La violència masclista costa a Espanya 5.000 milions d'euros l'any
Un informe del govern espanyol assenyala que les despeses policials, judicials, sanitàries i laborals d'atenció a víctima i agressor suposen el 85% de la factura
BarcelonaDes dels serveis públics que s'activen fins a les teràpies psicològiques i la pèrdua de dies de feina. El cost de la violència de gènere i la violència sexual fora de l'àmbit de la parella tenen un impacte també econòmic que a Espanya, l'any 2022, va suposar una factura de 4.933 milions d'euros, una xifra que representa el 0,37% del PIB i 104 euros per càpita. Són les dades que ha presentat aquest dijous la delegada del govern espanyol contra la violència de gènere, Carmen Martínez, que ha incidit en el fet que els cops, les violacions o les intimidacions a les dones no "es queden en l'àmbit de la salut, sinó que impacten en totes les facetes de la vida de les víctimes i del seu entorn, i a la resta de la societat".
A Impacte de la violència de gènere i de la violència sexual contra les dones a Espanya: una valoració dels seus costos el 2022, un equip de l'Institut Universitari d'Anàlisi Econòmica i Social de la Universitat d'Alcalà, amb la supervisió de la Delegació del govern, ha analitzat els costos de les violències des del punt de vista macroeconòmic i microeconòmic, dividit entre tangibles i intangibles. Dels gairebé 5.000 milions resultants [xifra que equival a la inversió de SEAT en R+I+D per a cinc anys o el suport militar de la UE a Ucraïna], la majoria provenen de l'atenció de la violència de gènere: 3.015 milions d'euros anyals, el 0,23% del PIB i 64 euros per habitant. L'objectiu de la monetització de la violència és el de conscienciar la societat del seu abast, perquè s'obliga a destinar partides milionàries a "combatre el mal" i no a generar riquesa, segons les autores de l'informe.
Entre els costos tangibles, l'estudi els classifica en quatre àmbits: costos legals, policials, sanitaris i laborals i que, quantitativament, són els més elevats. Un 85% d'aquesta despesa quantificable l'assumeixen les administracions públiques perquè són les encarregades d'oferir i pagar assessorament i cures a les víctimes, alhora que també sufragar la detenció i custòdia dels agressors (1.121 euros anuals, el pressupost anual per a universitats a Catalunya).
Les víctimes també són les que més hi perden econòmicament perquè la denúncia d'una agressió masclista pot comportar, en molts casos, baixes mèdiques, limitacions salarials, cotitzacions més baixes i canvis de residència, així com una menor qualitat de vida per la por i el dolor de la situació. La professora d'economia de la Universitat d'Alcalà i autora l'estudi Elena Mañas ha explicat que la violència de gènere és un problema de salut pública: afecta la salut física, mental, sexual i reproductiva de les víctimes i el seu entorn, si bé les seves conseqüències s'estenen a l'ocupabilitat i les oportunitats de formació de les dones i als processos policials, judicials i penitenciaris.
I a banda dels diners, hi ha el "dolor i el patiment" que, com ha subratllat Martínez, fa de mal quantificar, però que ha dit que és un exercici necessari per "visibilitzar-los". En aquest cas, l'informe comptabilitza a banda aquests costos intangibles perquè el seu impacte perdura en el temps molt més enllà d'un any fiscal. En aquest apartat es compta el dany psicològic amb què han de viure les dones que pateixen aquestes violències i també el que suposa la "pèrdua prematura de vides" com a conseqüència dels crims masclistes, cosa que fa referència als assassinats de dones i menors així com al suïcidi d'agressors, que es tradueix en pèrdua de productivitat mesurable. Segons les autores de l'estudi, en total, els costos oscil·len entre els 5.141 milions i els 8.038 milions.