esgoti definitivament la bateria i es perdi el contacte amb l'aparell.