“Si volen que competim ho hem de fer en igualtat de condicions”
El sector del cítric català està amenaçat per l’entrada de fruita africana i la saturació del mercat europeu
Sant Jaume D’enveja“Enguany tota la fruita s’ha quedat per collir. Un autèntic desastre”, diu resignat Josep Llorach mentre mira el que fins fa només unes setmanes era un camp de mandariners en plena producció de la finca de Varia, a Sant Jaume d’Enveja. Avui és una extensió de terra més aviat erma on encara queden disperses les branques ja seques dels arbres i algunes mandarines en descomposició. Llorach, que és propietari d’una empresa de maquinària agrícola, ha treballat durant una setmana per arrencar els arbres de les sis hectàrees que ara té al davant.
“El propietari ha fet números i ha decidit convertir el camp de mandariners en un arrossar”, explica Llorach. El cas és un dels més dramàtics, però no del tot excepcional. I és que els citricultors de les Terres de l’Ebre -on hi ha unes 8.000 hectàrees de mandariners i tarongers- viuen una de les pitjors campanyes dels últims anys.
El mercat europeu està saturat, la baixada de preus arriba fins al 30% respecte a temporades anteriors i gairebé la meitat de la fruita que s’hauria d’haver collit encara és als arbres. Molta s’hi quedarà, exclosa dels circuits comercials.
Des del mes de setembre les mandarines i les taronges de Sud-àfrica -i en menys quantitat de Moçambic, Namíbia i Botswana- ocupen els lineals dels supermercats de gairebé tot Europa, principal destí de les exportacions dels pagesos de casa nostra. Des de fa tres anys, la Unió Europea ha anat flexibilitzant els acords econòmics amb l’Àfrica meridional, i ara els cítrics d’aquests països arriben al mercat comunitari fins ben entrat el mes de novembre, sense limitació de quota ni penalització amb aranzels. Per acabar-ho d’adobar, un cop acaba la campanya del cítric a Sud-àfrica, entren les mandarines i les taronges de països del Magreb com Algèria i Egipte. “Europa ens posa condicions en la utilització de productes fitosanitaris i regula les condicions laborals dels nostres treballadors, fet que encareix el procés. En canvi, els productors de països africans poden produir i vendre sense totes aquestes exigències. Si volen que competim ho hem de fer en igualtat de condicions. Ara en algunes varietats de mandarines estem treballant per sota dels costos de producció”, critica Carles Roig, responsable del sector del cítric del sindicat Unió de Pagesos. De fet, ja fa mesos que el sindicat demana que el govern espanyol faci d’intermediari amb la Unió Europea perquè s’obligui a fer exportacions en fred per evitar que arribin plagues i malalties d’altres continents, i que les mesures mediambientals de producció siguin recíproques amb els països exportadors.
El futur del cítric, en entredit
Les últimes setmanes els pagesos del cítric de Catalunya s’han unit a les protestes que promou la Plataforma Valenciana per la Dignitat dels Llauradors. Municipis com Alcanar, Ulldecona, Santa Bàrbara, Roquetes i Tortosa veuen amenaçada bona part de la seva activitat agrícola. “El problema s’arrossega des de fa temps, però les últimes campanyes les condicions s’han agreujat, també pel bloqueig de les exportacions al mercat rus d’ara fa tres anys.
Cada vegada serà més habitual veure pagesos que arrenquen els arbres de les seves finques per canviar de cultiu”, explica Josep Llorach. Altres busquen solucions, potser no tan dràstiques. “¿Què he de fer amb les meves finques? ¿Tornar al cultiu de l’olivera i l’ametller? ¿Promoure l’agricultura ecològica per donar un valor afegit al producte? Ni tan sols així tinc clar que ens en puguem sortir”, comenta Josep Maria Martorell, pagès de Santa Bàrbara.
“Els productors amb més terres opten per empeltar els arbres o replantar varietats experimentals primerenques o tardanes per intentar eixamplar la temporada. Però aquest esforç no surt gratis, perquè sovint els nous planters estan supeditats a royalties dels laboratoris, que poden representar el pagament extra de fins a 24.000 euros per hectàrea”, afegeix.
Ara els agricultors catalans del cítric treballen per crear una plataforma que els agrupi -com ja han fet els valencians- i així tenir més força per pressionar el ministeri d’Agricultura i la Unió Europea.
Des d’Unió de Pagesos, Carles Roig explica que el seu objectiu és que “s’apliqui la clàusula de salvaguarda al tractat de lliure comerç entre Europa i els països africans, un mecanisme que pot deixar en suspens els acords comercials, sempre que es demostrin els danys que poden causar a alguna de les parts”.
