Tretze assassinats masclistes en només mig any a Catalunya

BarcelonaAquest dilluns a la mateixa hora, les places de l'Ajuntament de Sabadell i de Salou han convocat un minut de silenci per denunciar els dos últims assassinats masclistes a Catalunya en un cap de setmana que reafirma el 2024 com un any tràgic. En només mig any, tretze dones han estat assassinades per les parelles o exparelles; les dues últimes, una dona de 76 anys i una altra en la trentena. Els assassins ja han estat detinguts. Aquests tretze casos pràcticament igualen els de tot l'any passat (14) arreu del país i, a més, superen els comesos en el mateix període, entre gener i juny: n'hi va haver 9. Si a més es tenen en compte els infants víctimes de la violència vicària o dones assassinades per altres familiars o persones de l'entorn, com ara els fills –tal com fa el departament d'Igualtat–, el nombre de crims masclistes augmenta fins a 18. En total, i des que es tenen registres, els assassins masclistes han deixat 148 víctimes a Catalunya, entre les quals quatre infants. 

Ara bé, si els set primers mesos de l'any hi ha hagut un repunt d'assassinats, res fa témer que l'any acabi amb unes dades molt més altes. Tot i que han coincidit en el temps diversos casos, la directora general per a l'erradicació de les violències masclistes del departament d'Igualtat, Laia Rosich, subratlla que les xifres de feminicidis no són cap element per determinar si hi ha un canvi de tendència. Malgrat que un de sol ja és inadmissible i que darrere de cada assassinat hi ha un drama personal i familiar, 8, 11 o 14 casos per se no permeten fer una anàlisi estadística o epidemiològica, indica el catedràtic de psicologia de la UB especialitzat en violència masclista Antonio Andrés Pueyo. "Podem estar davant d'una concentració de casos que després no tinguin continuïtat", planteja.

A la resta d'Espanya, aquest cap de setmana s'han comès tres crims masclistes, dos al País Valencià i un a Madrid. En total, enguany s'han conegut 26 assassinats, 1.270 des del 2003. Aquest dilluns, després de confirmar-se els cinc feminicidis –dos a Catalunya i tres a la resta de l'Estat–, la ministra d'Igualtat, Ana Redondo, ha apuntat que els mesos d'estiu són especialment negatius per a la violència masclista: "Potser perquè hi ha més relació, més convivència, també per la climatologia, que de vegades complica determinades actituds i genera situacions més violentes, els mesos d'estiu són especialment perillosos per a les dones".

En canvi, a diferència de la resta de l'Estat, de les dades històriques es desprèn que a Catalunya els estius no són especialment els pitjors mesos quant a la incidència dels assassinats masclistes. Per contra, ho acostuma a ser el gener, després de les vacances nadalenques. Ara bé, les expertes recorden que els assassinats són l'últim pas de la violència masclista. Tant Rosich com l'advocada Nati Veraguas, directora de l'entitat Dones amb Empenta d'Igualada, coincideixen en el fet que la consciència més gran de la societat i de les mateixes víctimes a identificar què és una agressió permet que aflori una violència que durant anys es mantenia oculta.

Esforç de 20 anys

Totes dues expertes assenyalen que la lluita contra les agressions va començar fa només vint anys a Catalunya i eliminar-la és "una cursa de fons, una marató" perquè la violència masclista és un "fet estructural", arrelat al patriarcat. Per al catedràtic Pueyo, cal mirar amb una perspectiva històrica les dades: "Els feminicidis estan disminuint perquè s'ha fet un esforç enorme en polítiques públiques que funcionen". Per això, conclou que "cal continuar amb la prevenció".

Per explicar la violència masclista no es pot assenyalar una única causa sinó que en una agressió física o un assassinat es donen una suma de factors. Entre aquests factors desencadenants, hi ha la intensitat de la convivència en períodes festius; l'embaràs perquè la dona se centra bàsicament en el nadó, i sobretot quan la dona anuncia que vol acabar amb la relació. Tot i que Rosich valora que cada vegada les dones denuncien més, les dades del departament d'Igualtat constaten que, entre les assassinades, menys del 20% havien denunciat. "És mentida que les dones denuncien alegrement, i al voltant del 70% de les dones que atenem a l'associació no ho han fet ni ho faran durant el procés de recuperació", apunta la responsable de Dones amb Empenta, que promou programes propis de suport a víctimes i gestiona serveis públics d'atenció.

Entre els motius per no denunciar l'agressor hi ha la desconfiança en el sistema, perquè les dones temen que un cop feta la denúncia quedin desprotegides, però també cal tenir en compte que "és un procés molt dolorós en què es barregen les emocions", apunta Veraguas. A més, Rosich també destaca el fet que Catalunya sigui la comunitat on els tribunals imposen menys mesures d'allunyament del maltractador i, en canvi, valora el pla perquè les denunciants tinguin des del primer moment assessorament jurídic perquè el jutge tingui més elements per valorar si decreta mesures de protecció.