"Volem dir: adéu fronteres"

BarcelonaLa Cerdanya és una comarca concorreguda pels amants de la natura i l'esport. Té tres estacions d'esquí nòrdic i dues d'esquí alpí que la converteixen en un dels territoris més turístics durant l'hivern. La Cerdanya té una gran quantitat de segones residències i en això ha fonamentat en bona part la seva economia. Amb la crisi, aquesta pota que aguantava l'activitat comarcal ha desaparegut i ara busquen nous sectors econòmics per poder créixer. Per analitzar-ho, Ara TV ha convidat Albert Piñeira, alcalde de Puigcerdà; Ramon Moliner, president del Consell Comarcal de la Cerdanya; Josep Bombardó, jove ramader, i Tomàs Torrent, president de l'Institut d'Estudis Ceretans.

La Cerdanya reclama unitat territorial i comarcal per fer front a la seva peculiar situació. Fruit del Tractat dels Pirineus, del 1656, va quedar dividida entre les administracions espanyola i francesa. Per aquest motiu, quan es parla de la Baixa Cerdanya es fa referència a la Cerdanya que pertany a Catalunya i quan es parla de l'Alta Cerdanya correspon a la part francesa. A més d'aquesta divisió estatal, la Baixa Cerdanya pateix una divisió provincial. Els seus 17 municipis formen part de la província de Girona (11) i de la de Lleida (6). Aquesta doble divisió produeix un garbuix administratiu que els dificulta l'entesa en molts projectes.

Cooperació transfronterera

La joia de la cooperació transfronterera entre la Baixa i l'Alta Cerdanya és l'hospital, que tindrà la seu a Puigcerdà. Per Albert Piñeira, alcalde de la capital, aquest projecte és el més emblemàtic de la comarca. Fa més de deu anys que s'hi està treballant i la construcció de les instal·lacions es va acabar l'any passat. S'havia d'inaugurar aquest juny, però tal com assegura l'alcalde, es treballa amb la hipòtesi que finalment entri en funcionament a principis del 2014. "Ha suposat una inversió de 42 milions d'euros i ara només queda enllestir l'equipament intern i definir-ne els aspectes de gestió". La influència de l'hospital va més enllà de les fronteres i abans no comenci la seva activitat "ha de resoldre els protocols d'actuació, perquè s'han d'integrar dos models de gestió sanitaris i dos marcs legals", explica Piñeira.

En l'àmbit social, l'hospital transfronterer és molt ben rebut a la Cerdanya. Tomàs Torrent, com a president de l'Institut d'Estudis Ceretans, assegura que fins que la comarca no entengui la importància de la cooperació en projectes comuns i de funcionar plegada no s'aconseguirà avançar. En l'àmbit social i festiu, el tercer diumenge de setembre, aquest any el dia 15, se celebra la diada de la Cerdanya, una festa reivindicativa amb l'objectiu d'aplegar tot el territori i fomentar-ne els lligams. Per Torrent, aquests actes són els que serveixen per unir una comarca fortament dividida i diferenciada per dues realitats, la catalana i la francesa.

El repte turístic

L'atractiu turístic que té la Cerdanya fa que sigui per a molts catalans el destí de les seves segones residències. Ramon Moliner, president del Consell Comarcal de la Cerdanya i alhora alcalde d'Alp, destaca que durant molts anys la comarca ha volgut creure que vivia del turisme i del sector serveis, "però la realitat és que vivíem de la construcció, som una destinació turística que ha aportat un granboom immobiliari a la comarca".

Aquest auge urbanístic que ha patit el territori també ha afectat els joves que volien tornar a la comarca després d'acabar els estudis a fora. Aquest és el cas del jove ramader Josep Bombardó, que després d'acabar els estudis a Barcelona va voler comprar-se un habitatge a la Cerdanya i denuncia que els preus eren impracticables per culpa de l'especulació immobiliària.

El repte turístic que ha d'afrontar la Cerdanya en els pròxims anys és aconseguir desestacionalitzar el turisme i que no es concentri únicament en la temporada d'hivern. Tot i que, com asseguren Piñeira, alcalde de Puigcerdà, i Ramon Moliner, president del Consell Comarcal, la Cerdanya no es pot permetre tornar a caure en el monocultiu. "Hem de diversificar el turisme i atreure diferents públics. En el camp de la cultura encara hi ha molt camí per recórrer", apunta Moliner.

El sector ramader també busca com introduir-se en el sector turístic per aportar valor afegit a les seves explotacions. Bombardó explica que fa 8 anys va decidir convertir l'explotació ramadera familiar en una granja ecològica i posar un punt de venda directa per fidelitzar el turista. Denuncia que l'edat mitjana dels propietaris de les explotacions de la zona dificulta la innovació.

Les grans esperances

Pel que fa a infraestructures, la comarca continua reivindicant necessitats imperioses com són per als cerdans la reducció significativa de les més de tres hores de trajecte de la línia de tren Barcelona-Puigcerdà. L'alcalde Piñeira es mostra satisfet de l'última inversió de la Generalitat de més de 3 milions d'euros per condicionar els vagons de tren. "Ara només ens falta que es desdoblin alguns trams perquè pugui passar-hi més d'un comboi alhora, això ja reduiria el temps". Els residents a la Cerdanya valoren que el túnel del Cadí sigui l'única via de peatge 100% lliure per als residents; de tota manera, remarquen que és un peatge car i això els penalitza negativament.

Els Pirineus i la Cerdanya treballen de bracet amb Barcelona perquè el projecte de candidatura per als Jocs Olímpics d'Hivern del 2022 sigui una realitat. "Aquesta sí que seria la millor campanya de promoció de la Cerdanya al món".