Violència masclista

Tornar a treballar després d'haver patit violència masclista: "El món laboral està ple de relacions de poder"

Inspecció de Treball de Catalunya registra 101 denúncies per assetjament sexual i discriminació per raó de sexe el 2024

Cristina Casas, participant del programa SEQUOIA dela Fundació Formació i Treball per a dones que han patit algun tipus de violència masclista.
Natàlia Pinyol
05/01/2025
3 min

BarcelonaHi ha moltes variants de violència masclista. N'hi ha que són difícils de reconèixer i que, sovint, se silencien. La feina és un dels àmbits en què aquestes variants són més freqüents. Ho corrobora Sandra González, educadora social de la Fundació Formació i Treball: "El món està ple de relacions de poder, i això ho hem de tenir clar". Amb tot, encara se’n parla poc i es denuncia menys: Inspecció de Treball de Catalunya (ITC) només té constància de 101 denúncies per assetjament sexual i discriminació per raó de sexe en tot el 2024, segons dades recollides pel departament d'Empresa i Treball fins a mitjans de novembre.

La violència masclista a la feina es manifesta amb petits gestos. De vegades són tocaments o insinuacions verbals que es normalitzen i les persones que els reben s'acaben sotmetent de manera involuntària i inconscient. González acompanya dones que han patit violència masclista, en molts casos en un context laboral, i les orienta per fer un dels passos més durs: tornar a treballar en un àmbit en el qual, precisament, els episodis violents es poden perpetuar.

Cristina Casas fa un any i mig es va adreçar a la fundació després d’haver viscut situacions “desagradables” que l’havien fet perdre el rumb de la seva vida. Després d’un temps llarg i molt dur emocionalment, va acudir al Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), on la van orientar i la van animar a seguir un itinerari formatiu a la Fundació Formació i Treball. A través del programa Sequoia, l'entitat ha acompanyat els últims dos anys 99 dones que han patit algun tipus de violència masclista.

Ara ja fa un temps que la Cristina va acabar la formació front-end, que li va permetre complementar els seus estudis previs de disseny gràfic i programació web per acabar creant el seu propi projecte. Ella identifica el temps posterior a la violència com "un dol emocional". "Sentia que havia estat lligada de mans i peus; ara puc decidir què vull fer i com ho vull fer", explica. En aquest sentit, un dels dilemes que va tractar amb la Sandra era el de plantejar-se si volia tornar a "entrar en aquest món convencional de l'empresa" o si "tenia oportunitats fora d'aquest món". Va ser així com va sorgir la idea de crear el seu propi estudi de disseny i web, Rcrear.

Tot i la il·lusió que sent un cop ha passat per tot el procés de recuperació, la Cristina afirma que "no sempre hem de ser superdones i poder amb tot", i defensa la importància de "permetre's plorar" i "escoltar les pròpies necessitats". "He après a valorar la capacitat d'escolta i d'acceptació i a no exigir-me haver d'arribar a cap lloc concret, ni a demostrar res a ningú, ni a mi mateixa", diu pausadament i amb la veu trencada. Malgrat les "pors i les inseguretats" amb què conviu, la Cristina explica alegrement que vol continuar amb el projecte i que la il·lusió l'ajuda a continuar.

Aconseguir que les dones denunciïn

Des del departament d'Empresa i Treball asseguren que és essencial tenir la fortalesa per denunciar perquè es pugui tenir constància del nombre real de casos. Quan Inspecció de Treball rep una denúncia, s'encarrega de proposar a l'empresa una sanció, tot i que no està obligada a imposar-la. Les propostes de sancions del 2024 han sumat en total 167.000 euros.

González creu que el fet de denunciar comporta "exposar-se que el teu entorn més proper et jutgi". És per això, i per la percepció que denunciar és un procés lent, que la majoria no ho fa. "És més fàcil renunciar i canviar de feina que no pas denunciar", assegura.

A part de les 101 denúncies per assetjament sexual i discriminació per raó de sexe, Inspecció de Treball també ha registrat aquest any 169 casos en què les empreses no tenien un protocol d'assetjament sexual, o bé no estava ben resolt. Des del departament fan èmfasi en la importància que aquest estigui ben definit per detectar adequadament la violència masclista a la feina. Aquestes infraccions han comportat sancions de 90.000 euros en total.

Telèfons 24 hores contra les violències masclistes

Gratuïts i confidencials

Generalitat de Catalunya

Emergències

Mossos d’Esquadra

900 900 120 / 016

112

601 00 11 22

(WhatsApp)

Gratuïts i confidencials

Generalitat de Catalunya

Emergències

900 900 120 / 016

112

Mossos d’Esquadra

601 00 11 22

(WhatsApp)

Gratuïts i confidencials

Generalitat de Catalunya

Emergències

900 900 120 / 016

112

Mossos d’Esquadra

601 00 11 22

(WhatsApp)

stats