Volar fins al Congo per buscar una factura

BarcelonaFalten els resguards de transferències bancàries i del datàfon a l'expedient de la subvenció, i a la Fundació Montblanc salten totes les alarmes. L'absència d'un justificant d'una despesa és una de les causes perquè l'administració pública de torn no faci el pagament corresponent a un projecte o un estudi ja fets. Finalment, per no perdre els 30.000 euros de la subvenció, responsables de l'entitat decideixen anar a buscar els rebuts al lloc on s'ha desenvolupat el projecte de cooperació: a Kinshasa, la capital de la República Democràtica del Congo, a més de 5.000 quilòmetres de distància i 12 hores d'avió.

El cas és extrem, però il·lustra a la perfecció com el zel en la burocràcia de les administracions públiques –Generalitat, diputacions, ajuntaments– fa anar de corcoll les entitats socials i de cooperació, que han de dedicar temps i molt personal per omplir formularis i paperassa. Una "cursa d'obstacles", es queixen des de La Fede.cat i la Taula d'Entitats del Tercer Sector, que entre totes dues assisteixen 4,5 milions de persones.

Malgrat l'esforç de pagar-se el bitllet d'avió cap a Kinshasa, l'administració que els va aprovar el projecte, i que la Fundació havia avançat, només va transferir la meitat de la partida acordada: no els gairebé 30.000 euros restants, malgrat que l'entitat aportava "el justificant de fins a l'últim euro", explica Maria Pilar Arregui, gerent de la Fundació, que subratlla també "el desconeixement" per part del funcionari de torn de les particularitats de països com el Congo, on els pagaments es fan bàsicament en efectiu i amb justificants a mà.

El risc de no cobrar

A Cooperacció, una entitat que treballa tant a Catalunya com al sud global, acumulen una llista de greuges: des del retard del pagament de subvencions a projectes ja fets o a punt d'acabar, fins a subvencions bloquejades perquè el funcionari que es feia càrrec de les liquidacions ha canviat i l'actual s'ha de revisar els comptes. "No podem més", diu per resumir el sentit general Dàmaris García, responsable de gestió de coneixements en gènere i cooperació, que anuncia que l'associació ha hagut de recórrer a contractar una pòlissa de crèdit per tal de garantir les nòmines de la plantilla.

La planificació de les entitats socials i de cooperació han de tenir en compte que sempre han d'avançar els diners i que mesos o anys després rebran els diners de la subvenció atorgada. Això estressa la tresoreria d'aquestes entitats, el pressupost de les quals prové en un 71% dels ajuts públics, un 20% de fons propis i un 9% de donacions privades. Com que no poden aguantar tant de temps esperant la transferència, a Cooperacció han deixat de presentar projectes a convocatòries de la Diputació de Barcelona perquè paga a dos anys, un termini impossible d'assumir per a unes finances ja de per si precaritzades.

Per acabar amb aquestes traves que imposa la mateixa administració, LaFede i la Taula han publicat un decàleg que reclama la simplificació de tràmits i processos per facilitar la gestió de les entitats, convertides en "especialistes en la gestió de la burocràcia de les administracions", en paraules de García.

Entre les demandes, destaquen les de crear una finestreta única online per a tots els tràmits de l’administració de Catalunya; simplificar i harmonitzar els processos administratius, i crear un sistema únic de registre de documents en què les entitats puguin registrar-se i actualitzar les seves dades. Cal avançar cap a la "desburocratització", exigeixen les dues grans federacions, perquè els procediments i formularis per optar a una subvenció siguin més intel·ligibles i senzills, així com els requisits per poder justificar despeses.