Les xefs que han sortit de la violència masclista

Sant Adrià de BesòsDia de lliurament de diplomes per a les 26 dones que han fet el curs per ser auxiliar de cuina. Hi ha nervis, il·lusió i alguna llàgrima que s’escapa d’emoció perquè per a les alumnes, més enllà de les 275 hores de formació en sis mesos, l’experiència els ha donat sobretot “força”, “confiança” i un poder dir-se “ho has aconseguit” perquè hi han treballat les habilitats personals, competències digitals i de recerca activa d’ocupació.

Totes són supervivents de les violències masclistes (inclosa la de tràfic de persones) que han lluitat durant aquests sis mesos de classes tant contra “els prejudicis” de la societat que les qüestiona perquè van aguantar tant al costat del seu agressor, com contra les seves pròpies “pors i prejudicis”. Una de les característiques de la violència masclista és que el maltractador aïlla les seves víctimes d’amistats i família i les tanca entre les quatre parets de casa.

És el que li va passar a T. F., de 31 anys, que va passar anys sentint que no servia per a res i que no era ningú. “Al final t’ho acabes creient”, explica amb un discurs molt ben travat i una actitud positiva davant de la vida. Vol seguir estudiant, treballar en una cuina professional i, perquè no, obrir un restaurant. “Aquí ens han donat l’oportunitat d’estimar-nos". El curs és organitzat per la conselleria d’Igualtat i Feminismes i l’ha gestionat la Fundació Formació i Treball, amb fons europeus Next Generation que permeten que les 99 participants a tot Catalunya rebin una beca entre els 400 i 700 euros en formacions per a personal de magatzem, programació, instal·lació de plaques fotovoltaiques o comerç, a banda de la cuina.

Evitar abandonaments

Els diners serveixen per ajudar aquestes dones a guanyar autonomia personal, però també contribueix a “l’adherència” al programa per evitar que hi hagi baixes, detalla Laia Rosich, directora general per a l'erradicació de les violències masclistes. De les 41 participants que van començar a la tardor, només tres han sigut baixa, fet que es considera un èxit.

A Elena Ujer, de 48, li pot l’emoció del moment. Quan li van parlar del programa SEQUOIA, en un paral·lelisme de resiliència entre aquest arbre gegant i la fortalesa de les dones, se li va “tornar a obrir el món”. Primer, perquè ha coincidit amb altres dones que han passat per circumstàncies semblants a la seva i l’han fet sentir que no està sola i, segon, perquè ha après a valorar-se. “Jo no sabia ni agafar el metro, em feia tot por i ara ja vaig sola cap aquí i cap allà”, afirma. Les pràctiques les va fer en un hotel de luxe del Fòrum, on explica que tots els companys la van fer sentir còmoda en l’estressant ritme d’una cuina. 

Aquest és el gran objectiu marcat en les bases del programa europeu, que més de la meitat de les dones participants entrin o retornin al mercat laboral ordinari. Per a Rosich, les empreses han de “perdre la por” a contractar aquestes dones i recorda que compten amb eines com el telèfon gratuït del departament, 900 900 120, per rebre assessorament en cas de dubtes. Un cop s'han acabat les classes, comença la segona part d'acompanyar les dones a buscar feina.

Valentina Bagu té dos fills petits a càrrec i subratlla que després de molt temps ha “girat full” als anys de violència, en part gràcies a la formació i al fet que l’hotel on ha fet les pràctiques li ha promès feina. "Estic molt contenta perquè m'han valorat i això m'ha ajudat a sentir-me útil i vàlida", afirma amb un gran somriure imaginant-se com a cap de cuina. Confessa que mirant-se al mirall de casa es diu: "Valentina, tu ets forta, tu pots".

Entre les lliçons de com agafar un ganivet o fer una recepta, les alumnes han fet pinya unes amb les altres i juntes han "superat reptes per passar de pantalla", detalla Ana Pérez, tècnica del programa, que afegeix que és un procés en què "es demostren a elles que són capaces" de sortir-se'n amb una feina en equip. A més, moltes troben per primer cop un lloc segur per deixar anar traumes i adonar-se que "es mereixen" que els passin coses bones, després d'anys de patir violència. "La meva filla diu que ara em veu més forta i feliç", afirma T.F., que lamenta que al llarg de tot el procés s'ha trobat amb jutges o policies que en algun moment l'han jutjat per no haver dit prou abans. "Ens veuen com a víctimes i nosaltres, ja no som víctimes. Som supervivents", acaba.