La violència masclista aflora: vuit de cada deu dones n'han sigut víctimes

BarcelonaVuit de cada deu catalanes han patit alguna violència masclista al llarg de la seva vida: sexual, econòmica, física, psicològica. De manera directa i física o de manera virtual, a través de les xarxes, sobretot les més joves. En l’últim informe del 2016, la xifra era de 6,5 de cada 10, segons les enquestes de victimització que fa el departament d'Interior. En l’últim any, una quarta part de les enquestades diu haver estat violentada, nou punts més que en l’última. Això vol dir que hi ha més agressions?

No necessàriament. Per a la directora general d’Administració de Seguretat, Sònia Andolz, l’augment en gairebé 20 punts respon sobretot al fet que cada vegada les dones són més conscients de què és violència i els és més fàcil identificar comportaments, atacs o comentaris que fins fa poc passaven desapercebuts i normalitzats, emparats per la cultura patriarcal. "S'identifica més i millor", ha resumit la secretària de Feminismes, Montserrat Pineda.

La punta de l'iceberg

De fet, l’enquesta no és una radiografia de les denúncies policials perquè no totes les opcions que es donen a les dones són tipificades de delictes, però sí que ofereix una fotografia sobre quines són les percepcions individuals. “Ajuda a entendre el que està per sota de la línia del mar, la base de l’iceberg”, ha assenyalat Andolz en la presentació de l’informe corresponent al 2021.

No obstant aquest augment de la consciència, la xifra de denúncies es mantenen extremadament baixes, només el 20% de les que se senten violentades porten el cas a la comissaria o els jutjats. Les frena, per aquest ordre, la dificultat amb què es troben per acumular proves contra l’agressor, o, explicat d’una altra manera, els pesa massa que no les creguin. Per darrere se situa el factor de minimitzar els fets, de no considerar-los motiu per denunciar, tot i que són dones que en un principi s’havien presentat com a víctimes d’una agressió. També hi influeix el sentiment de culpa, de vergonya, de bloqueig emocional o la por a represàlies. 

Aquest temor a patir més violència s’explica perquè, trencant el tòpic, el gruix de la violència l’exerceix un home conegut de la dona (professor, cap, amic, company de feina o fins i tot un familiar directe), així com la parella i l’exparella. Les campanyes assenyalant la violència invisible i la pedagogia han fet que també hi hagi cada cop més dones que assenyalin com un fet violent l’haver de mantenir relacions sexuals sense desig, encara que l’home no exerceixi una violència física.

Coneguts agressors de menors

En les menors de 15 anys, un terç recorda haver patit violència masclista. Gairebé la meitat dels agressors, un 42%, és un conegut de la nena, un 29% un familiar i un 27%, un desconegut. Els comentaris i gestos de caràcter sexual o l’exhibicionisme són els fets més habituals en aquesta franja d’edat, i fins a un 11% relaten tocaments o coaccions per fer-los ella.

A partir dels 16, tres quartes parts de les dones han patit algun episodi violent al llarg de la vida, un percentatge que baixa 20 punts si s’exclouen els comentaris o gestos sexuals. La meitat han estat víctimes de violència psicològica, el 28% digital, i en percentatges inferiors física i digital. A un 14% de les dones les han violat, en un percentatge similar a les que ho van intentar els que ara són la seva parella. S'ha doblat en sis anys el percentatge de dones que han estat violentades pel seu cònjuge actual en l'últim any, fins a arribar al 12%, sent la psicològica la més prevalent, practicada amb humiliacions, ridiculitzacions, insults, menyspreus o amenaces de deixar de veure els fills, que han estat presents en un d'aquests episodis (31% de dones ho relaten) o directament n'han estat víctimes (14%).

Violència a xarxes

Per primer cop, Interior ha inclòs la pregunta sobre violències digitals que es donen a través de les xarxes socials. Aquest és l’únic àmbit on l’agressor és un desconegut: tres quartes parts dels casos, enfront d’una quarta part dels violadors. Instagram és la xarxa on més es cometen els assetjaments, però les dones també han relatat com reben missatges no volguts a través del WhatsApp, o les han amenaçat de publicar textos o fotos seves de caràcter sexual. Els insults i les amenaces virtuals han crescut des de l’última enquesta del 13% al 21%.

Són les dones més joves les que identifiquen més tipus de violència que han patit. En part, explica Montse Aguilera, responsable tècnica de l’enquesta, perquè no tenen per què aguantar pel fet de ser dones. Toleren menys i han deixat de normalitzar situacions que les seves germanes grans o mares assumeixen com a part del tracte home-dona. No obstant això, són aquest grup de joves les que idealitzen les primeres relacions, i són moltes les que parlen d’un control extrem per part de la seva parella.