"Vols dir que pots aguantar la motoserra?": el sector forestal també invisibilitza les dones

Barcelona"Sabràs portar l'autocarregadora?", "Ja aguantaràs les temperatures?". Des de fa anys les dones lluiten per la inserció al món laboral i cada vegada es trenquen més sostres de vidre, però encara queden sectors tradicionalment masculinitzats en què la paritat continua quedant lluny, i el forestal n'és un. Les dones que treballen al bosc sovint conviuen amb els prejudicis sobre la seva condició física, habilitat o resistència. "Encara hi ha una mica de por a ser menyspreada, a les mirades, als comentaris, en aquestes feines «d'home», que requereixen força o tècnica", explica l'Anna Barea, que fa uns sis anys que treballa a la Mancomunitat de Municipis Berguedans per la Biomassa.

En la seva feina habitual ha d'operar maquinària com una motoserra, que pot pesar al voltant de cinc quilograms. Barea reconeix que el sector forestal està lluny de desfer-se dels prejudicis que sotmeten a un escrutini desigual les dones: "Per mala sort he viscut força situacions masclistes d’algun antic company que et fa el típic comentari: «Vols dir que pots aguantar la motoserra?»".

En les feines més físiques del món forestal, les dones són una minoria. Segons les dades de la "Diagnosi inicial de gènere del sector forestal, cinegètica i pesca continental de Catalunya", de les 3.897 persones que l'estudi calcula que es dediquen a l'explotació forestal –sense tenir en compte les posicions d'administració– només al voltant d'un 9% són dones. Les posicions en què les dones són més minoritàries són les de serradora o operària de maquinària (5% de dones), mentre que les més majoritàries són les enginyeres forestals i les enginyeres tècniques forestals, 41% i 43%, respectivament.

La diagnosi apunta que els prejudicis de cara a les activitats manuals, especialment les que requereixen força i habilitat física, comporten la segregació horitzontal del sector. És a dir, les dones són més presents en les tasques de gestió, consultoria i recerca que en les tasques manuals que es realitzen directament als terrenys forestals. Això comporta, alhora, que a les dones els costi més arribar a posicions de direcció.

El testimoni de Barea coincideix amb el que apunta la diagnosi. A més de força i tècnica, la feina requereix resiliència: "A l'hivern treballem sota zero, i a l'estiu pot fer molta calor". Aquesta experiència és similar a la de la Teresa Colomé, guarda de caça: "Aquesta feina és molt bonica però molt dura. Per les inclemències climàtiques, pels horaris... Tot és dur". Ella és l'única dona guarda de caça de Catalunya, d'una trentena de guardes en total.

La feina de Colomé consisteix, sobretot, en la gestió cinegètica –és a dir, controla la conservació dels ecosistemes i de les espècies amenaçades per fer possible la caça– i treballa a la reserva nacional de Caça del Cadí. Allà no és estrany que a l'hivern s'arribi a temperatures negatives, especialment a les cotes altes.

"Quan vaig entrar fa 24 anys va xocar moltíssim a tothom", explica Colomé, que va obtenir una plaça per davant d'unes 1.700 persones, primer, i per davant de 100 homes per la plaça fixa, alguns anys més tard. En la seva feina, Colomé també acompanya caçadors, a qui no els va agradar inicialment que aquest paper el fes una dona. "N'hi havia que quan veien el meu nom trucaven a l'administració perquè els canviessin de guarda". Ella explica que va haver de fer-se conèixer a companys i caçadors perquè confiessin en ella, però que ho va acabar aconseguint: "He picat pedra, però ara els companys em diuen que a cada reserva hi hauria d'haver una dona".

Claus per aconseguir inclusió

Com elles, moltes dones del sector pateixen aquestes discriminacions directes i indirectes. La Marta Casas té una empresa de treballs forestals amb el seu germà, i explica que quan li encarreguen treballs i ell diu que hi anirà ella, genera desconfiança. Igual que expliquen Colomé i Barea, quan la veuen treballar desapareixen certs prejudicis perquè demostren que poden fer la mateixa feina que un home.

Totes tres coincideixen que queda camí per recórrer, però que hi ha algunes coses que poden aportar avenços. Expliquen que el coneixement destrueix certs prejudicis, que s'esborren del seu entorn quan comparteixen algunes jornades amb els altres treballadors. També demanen a les dones que s'interessin per aquests àmbits que no es deixin espantar per la mentalitat tradicional: "Sobretot recomano que no tinguin por", diu Casas. A ella treballar el bosc li venia de família, però fins i tot així va haver d'aguantar comentaris.

Per aquests motius tant Casas com Barea van assistir a unes xerrades a Vic pel dia de la dona rural. Allà, a part de fer xarxa i compartir experiències, es realitzen formacions, un element que consideren clau. Amb tot, encara que segueixen sent poques, apunten que la quantitat de dones al món forestal està augmentant. Colomé explica que fa anys que no es convoquen oposicions a guarda de caça, però que ella ha vist un augment de dones entre els caçadors: "Amb el temps les dones han anat coneixent aquest món i cada vegada n'hi ha més. Per això crec que si hi hagués una oposició de guardes, es presentarien dones. N'estic 100% segura".