"Amb els voluntaris no només et sents acompanyada: surts de casa i et sents activa"

BarcelonaLa Teresa Inglés no suporta estar sola a casa, i es nega a estar callada o asseguda al sofà mirant la televisió. Quan el silenci es fa insuportable, es posa l'abric i baixa a la botiga de queviures de tota la vida. Fa 88 anys que aquesta dona riallera viu al barri barceloní del Guinardó, on va néixer, créixer i formar una família. Tant els venedors com els veïns la coneixen per ser engrescadora i bromista, i tenir desimboltura malgrat el vertigen que li fa perdre l'equilibri de tant en tant.

Però quan fa fred la Teresa es queda a casa amb l'Anabel, una jove voluntària de l'associació Amics de la Gent Gran que la visita a les tardes per fer-li companyia i xerrar. "Tinc sort de tenir unes filles i uns néts que em visiten cada cap de setmana i es preocupen per mi", explica a l'ARA. Amb tot, agraeix profundament la tasca diària que fan els voluntaris per no deixar-la sola: "Tothom és molt amable, es preocupen, i això és molt valuós".

Fa quatre anys que la Teresa forma part del cercle d'Amics de la Gent Gran, on va arribar per recomanació de la seva veïna. "Em deia que es distreia i reia molt i, sobretot, que sortia a fer activitats, coneixia gent i visitava llocs bonics", relata. Aleshores va decidir que allò era exactament el que necessitaven tant ella com el seu marit, malalt de Parkinson durant una dècada. "Els voluntaris es van convertir en una ajuda en la cura del meu home, que tenia una mobilitat molt reduïda, i alhora el feien molt feliç. Els últims mesos de la seva vida, per exemple, van ser millors perquè vam marxar de vacances a Calaf amb ells", diu.

La Teresa afirma que vivim en una societat on sembla que la gent gran està en una categoria a part, tot i no ser així. "També sabem tenir converses interessants", es reivindica. Ara que viu sola se sosté gràcies a la família i a l'acció de l'ONG. "No deixem de fer coses: anem a les festes de la Mercè, visitem el monestir de Pedralbes o la Sagrada Família i veiem espectacles al casal del barri", diu la barcelonina, que assegura que fer vida social malgrat l'edat és el que la fa més feliç. "Amb els voluntaris no només et sents acompanyada: surts de casa i et sents activa", apunta.