Viure amb un cor artificial
L'Hospital de Bellvitge ha implantat per primer cop a Catalunya un cor artificial de llarga durada. El pacient, de 57 anys i amb insuficiència cardíaca avançada, no podia rebre un trasplantament immediat.
HOSPITALET DE LLOBREGAT.A Eufemio García la vida li va canviar el 23 de novembre del 2011, quan a l'Hospital de Bellvitge li van implantar una assistència ventricular mecànica, és a dir, un cor artificial, que li permet viure mentre espera un trasplantament de cor. No obstant, l'equip mèdic no descarta que el dispositiu artificial es pugui mantenir indefinidament.
Policia municipal retirat de 57 anys, Eufemio García tenia una insuficiència cardíaca avançada des que el 1999 va patir un infart que l'obligava a ingressar repetidament a l'hospital. L'última vegada no podia gairebé ni moure's. I no era apte per a un cor trasplantat perquè acabava de superar un càncer, cosa que contraindicava l'operació. És per això que l'equip mèdic va optar pel cor artificial.
En realitat, és una turbina que funciona a 7.000 revolucions i que complementa -no substitueix- la funció de bomba que realitza el ventricle esquerre del cor extraient sang per portar-la a l'aorta toràcica. El dispositiu és intern, excepte un cable que surt del cos a l'altura de l'abdomen i que està connectat a un dispositiu exterior en què hi ha dues bateries amb autonomia de fins a set hores i que el pacient transporta dins d'una petita motxilla. Això permet al malalt fer vida normal a casa -no pot banyar-se a la piscina- i ha millorat la seva qualitat de vida ja que fins ara no podia fer més de dos passos sense ofegar-se. "He d'estar atent per carregar les bateries i portar la motxilla a sobre però m'hi vaig acostumant", va dir ahir García.
Els trasplantaments del futur
El pacient necessita també el suport de la família, ja que s'han de canviar les bateries i netejar el cable per evitar infeccions. El cap de la Unitat d'Insuficiència Cardíaca i de Trasplantament Cardíac de Bellvitge, Nicolás Manito, explicava que és "molt emocionant" veure'l caminar amb la família pel carrer quan fins fa uns mesos això era impensable. "No és ciència-ficció. El futur, que ja és present, seran els cors mecànics", va dir Manito. Els metges preveuen que els cors artificials siguin una alternativa als trasplantaments ja que n'eviten el principal inconvenient: la falta de donants. Segons Manito, no pot ser que per tractar les insuficiències cardíaques greus es depengui "de l'atzar o la solidaritat dels ciutadans". Abans, però, s'hauran de millorar els dispositius perquè les bateries siguin menys pesants i puguin ser internes. Llavors, segons els metges, més persones es decantaran pel cor mecànic.
El cost de la intervenció ha estat de 100.000 euros, igual que un trasplantament. A Bellvitge ja s'han implantat dispositius similars a un 40% dels pacients amb insuficiència cardíaca avançada, però són temporals mentre el pacient espera ser trasplantat. En el cas de l'Eufemio, en canvi, es tracta d'un dispositiu de llarga durada que pot tenir una vida de tres anys. De fet, els temps d'espera per als trasplantaments s'estan allargant i es calcula que el 20% necessitaran un cor artificial.
El 2007 ja es va implantar a l'Hospital de Bellvitge un cor de llarga durada però durant els 4 mesos que el va portar la pacient no va sortir de l'hospital. A tot el món ja s'han col·locat aquests dispositius a 5.000 persones més, dues de les quals a l'Estat: a Madrid i a Còrdova. Per cost i complexitat, no tots els pacients són aptes per a aquestes intervencions. Abans han de passar un acurat procés de selecció.