"Com és possible que amb tot el que m'ha fet només siguin quatre anys i mig?"

BarcelonaEl maig de l'any passat la Mireia va obtenir el primer reconeixement judicial a la veritat que des de fa quatre anys arrossega. Un amic de la infància la va violar una nit que es va quedar a dormir a casa seva després de sortir de festa amb la colla. La sentència de l'Audiència de Girona va condemnar el noi a nou anys i mig de presó. Ara el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reduït aquesta pena a la meitat, quatre anys i mig. D'una banda, l'absol del primer intent de forçar-la i, de l'altra, aplica la nova forquilla de penes que estableix la nova llei del només sí és sí, que ara se situa entre els 4 i els 12 anys (en comptes d'entre els 6 i els 12 anteriors). De fet, l'acusat va ser el primer a Catalunya que va plantejar una modificació de la pena d'acord amb la nova llei 10/2022, fins i tot abans que aquesta normativa entrés en vigor. "Com és possible que amb tot el que m'ha fet només siguin quatre anys i mig?", diu ella.

La resolució del TSJC –que ha avançat l'ARA– no posa en dubte que el condemnat la va violar i desestima la versió del noi, que assegurava que va interpretar que ella hi donava el consentiment. En aquest sentit, dona credibilitat total a la versió de la noia i als missatges de WhatsApp en què ella, dies després, va aconseguir que ell admetés que aquella nit es va acabar colant a l'habitació on ella dormia i, malgrat les insistents negatives d'ella, la va acabar forçant. Per això, la Mireia explica que la sensació amb aquesta segona sentència és "agredolça". Considera que el reconeixement dels fets "no es trasllada a la pena".

Com que entre el primer intent d'agressió i la violació consumada va passar un espai curt de temps els magistrats del TSJC consideren que es tracta d'un sol delicte i no de dos, com plantejava la primera sentència, de l'Audiència de Girona. El problema és que les dues sentències discrepen en el temps que va passar entre les dues agressions. L'Audiència –a partir del relat de la víctima i el del mateix agressor– fixa que aquest temps és superior als 60 minuts, el temps mínim que segons la jurisprudència del Tribunal Suprem hi ha d'haver entre dos fets perquè es considerin dos delictes diferents. En canvi, la sentència del TSJC creu que va passar menys d'una hora.

Recurs al Suprem

Per això, la Mireia recorrerà la sentència. Considera que si es determina que hi va haver un sol delicte continuat, la pena hauria de ser agreujada. També espera que el Suprem "argumenti" la rebaixa de penes d'acord amb la nova llei –la sentència del TSJC es limita a dir que "cal aplicar la llei més favorable" al condemnat– i adverteix que les rebaixes automàtiques poden desincentivar les víctimes a denunciar. "Si ets dona i et passa això, et val la pena? Cal una reflexió en l'àmbit de totes les institucions", diu ella, que assegura que se li ha "trencat" la confiança en el sistema.

El fet que el TSJC absolgui el condemnat de la temptativa d'agressió sexual i li rebaixi dels 6,5 als 4,5 els anys de presó de la pena per la violació consumada també modifica el temps de llibertat vigilada que haurà de complir un cop surti de la presó, que ara s'estableix en cinc anys. Alhora, la durada de l'ordre d'allunyament respecte de la víctima canvia i ara es fixa en quatre anys.