“Votar et fa sentir ciutadà i t’alimenta l’autoestima”

BarcelonaEls europeus votaran diumenge. Però no votaran tots els europeus que volen expressar-se a les urnes. La Dolors Torrents s’haurà de quedar a casa. Aquesta badalonina de 44 anys viu en un pis tutelat amb una altra persona amb discapacitat intel·lectual. Torrents és voluntària de Càritas i cultiva, tant com pot, l’afició per la pintura i la fotografia. Havia votat fins als 27 anys, però un jutge va entendre que la seva incapacitació també li impedia exercir el dret a sufragi. Segons les dades de la junta electoral central, a l’Estat hi ha unes 80.000 persones en la mateixa situació: no poden votar per la seva incapacitació, una decisió ponderada als jutjats. A Catalunya, aproximadament uns 4.000 ciutadans catalogats amb incapacitació total no poden participar en les eleccions. “Em vull sentir com una ciutadana més i tinc dret a ser-ho”, raona Torrents, una de les ambaixadores de drets de la plataforma Discapacitat Intel·lectual Catalunya (Dincat), un concepte amb el qual aquesta entitat anomena els usuaris que han participat en els cursos de formació promoguts per reivindicar els drets del col·lectiu i que orienten altres companys.

Dincat ha activat durant l’últim any una campanya per fer visible la vulneració de drets dels discapacitats intel·lectuals i, alhora, trencar barreres cognitives. En el marc de la iniciativa i coincidint amb la cita electoral del 25-M, la plataforma ha posat en marxa el projecte Tens dret de votar, ho saps?, per informar les persones amb alguna incapacitació de la possibilitat de participar activament en la vida política, tal com reconeix l’article 29 de la Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, ratificada pel Congrés de Diputats el 2007. “Molta gent no és conscient d’aquesta vulneració de drets que patim. I ho hauria de ser”, afirma Torrents, que espera poder iniciar aviat la revisió del seu expedient d’incapacitació, una sol·licitud que s’haurà de traslladar als jutjats. És un procés complex, que es pot allargar fins a dos anys.

Respondre davant del jutge

Hi ha discapacitats intel·lectuals que poden opinar a les urnes. Però, quan es determina una incapacitació total, el jutge no qüestiona només que la persona pugui regir l’economia domèstica, sinó que també acostuma a retirar-li la capacitat per exercir el sufragi. “Hi ha persones que tenen autonomia en la seva vida quotidiana i no poden votar”, lamenta Josep Tresserras, vocal de la junta directiva de Dincat i gerent de SOM Fundació. Només la família o la fiscalia poden reclamar la incapacitació d’una persona, que a vegades acaba sent massa restrictiva. Si l’interessat pretén revisar aquest estatus, la petició es pot traslladar al jutge, que amb l’ajuda d’un metge forense avalua el ciutadà. El procediment de modificació de capacitat està previst a la llei d’enjudiciament civil. “El problema és que solem topar amb el desconeixement del jutge. Quan es determina una incapacitat total, es fica tot al mateix sac, també el dret a vot del discapacitat”, exposa Tresserras.

Cristina Mallol té 25 anys i viu en una llar-residència de l’Associació Alba a Tàrrega, tot i que ella és d’Oliola (Noguera). Dimarts va anar als jutjats de Lleida, acompanyada del seu tutor legal, per reclamar una revisió de la seva sentència d’incapacitació. “Em sap greu no poder votar. I no ho trobo normal. Jo sé què vull votar. I crec que puc opinar en unes eleccions, com fa tothom”, explica Mallol. Des de Dincat recorden que la campanya engegada pretén empoderar la persona amb discapacitat, recordar-li els drets que té, cenyint-se als casos raonables. “Es tracta de sensibilitzar la societat. Les persones que tinguin la capacitat per votar, han de poder-ho fer”, expressa Sara Pérez, coordinadora dels serveis jurídics de la plataforma. Per completar el procés de formació dels usuaris, l’entitat ha elaborat un dossier de lectura fàcil amb informació sobre el funcionament de la democràcia i la vida política, el cens electoral i les convocatòries d’eleccions. Dincat també ha establert un protocol dirigit a famílies i entitats -sobretot les tutelars- perquè coneguin els passos a seguir als jutjats per restituir el dret a vot.

Aplicar el sentit comú

Xavier Borràs té 29 anys, és de Sabadell i treballa en una empresa que rehabilita espais forestals. Integra el col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual i pot votar. “He participat en la majoria de les eleccions, tot i que no crec gaire en el sistema”, detalla Borràs, que ha assistit a les sessions de Dincat per ampliar els coneixements dels drets del col·lectiu. Va pensar que, si estava compromès amb la causa, li serien útils. “Limitant el dret a vot, el que s’està fent, en el fons, és vulnerar la qualitat de vida dels discapacitats”, comenta aquest jove vallesà, que descriu el contrasentit de no discutir el dret a vot d’ancians desconnectats de la realitat i, alhora, impedir el sufragi de discapacitats que volen tenir una vida política activa. “Votar et fa sentir ciutadà i t’alimenta l’autoestima”, sentencia Borràs.

Andy Trias s’expressa en termes similars. Fill del polític Ramon Trias Fargas i nét del doctor Josep Trueta, Trias és conegut per ser el primer ciutadà català amb síndrome de Down que va marxar de casa els pares amb l’objectiu de traçar el seu propi camí. “Parlem del dret a decidir. Si decidim votar, per què ens ho neguen? És de sentit comú que, si estàs capacitat per votar, has de poder-ho fer. Ens han de dir que no com a un nen de cinc anys? És indignant”, reflexiona Trias. Amb 41 anys, no s’ha perdut cap cita electoral, ni unes eleccions del Barça, i sempre ha desgranat els resultats de tots els comicis. “Ens omplim la boca d’integració social i laboral. ¿Com es pot parlar d’integració si ens discriminen amb el dret a vot? És democràtic no deixar exercir aquest dret?”, reflexiona Trias.

Una jove amb síndrome de Down, vocal en una mesa electoral a Toledo

Una jove de 28 anys amb síndrome de Down ha estat designada segona suplent de vocal d’una mesa electoral de Fuensalida (Toledo), després que l’Audiència de Toledo revoqués la seva inhabilitació per al dret a sufragi, dictada per un jutjat de la localitat. En la sentència, l’alt tribunal estima el recurs d’apel·lació presentat pels pares de la noia contra la decisió d’un jutjat de primera instància de Torrijos. L’Audiència considera que, si bé la jove és dependent de la seva família “en l’esfera econòmica i patrimonial”, la privació expressa al sufragi és innecessària perquè “ha aconseguit uns nivells d’aprenentatge, amb l’obtenció fins i tot del títol de batxillerat, que l’habiliten per al desenvolupament autònom”.

El 2007 els pares van demanar la incapacitació de la jove només en l’àmbit econòmic, però el jutge ho va vincular també al dret de vot i l’hi va prohibir. En saber la notícia, que arriba després d’una llarga batalla judicial, tant ella com els seus pares van assegurar que se senten “molt satisfets”.