Un any vivint en un hotel de luxe per falta de centres de menors

BarcelonaFa un any i un mes que l’hotel City Park de Sant Just Desvern té uns clients molt particulars. A banda dels turistes, els congressos i les bodes habituals, aquest hotel de quatre estrelles acull 110 menors d’edat subsaharians que van arribar sols a Catalunya l’estiu passat. Van arribar en plena onada migratòria: a l’agost 532 nens van arribar sols a casa nostra i al setembre ho van fer 631 més. La situació va desbordar la Generalitat, que va acabar allotjant els nois de manera “temporal” a l’hotel de luxe de Sant Just. D’això, però, en fa un any, i encara no se’ls ha trobat cap alternativa.

“La part bona és que viuen en unes instal·lacions còmodes i acollidores, tot i que vam adaptar les habitacions per a que siguin compartides”, explica Héctor Rubies, el director del projecte Kiriku, d’Eduvic, que gestiona l’estada d’aquests nois a l’hotel. “La part dolenta és que viure en un hotel de luxe els desubica de la realitat del que és i representa el sistema d’acollida”, considera l’educador, que assegura que, “tot i que conviuen molt bé entre ells”, la majoria ja fa mesos que reclama passar a un altre estadi de l’acollida, amb més privacitat i que els permeti seguir desenvolupant-se. “Són 110 nanos que tenen disponibles només unes zones concretes de l’hotel i unes rutines molt marcades amb torns i horaris estrictes”, explica Rubies. La primavera passada la Generalitat va fer un intent de traslladar els nois a un centre de nova construcció a Rubí, però aquesta alternativa ha quedat ara en via morta.

L’opció de Rubí, en via morta

Després de les protestes d’alguns veïns, en plena precampanya, el maig passat, l’alcaldessa de Rubí, la socialista Ana María Martínez, va posicionar-se en contra del centre al·legant que el Govern no li n’havia informat, fet que la Generalitat nega. Aquesta setmana la conselleria ha assegurat a l’ARA que continuen treballant amb l’Ajuntament de Rubí i que “hi ha diverses opcions damunt la taula” per ubicar-hi un centre.

El consistori, en canvi, ha declinat parlar amb aquest diari sobre l’estat de les negociacions. Fonts socialistes, però, apunten que el centre “no és a la llista de prioritats” del govern municipal, que a les eleccions del maig -després de la polèmica- va sortir reforçat amb el doble de vots que el 2015 i quatre regidors més.

Mentrestant, els veïns que van exercir més pressió contra el centre també han mogut fitxa: han derivat el cas a un bufet d’advocats que els fa de portaveu. “Els ànims estan més calmats”, explica el seu representant, Ignacio Riviere, del despatx Duran & Duran. Riviere detalla que els arguments dels veïns -que al maig al·legaven que “seria incòmode” veure els menors des de la piscina del club esportiu- no anaven contra els nois sinó contra l’administració. “Els van amagar informació i al final el projecte es va aturar perquè s’estaven fent obres majors sense el permís adient”, assegura l’advocat, que explica que el propietari de l’edifici de Rubí és el mateix que el de l’hotel de Sant Just.

Així, les tensions han dilatat l’estada d’aquest centenar de menors subsaharians fins un any, i això ha generat algun maldecap afegit als educadors: “Nosaltres només sabem que, de moment, a Rubí, no poden anar, però no sabem quines són les alternatives”, explica el director del centre. “Com que la idea era traslladar-nos a Rubí al juny, vam buscar allà els recursos formatius nous per al setembre i ara -relata Rubies- hem tingut una feinada de por per poder matricular-los tots un altre cop a Sant Just”.

Els canvis de plans del Govern

La negativa de Rubí ha fet que la conselleria dirigida per Chakir El Homrani explori altres opcions per a aquests nois. “S’està analitzant la possibilitat que sigui un centre més petit, en la línia del que estem fent a tot el país”, apunten fonts del departament. El cert és que al juliol la secretària d’Infància, Georgina Oliva, ja va avançar que havia començat un pla per descongestionar els centres de menors estrangers més grans i atomitzar-los en pisos més petits. El problema, però, és que aquest és un pla “a llarg termini” i una tasca complicada.

“Hi ha molts problemes per trobar pisos i espais on acollir aquests joves”, admet Rubies. I com més grans, més. A banda de Rubí, els conflictes veïnals a Badalona, el Fòrum i la Zona Franca també han evitat, fins ara, que el Govern posi en marxa un altre centre clau, el d’atenció immediata, que busca ubicació des de gener per evitar les pernoctacions a les comissaries i per dignificar l’arribada dels menors. De moment, doncs, res fa pensar que el centenar de menors que viuen a l’hotel de luxe de Sant Just trobin un lloc millor.