"Com vols que tramitin ajudes si no saben enviar un correu electrònic?"

BarcelonaLa Maria –nom fictici– està sense feina des de l'inici de la pandèmia i necessitava fer els tràmits per rebre la renda mínima garantida de la Generalitat, però no té ordinador. Li va demanar a la seva companya de pis, que li relloga una habitació prop de la Sagrada Família per 350 euros al mes, si li podia deixar el portàtil i la podia ajudar, però no se'n van sortir. "Si ella, que és d'aquí, no sabia com fer-ho, imagina't jo", es queixa la Maria, que va arribar de Veneçuela el novembre del 2019.

Aleshores, Càritas la va posar en contacte amb el Fernando Ventosa, que des del novembre de l'any passat fa de voluntari en un programa pilot que ajuda a fer tràmits burocràtics a persones en emergència social. Cada dijous al matí els rep en un pis a tocar del Gat de Botero de la rambla del Raval de Barcelona i, més endavant, si el projecte funciona, Càritas té previst estendre'l per tota la ciutat i potenciar-lo. Ventosa té la baixa per llarga malaltia per una cardiopatia dilatada i té temps per fer voluntariat. I, com que havia treballat en un banc i d'administratiu, té experiència en fer paperassa.

Tot i que hi té la mà trencada, Ventosa es queixa dels entrebancs amb què es troba per sol·licitar ajuts. "Sembla que estigui fet perquè la gent no en pugui arribar a demanar", critica. "És impossible fer-ho amb el mòbil –continua–, i ja costa fer-ho amb l'ordinador: sempre es penja dues o tres vegades i, au, has de tornar a començar". I més ara amb el covid. "Suposo que deu haver-hi molta més gent que ha de fer tràmits i el navegador sovint es col·lapsa i, esclar, tampoc et deixen anar a una oficina de forma presencial", afegeix.

El fet de no tenir connectivitat a internet o dispositius informàtics adequats no són els únics factors que eixamplen la bretxa digital, sinó que també són determinants els coneixements sobre l'ús de les TIC (les tecnologies de la informació). "Com vols que tramitin ajudes si no saben enviar un correu electrònic?", es pregunta Ventosa. "Tothom, i més ara amb el covid, dona per fet que no hi ha ningú que no sàpiga fer anar l'ordinador, i els que no en tenen ni idea queden exclosos de tot, també de les ajudes", protesta el voluntari. De fet, segons l'estudi La bretxa digital a la ciutat de Barcelona 2020, impulsat per l'Ajuntament, la bretxa digital relacionada amb les habilitats sobre les TIC és més profunda entre justament qui més necessita els ajuts: més del 75% de les persones que viuen en àrees de renda mitjana o superior han fet tràmits electrònics amb les administracions, mentre que en els barris de renda baixa només n’han fet el 63,7%. A més, un 81,9% del barcelonins amb estudis universitaris han fet aquest tipus de tràmits i, per contra, només n'han fet un 28,7% dels que no tenen estudis.

Desconeixen la renda mínima

A banda dels impediments tecnològics, segons Càritas, un 61% de les 531 famílies vulnerables que ha enquestat no saben que existeix la renda mínima garantida de la Generalitat i fins a un 64% desconeixen que hi ha un ingrés mínim vital que concedeix el govern espanyol. La Maria era una d'elles: des del març del 2020 que no té feina –abans treballava de forma irregular de cambrera i de cuidadora, ja que no pot treballar de forma legal a Catalunya– i té una filla de sis anys. Càritas, que ja l'ajudava a pagar l'habitació rellogada i menjar, li va telefonar per avisar-la i li va recomanar que anés a veure Ventosa. Així, tan bon punt es va assabentar de l'existència de l'ingrés mínim vital, s'hi ha preinscrit.

Per bé que Ventosa augura un final feliç –"compleix tots els requisits, jo crec que sí que l'hi donaran"–, Càritas denuncia que la l'Estat encara no ha acceptat de forma definitiva cap de les 180 sol·licituds de l'ingrés mínim vital que ha ajudat a demanar a la capital catalana en l'últim any i que la renda mínima garantida de la Generalitat només la cobren un 5% del total de famílies ateses tot i que, segons l'entitat, un 30% hi tenen dret.