"Volen doblar el lloguer del pis i amb la pensió de viudetat no el puc pagar, per això em fan fora"

BarcelonaAls 63 anys, la Maricarmen ha hagut de començar una lluita aferrissada per no quedar-se al carrer. Fa 30 anys que viu a l'Esquerra de l'Eixample de Barcelona, els últims set en un pis de 678 euros. Ara, però, els propietaris, l'empresa Inversiones Caboet –que té diversos negocis immobiliaris a la ciutat–, li han dit que no li renovaran el contracte. "Volen apujar el lloguer fins als 1.200 euros, un preu que jo no puc pagar amb la meva pensió de viudetat, per això em demanen que deixi les claus i que marxi, sense cap altra alternativa", explica la Maricarmen a aquest diari.

"La situació de la Maricarmen no és excepcional", denuncia Jaime Palomera, portaveu del Sindicat de Llogaters. Segons aquesta associació, les dones, soles i pensionistes s'han convertit en una de les víctimes més comuns dels anomenats 'desnonaments invisibles'. "Són aquells en els quals no intervé una comitiva policial, ni judicial, sinó que l'inquilí es veu obligat a marxar perquè les condicions que li posa el propietari, normalment algun gran tenidor, són impossibles d'assumir", aclareix Palomera.

"Quan vaig entrar-hi a viure, el pis estava molt vell i vam acordar que jo refaria la cuina i el bany; m'hi vaig gastar alguns estalvis que tenia, gairebé 6.000 euros", explica la Maricarmen. Després de rebre la carta amb l'avís de no renovació, la Maricarmen va intentar posar-se en contacte amb els propietaris en diverses ocasions i va demanar ajuda a la seva assistent social i als serveis d'emergència d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona. Finalment, va decidir parlar amb el Sindicat de Llogaters.

"La meva pensió és de 394 euros; Habitatge em dona una ajuda de 300 euros mensuals per poder pagar el pis i sobrevisc amb els diners que em deixa un bon amic meu", explica, i subratlla que mai ha deixat de pagar cap rebut. "Evidentment, tinc ajudes per la meva situació de pocs ingressos i soc conscient que estic en el que se'n diu 'risc d'exclusió'. Si em fan fora del pis no sé què faré", reflexiona la Maricarmen. De moment, ha demanat entrar en la bossa de pisos de lloguer social de l'Ajuntament: "M'han dit que compleixo els requisits, però tinc 3.000 persones més amb problemes per davant meu, és a dir, un any i mig d'espera, em van dir", lamenta.

Segons el Sindicat, fins ara Inversiones Caboet no ha donat cap alternativa a aquesta inquilina: "Simplement no volen seguir llogant-li el pis, sense tenir en compte la situació, i volen que marxi". Aquest diari ha intentat posar-se en contacte amb els inversors, diverses vegades, sense obtenir cap resposta. La Maricarmen vol negociar, com a mínim, que li allarguin el contracte tres anys més, fins que pugui accedir a un dels pisos de la bossa de lloguer social de l'Ajuntament.

Aquest matí el Sindicat de Llogaters ha anat fins a la seu de l'empresa propietària de l'edifici a negociar una possible sortida per a aquest cas. "Hem aconseguit que la propietat accedeixi a reunir-se amb nosaltres dimarts que ve per intentar trobar una sortida", explica Palomera, que afegeix que "el negoci de Caboet no hauria d'estar renyit amb casos com el de la Maricarmen".

El Sindicat de Llogaters denuncia que, "malauradament, és legal rescindir els contractes d'aquesta manera i sense alternatives perquè la LAU, la llei d'arrendaments urbans, ho permet". "Cal derogar aquesta llei que va tirar endavant el PP perquè promou l'especulació i ofega els veïns; el govern espanyol hauria de garantir el dret un habitatge digne amb la limitació de l'especulació en aquest sector", assegura Palomera, que manté que, "de moment, la llei està aconseguint que els que es van especular amb la bombolla immobiliària ara també especulin amb els lloguers", perquè "posa per davant el dret de l'empresa a tenir un rendiment econòmic al dret dels ciutadans de tenir un habitatge".

Les conseqüències dels "desnonaments invisibles"

Aquests anomenats 'desnonaments invisibles', fruit de la pujada sobtada del lloguer, provoquen, a més, un desgast emocional "terrible" per als inquilins, segons denuncia el Sindicat. "Ho he passat molt malament perquè m'han fet sentir molt sola i indefensa i he acumulat molta rancúnia, tanta que ara no puc ni sé negociar amb ells", explica la Maricarmen, que assegura que fins i tot ha interposat demandes contra la portera del seu bloc –contractada per la propietat– perquè, segons assegura aquesta inquilina, li ha arribat a obrir el seu correu i a evitar que pugin visites a casa seva.

"En alguns casos, la propietat de l'edifici utilitza la figura del conserge més com a un vigilant i un punt d'informació que no pas com una persona per al manteniment i la seguretat de la finca", lamenta Palomera. El Sindicat remarca que els "desnonaments invisibles" suposen un problema greu per als afectats directes, però també tenen conseqüències sobre el barri, perquè "aquestes sortides de veïns desfiguren les comunitats i afecten fins i tot els comerciants".