Tània Verge: “Un sector del poder judicial no accepta els avenços feministes”
Consellera d'Igualtat i Feminismes
BarcelonaEntrevistem la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, en plena batalla per la llei del només sí és sí.
Si el feminisme es pogués puntuar, quina nota trauria a Catalunya?
— Com en qualsevol país del món, té un camí de millora importantíssim al davant, perquè si no no estaríem veient aquestes xifres de violència masclista o de desigualtats en el mercat de treball. Però crec que tenim tant una consciència col·lectiva com unes institucions que estan treballant per avançar en aquesta normalitat feminista, o dit d’una altra manera, per deixar enrere la normalitat patriarcal.
L'actualitat passa per la llei del només sí és sí. El PSOE ha presentat la proposta en solitari per reformar-la sense l'acord amb Podem. Què li sembla?
Quan hi va haver aquelles manifestacions massives en què el moviment feminista va sortir al carrer per exigir canvis normatius i per exigir a la justícia unes sentències responsables, ¿estava demanant condemnes més elevades per als agressors? ¿O estava demanant que no es revictimitzés les dones? Posar al centre el consentiment no té a veure amb l’increment de penes, que és la proposta del PSOE, i si el text quedés així tornaria a introduir aquest supòsit, en què les dones hauran d'acabar demostrant una vegada més haver patit aquesta violència o que s'ha anul·lat la seva voluntat. I això és un retrocés important en el plantejament de la llei.
—
¿Però entén que es generi, quan hi ha més de 400 persones que estaven condemnades, que haurien estat més temps a la presó i ara es beneficien d'aquesta norma per sortir?
— Bona part d’aquesta alarma social també és mediàtica i també és intencionada per part d’un sector del poder judicial, que li té la guerra declarada al govern espanyol i que tampoc accepta de bon grat els avenços en polítiques feministes. S’ha de dir tot. Va passar també el 2004, quan es va aprovar la llei integral de protecció a les víctimes de violència de gènere, l’estatal. Per què el ministeri de Justícia no diu quina és la proporció de penes que s’han rebaixat sobre el conjunt d’agressors penats que ja tenien condemna? Potser s'hauria d'explicar millor que en la major part dels casos la reducció de penes ha sigut relativament lleu i que ningú ha quedat impune, perquè ja estàvem parlant d’agressors penats.
Està d’acord, per tant, amb Irene Montero quan diu que el problema no és tant com està redactada la llei, sinó la interpretació que n’estan fent els jutges.
— És que si no hi hagués una qüestió d’interpretació, a tots els tribunals d'arreu de l’Estat s’estaria fent exactament la mateixa aplicació. I això no està sent així. És a dir, estan fent una aplicació automàtica d’aquesta rebaixa de penes d’acord amb les noves forquilles, quan la llei ja permetia que la condemna que pugui cabre en la mateixa forquilla no hagi de ser rebaixada. I, sobretot, s’haurien de mirar els casos un per un. Si el poder judicial tingués més formació en perspectiva de gènere, clarament moltes d’aquestes rebaixes no s’haurien produït.
El xoc entre els socis del govern espanyol justament per aquesta llei del només sí és sí arriba després d’una altra llei que els va generar una certa tensió, no només dins del govern espanyol, sinó en el moviment feminista en si, com és la llei trans. Entén que causi tanta divisió?
— El que costava d’entendre és que l’estat espanyol no tingués encara una llei de drets dels col·lectius LGTBI. A Catalunya se n’havia aprovat una l’any 2014, per tant ja té una trajectòria de gairebé una dècada d’aplicació. Però sí, costa molt d’entendre la divisió, perquè el feminisme o els feminismes sempre han sigut un moviment viu, amb molts debats que ens permeten avançar, tenir diagnosis diferents sobre les desigualtats i també sobre quines són les mesures més adequades per combatre-les. Estem parlant de drets, i els de les persones trans són drets humans. Per tant, aquí no hi ha debat possible sobre si es garanteixen o no es garanteixen. Una altra cosa és quines són aquelles mesures, aquelles polítiques públiques que els garanteixen de manera més adequada. Estem preparant un avantprojecte de llei per donar a tots els instruments que ja tenim rang de llei, perquè no hi hagi cap mena de regressió.
Deixi'm preguntar-li pel mediàtic cas Alves. ¿Creu que és una bona notícia que algú com ell, que un home com ell, hagi ingressat en presó preventiva?
