'Notaris sense fronteres' per ajudar els que ho han perdut tot pel volcà

BarcelonaA Los Llanos, El Paso i Tazacorte han hagut d’improvisar notaries temporals exclusivament per als afectats per l’activitat del Cumbre Vieja que ho han perdut tot: la casa, la fàbrica, la plantació agrícola. Moltes famílies van haver de fugir de la colada volcànica i no van tenir temps d'agafar cap pertinença ni tampoc documents, com l’escriptura o factures que acreditin que són propietàries dels 1.179 habitatges, 149 casetes d’eines (cuartos de aperos), 67 edificacions d’ús industrial i 33 hotels o restaurants que han quedat engolits per la cendra i la lava després de 55 dies d’erupció.

“Hi ha històries personals molt dures, dels que s’han quedat sense res i estan tocats emocionalment i patrimonialment”. Qui ho explica és José Alberto Marín, degà del Col·legi Notarial de Catalunya, que des del 2 de novembre és a l’illa de La Palma com a notari voluntari per assessorar els 3.000 damnificats a qui el volcà obligarà a reconstruir una nova vida des de zero.

Es tracta d’una iniciativa del Consell Notarial General per ajudar a aconseguir les anomenades actes de notorietat amb què se certifiquen les propietats, imprescindibles per accedir a les ajudes econòmiques que ha promès el govern espanyol. A la crida notarial hi han respost, de moment, professionals de les Canàries, el País Valencià i Catalunya. Els catalans s’encarreguen de la notaria oberta en dependències de l’Ajuntament de Tazacorte i garanteix relleus setmanals fins a l’abril.

Els notaris es troben amb una varietat de casos, però, segons afirma Marín, encara que hi ha una part de la gent que ha perdut les escriptures sota el volcà, la majoria dels afectats no en tenen, perquè en aquesta zona de l’illa “no hi ha moviment poblacional” i la transmissió de les propietats s’ha fet sense documentació oficial pel mig, i fins ara no han tingut mai la necessitat de posar al dia la titularitat de les propietats. Altres directament no tenien llicència per a la casa perquè es tractava d’una edificació il·legal o s’ha ampliat sense els permisos tècnics obligatoris. “Entre els afectats hi ha famílies senceres, d’avis, pares i fills, que vivien en un mateix terreny, on sense autorització havien construït cases”, afegeix el notari català. 

La feina dels notaris és voluntària i gratuïta i no carregaran les taxes als afectats, alguns dels quals no tenen diners ni per “omplir el dipòsit de benzina”, apunta Marín. L’àrea afectada pel volcà girava al voltant d’una economia simple, basada en l’agricultura i una indústria i serveis bàsics. “Són gent molt humil, amb cases d’autoconstrucció molt simples”, afirma Marín, que subratlla com és de difícil per als afectats explicar que ho han perdut tot. “Fem de notaris, però també de psicòlegs”, subratlla el notari, que afegeix que els damnificats encara estan “en xoc” i que molts arriben a la notaria com ànimes en pena, però que s'adonen que han de fer el cor fort si volen aconseguir alguna compensació.

Abans de firmar l’acta de notarietat, els notaris han de fer també una tasca de detectius. Així, intenten aconseguir informació en els cadastres, edictes, trobar rastre de les propietats en les imatges aèries de la zona afectada abans i després de l’erupció o buscar testimonis o factures que acreditin la propietat a través de factures. Tot hi ajuda, però Marín assenyala que “l’última paraula” sobre si la documentació aportada pels interessats servirà per cobrar indemnitzacions o expropiacions serà del govern. “Serà una decisió política”, afirma, i assenyala que l’únic que es pot fer per la via notarial és “armar” els damnificats amb documents nous. “Som una petita finestra d’esperança enmig de tanta negror”, comenta.