Les set rebaixes de condemnes a agressors que hauria vetat la Fiscalia

BarcelonaUn home que va magrejar una dona mentre un altre l'agafava pels braços, l'intent de violació a una jove en un hort amagat, un violador que va agredir la seva cosina a punta de navalla, un altre que va captar la víctima a Tinder, un home que va agredir la seva exparella, un que va abusar d'una amiga o un padrastre que va abusar de la filla de la seva parella. Són alguns dels agressors sexuals a qui els tribunals han rebaixat la condemna a partir de l'entrada en vigor de la nova llei del només sí és sí, que elimina la distinció entre abusos i agressions sexuals. Aquest canvi provoca que la forquilla de penes d'aquest últim delicte (que ara engloba totes les violències sexuals) hagi canviat. Abans se situava entre els 6 i els 12 anys, en funció dels agreujants i atenuants, i ara s'ha establert un marge d'entre 4 i 12 anys. En tots set casos, els magistrats que han revisat les sentències han considerat que calia reduir la pena perquè inicialment estava situada en el límit inferior de la forquilla. Aquest automatisme és precisament el que rebutja la Fiscalia, que ha estat el primer organisme judicial que ha decidit unificar criteris sobre com calia revisar les penes.

El principi de retroactivitat, que és un dels pilars de l'estat de dret, fixa que sempre cal aplicar a un condemnat la llei que li sigui més favorable. Això suposa que qualsevol canvi en el Codi Penal que impliqui una modificació de les forquilles de penes es traduirà en una revisió de condemnes. Ara bé, la clau de la qüestió és com s'ha de fer aquesta revisió. En el seu últim decret, la Fiscalia parteix de la base que l'anàlisi s'haurà de fer atenent a les particularitats de cada cas i prioritzant les revisions de sentències que puguin implicar l'excarceració d'un pres. Però el ministeri públic també estableix una premissa que es contradiu amb moltes de les sentències que han acabat reduint la pena a diversos agressors: considera que si la pena imposada originalment continua estant dins dels marges establerts per la nova llei no s'ha de tocar. "S'evitarà l'adaptació automàtica de les penes anteriorment imposades en proporció aritmètica al nou marc punitiu", estableix el decret.

Però l'aplicació automàtica d'aquesta regla de tres (amb resultat de menys pena de presó) és precisament el que han fet ja set tribunals. Així, per exemple, el Tribunal Superior de Justícia de Galícia va rebaixar dos anys, per mantenir-la en el mínim legal, la condemna a un violador que va captar la seva víctima a Tinder. Aquest home havia estat condemnat a vuit anys i mig de presó per dos delictes, un de violació i un altre contra la intimitat. La pena de dos anys i mig de presó per aquest segon delicte es manté, però la de violació es redueix dels sis als quatre anys per ajustar-la al nou límit inferior de la forquilla. De fet, aquesta reducció es va fer d'acord amb el criteri de la Fiscalia. La sentència és del 15 de novembre, quan el ministeri públic encara no havia unificat criteris. La jutge María del Prado Escoda, portaveu de Jutges i Jutgesses per la Democràcia, també és partidària de rebutjar els automatismes en les revisions, però recorda que el decret de la Fiscalia també obre la porta a rebaixar les penes mínimes per un criteri de "proporcionalitat".

Un sol criteri judicial?

¿Els tribunals han de fixar un criteri únic igual que ha fet la Fiscalia? Escoda recorda que el funcionament dels dos organismes és diferent, perquè mentre que el ministeri fiscal és únic i els seus membres depenen d'un sol superior jeràrquic, "els tribunals han de tenir independència de criteri". Tot i això, la jutge considera que el fet que cada audiència fixés uns criteris en el seu àmbit provincial "aportaria seguretat jurídica" a la ciutadania. L'Audiència de Madrid té previst reunir-se aquest divendres per debatre en aquest sentit. La de la Rioja ja ha rebutjat rebaixar algunes penes per evitar aplicar una llei aritmètica, igual que ha acordat la Fiscalia.

L'únic organisme judicial que pot fixar jurisprudència és el Tribunal Suprem, que segons fonts consultades per l'ARA té sobre la taula diversos recursos referents a les polèmiques rebaixes ja dictades. Fonts pròximes al Suprem consultades per aquesta redacció dubten que la sala acabi unificant doctrina sobre com s'han de fer totes les revisions i apunten que es decidirà cas per cas, informa Ot Serra.

Escoda considera que la nova llei conté mesures molt beneficioses a l'hora de lluitar contra les violències sexuals. "El problema és la utilització política que se n'ha fet", apunta la jurista, en referència a la polèmica generada a partir de les últimes rebaixes, que considera que no ajuda les víctimes a l'hora de denunciar aquest tipus de delictes. Així i tot, Escoda recorda que les víctimes que es penedeixen d'haver obert un procediment judicial "és per què s'han trobat que no se les ha assistit correctament" i no pas pel fet que al seu agressor se li hagi imposat una condemna més o menys alta.