— És una bona notícia que les víctimes s’atreveixin a denunciar, sigui a qui sigui, aquest “caureu tots” de les protagonistes del documental El sostre groc d’Isabel Coixet, en el cas de l’Aula de Teatre de Lleida. És a dir, que hi hagi tot un suport social de credibilitat a les víctimes, que hi hagi tot un desplegament de serveis d’acompanyament, de protocols en els espais d’oci que funcionin, que s'hi pugui anar en el moment en què ha passat aquesta agressió, perquè després, com s’ha vist, facilita aquesta denúncia. I que s’hagi trobat, en aquest cas, en seu judicial una jutge que, tenint en compte les proves i la situació de Dani Alves –per la seva capacitat adquisitiva i perquè al lloc on treballava no hi havia conveni d’extradició–, hagi decidit que aquest ingrés preventiu, ateses les proves, era totalment oportú.
Què contindrà el protocol que s'està preparant per a l'oci nocturn?
— Farem un nou protocol que actualitzi el vigent, perquè el que hem vist en els darrers anys –i és una notícia positiva– és que hi ha hagut una aprovació de protocols per part de diferents locals d’oci i a les festes majors, i necessitem establir uns estàndards comuns en l'atenció i la prevenció. Cal dir que els mateixos espais d’oci han reforçat tots els estereotips sobre els cossos de les dones, la hipersexualització, i que això normalitza diferents formes de violència masclista. I aquests locals han de garantir que aquesta sexualització, que aquests estereotips sobre les dones –que presenten, bàsicament, per al desig dels homes–, s’erradiquin. També han de garantir que tots els seus espais siguin espais segurs. Els espais reservats no són espais de no dret, no són espais on pugui passar qualsevol cosa.
Què li semblen els pressupostos de la Generalitat, que destinen 116 milions a la seva conselleria?
— Són els pressupostos més feministes de la història de la Generalitat i per a nosaltres han suposat un increment del 153% des del 2021. Per tant, hi ha una aposta claríssima per seguir dotant aquest departament dels recursos que necessita per tirar endavant moltes polítiques feministes i els serveis essencials que tenim arreu del país. Però després tenim la capacitat de treballar per poder fer polítiques d’igualtat de manera transversal. N'hi poso un exemple. Són del nostre pressupost 38 milions i mig dedicats a l’abordatge de les violències masclistes, i això inclou poder reforçar i millorar la xarxa existent de serveis i introduir-ne de nous. Això últim implica també que comptem, doncs, amb part del pressupost del departament de Territori, de l’Agència Catalana de l’Habitatge, amb 109 pisos de les taules d’emergència per a dones que estan en situació de violència masclista, o amb 3 milions d’euros per a programes específics d’inserció laboral per part d’Empresa i Treball conjuntament amb Igualtat i Feminismes.
Ara que parla de violència masclista, les víctimes es troben sense plaça en cases d'acollida i amb llistes d'espera per a la consulta psicològica.
— Totes les dones d’aquest país han de saber que tenen dret, i així ho estem oferint al telèfon 900 900 120, a una atenció psicològica immediata en el moment que acaben de patir l’agressió o en el moment que decideixen fer el pas. Aquests pressupostos inclouen també un pla de xoc per a la resposta urgent, que cal treballar amb els municipis, perquè al final des dels municipis és des d’on ve la detecció de la necessitat després d'haver de fugir de casa. Hi ha també l’obertura de nous pisos especialitzats, que són d’acompanyament. I, a més a més, s’inclouen pisos especialitzats per a situacions concretes, com ara matrimonis forçats o salut mental. I al mateix temps el que fem també és establir una coordinació molt més efectiva amb el conjunt de serveis. És a dir, que ningú hagi de tornar amb el seu agressor. Perquè sempre hi ha aquesta resposta d’emergència.
—
Gratuïts i confidencials
Generalitat de Catalunya
Emergències
Mossos d’Esquadra
900 900 120 / 016
112
601 00 11 22
(WhatsApp)
Gratuïts i confidencials
Generalitat de Catalunya
Emergències
900 900 120 / 016
112
Mossos d’Esquadra
601 00 11 22
(WhatsApp)
Gratuïts i confidencials
Generalitat de Catalunya
Emergències
900 900 120 / 016
112
Mossos d’Esquadra
601 00 11 22
(WhatsApp)