«Volem que el judici sigui per tots els que han patit ‘bullying’»
Quatre alumnes seran jutjats per haver agredit un noi amb Asperger a l’escola
BarcelonaEn tots els anys que fa que és advocat, Jose Manuel Ruiz mai s’havia trobat amb un cas d’assetjament escolar tan greu com el que l’ocupa des del 2018. Després d’un temps insultant-lo i amenaçant-lo, el 17 de desembre d’aquell any un grup d’alumnes van cometre presumptament una agressió sexual contra un noi de tretze anys amb síndrome d’Asperger al pati d’un centre concertat de Vallirana. El cas, que està a punt d’arribar a judici, posa de manifest les enormes dificultats a les quals s’enfronten les (poques) famílies que denuncien judicialment els casos d’assetjament. “El nostre objectiu, a part de fer justícia per al nostre fill, és que el judici sigui també el de tots els nois que han patit bullying i agressions a l’escola”, afirma a l’ARA Pilar Juan, la mare del noi.
La família va avisar el centre que el seu fill patia assetjament escolar cap al novembre del 2018 i la direcció ho va posar en mans de la inspecció, que va fer obrir el protocol corresponent. Però cap a mitjans de desembre un grup de nois una mica més grans -la víctima va dir que eren uns onze- el van dur a una zona apartada del pati i el van agredir sexualment, segons va denunciar la família als Mossos d’Esquadra. “Els informes psicològics que van fer des de Mesures Penals Alternatives de la Generalitat i els informes forenses diuen que el meu fill no té capacitat de fabulació i que relata els fets tal com han passat”, assegura Juan, que insisteix que el seu fill “no té capacitat de mentir”.
L’advocat és conscient que és una prova de gran valor per al judici, potser l’única, perquè el noi va trigar un temps a explicar què havia passat. “La dessuadora que portava i on suposadament hi havia taques de semen s’havia rentat dues vegades. Quan els pares es van assabentar dels fets, ja era impossible trobar més proves”, explica.
Setmanes per requisar mòbils
Quan van rebre la denúncia, els Mossos d’Esquadra es van presentar al centre el 15 de gener del 2019, gairebé un mes després dels fets, i van citar al despatx de direcció els onze alumnes presumptament implicats. La família, que va acabar traient el fill de l’escola, lamenta que es trigués moltes setmanes a requisar els mòbils dels menors. “Sabem que en va arribar a córrer algun vídeo, però no el vam poder localitzar perquè tot estava esborrat”, assegura l’advocat. Fins i tot un dels menors es va negar a entregar el telèfon i no se li va requisar fins quatre mesos després dels fets. Tampoc hi van trobar res.
Finalment, la instrucció del cas s’ha acabat i ara les parts (Fiscalia i defensa) poden fer les acusacions que considerin. El bullying, com a tal, no forma part del Codi Penal, però un únic acte d’assetjament escolar sí que pot ser constitutiu d’alguns delictes, com tracte degradant, lesions, amenaces, injúries o agressió. En aquest cas, s’hi sumaria l’agressió sexual. Després, el jutjat de menors assenyalarà la data del judici, que es preveu cap al setembre. S’hi jutjaran quatre alumnes, però el lletrat fa constar que “hi ha set menors que s’han descartat tot i que eren presents en el moment de l’agressió i que haurien d’haver sigut jutjats com a cooperadors o bé per omissió del deure de socors”.
El col·legi tampoc serà jutjat, malgrat que el noi va assegurar que hi havia docents que sabien què passava i que el van amenaçar perquè no expliqués què havia passat. “Entenem que l’escola té part de responsabilitat, però la Fiscalia no ha ampliat l’acusació i només podrà tenir responsabilitat civil subsidiària”, lamenta Ruiz.
Tres anys després dels fets, tot quedarà en mans de si “el jutge creu la víctima”, perquè serà bàsicament la paraula del noi contra la dels imputats, que ho neguen tot, fins i tot que li fessin bullying. Mentrestant, el Síndic de Greuges ha demanat a Educació més informació del cas. L’escola sempre ha defensat que va activar els protocols antibullying quan en va tenir coneixement. La llei d’educació dona als directors dels centres la responsabilitat de gestionar “les accions violentes que es puguin produir entre els alumnes”.