Barcelona reclama que la vergonya canviï de bàndol

BarcelonaL’hora d’assenyalar els agressors. De no callar i no tenir por de parlar. El 25-N, el Dia Internacional per a l’Eliminació de les Violències Masclistes, ha tornat a treure milers de dones al centre de Barcelona, aquest cop per cridar que la “vergonya i la por canviïn de bàndol”. La jornada de lluita i de denúncia s’ha vist entelada per l’assassinat d’una nena de 15 anys per la seva parella de 17 anys a la localitat alacantina d’Oriola. El crim –encara més impactant per l’extrema joventut de víctima i assassí– eleva a 42 les víctimes mortals pel masclisme aquest any (1.286 des del 2023) a l'Estat. El crim mostra que el masclisme no té edat i, subratlla la preocupació que són les generacions més joves les que abracen més la norma del patriarcat, en part, pel gran altaveu que suposen els influencers d’extrema dreta.

El 25-N d’aquest any ha estat marcat per casos molt mediàtics d’agressors sexuals, com el de l’exportaveu al Congrés de Sumar Íñigo Errejón, acusat d’una agressió sexual, i de Dominique Pelicot, que durant una dècada va drogar la seva dona, Gisèle, i va convidar a casa una cinquantena de desconeguts perquè la violessin mentre estava inconscient. El judici ha servit per canviar la consciència general, la mirada de la societat cap als agressors. “La vergonya ha de canviar de bàndol”, deia una digna Gisèle Pelicot per explicar la seva decisió de comparèixer amb la cara ben alta a la sala del jutjat. Aquest esperit, el de responsabilitzar els maltractadors, l’han agafat les organitzadores de la manifestació, el moviment Novembre Feminista, que aplega diverses entitats. A diferència de les feministes madrilenyes, a Catalunya totes les protestes han exhibit els feminismes units, i només s'han separat per reservar un espai no mixt, per a lesbianes i dones trans. A la capital espanyola, un altre cop les feministes han desfilat dividides per les divergències en el posicionament de l'acceptació de les dones trans i la prostitució: abolicionistes contra regulacionistes, que dura ja fa anys.

A la marxa de Barcelona, com a la resta de ciutats i pobles catalans que també han convocat actes pel 25-N, s’ha sentit un crit contra la impunitat dels agressors i els seus còmplices. El silenci dels altres homes que, encara que no participin en els atacs o agressions, callen per no incomodar l’amic.

A Pilar Ripoll l'han dut a ser present a la protesta les ganes de dir "prou" a tanta violència que ella coneix bé perquè va treballar a la primera casa d'acollida de Barcelona. "No pot ser que siguin les dones les que s'hagin d'amagar i els agressors continuïn fent la seva vida", ha dit. La reivindicació feminista ha tingut un record solidari cap a les víctimes i damnificats de la DANA i també s'han denunciat les discriminacions que pateixen les dones migrants, més exposades a la violència institucional, o les dones sense llar i les dones grans, víctimes de la crisi de cures i les condicions precàries a les residències. "Ja n'hi ha prou!", han corejat.

Manifest del 25-N del 2024