Per què les víctimes d'una violació es poden quedar paralitzades? La neurociència hi troba explicació

BarcelonaLa llei del només sí és sí va suposar posar el consentiment en el centre de la violència sexual, però als judicis de violacions encara no és estrany escoltar com la defensa d'un agressor sexual qüestiona per què una víctima no es va resistir a l'atac: "Va cridar?", "No va intentar escapar-se?", "Per què no va tancar les cames més fort?" Són algunes de les preguntes que sovint han d'afrontar les denunciants quan pugen a l'estrada d'un judici per tornar a explicar com les van violar. Ara un estudi dona la resposta científica a aquesta paralització. Una recerca de dos neurocientífics publicada aquest dilluns a la revista Nature Human Behavior evidencia que aquest bloqueig físic o emocional té una base neurològica i que es tracta d'un mecanisme involuntari de defensa del nostre cos per sobreviure a un atac o un fet traumàtic.

L'article dels neurocientífics Ebani Dhawan i Patrick Haggard –exalumne i professor de psicologia i ciències del llenguatge de la University College de Londres (UCL) respectivament– planteja que, igual que molts animals responen a una amenaça paralitzant-se, el nostre cervell pot decidir bloquejar els circuits que controlen voluntàriament el moviment del cos davant d'un atac sexual, fins que acaba. Això donaria una explicació científica a la descripció de "paràlisi física per la por" que donen moltes víctimes. De fet, els dos autors suggereixen en la recerca que aquesta tesi de la "immobilitat involuntària" dels animals davant d'un atac s'apliqui als casos de violència sexual per "deixar de culpar les víctimes de manera inapropiada".

La recerca es basa en les investigacions publicades fins ara sobre les reaccions de determinats animals davant d'atacs i amenaces. Els autors expliquen que molts animals es queden paralitzats durant uns segons quan detecten una amenaça lleu, perquè el cervell entén que això els permetrà sortir-se'n millor que no pas fugint o lluitant. Quan els mateixos animals perceben que aquesta amenaça pot ser greu, aquest bloqueig momentani es pot convertir en una immobilitat prolongada en la qual el cos o bé queda "completament congelat" o bé es presenta "flàccid" i manipulable. El mateix experimentarien les víctimes de la violència sexual, conclou l'estudi, que anima a desenvolupar empíricament la tesi aplicant-la a casos reals.

Tombar mites

Per a la psicòloga especialista en violències sexuals Alba Alfageme, estudis com aquest són "essencials" per tombar "l'arquetip d'una víctima que respon sempre de la mateixa manera" i per "desconstruir el marc de responsabilitat social" que sovint es posa sobre les persones que pateixen un atac sexual. "Mai de la vida ens plantegem per què algú no es va resistir a un robatori". La psicòloga recorda que no hi ha una única resposta davant d'una situació anormal: "Qui pren el control de la situació no és un cervell racional, sinó un del qual l'objectiu únic i final no és un altre que el de sobreviure, i per això avalua la millor manera de fer-ho".

"Jutjar aquestes reaccions ens situa en un paradigma pervers, absolutament revictimitzador i anacrònic", subratlla encara Alfageme. També recalca la importància de la recerca neurocientífica a l'hora de tractar les víctimes i apunta que poder explicar amb una base científica com funciona un trauma "ajuda molt a desculpabilitzar-se i reaccionar de la millor manera possible".